Noves aportacions valuoses a la programació de l’edició 78 de la Mostra de Cinema de Venècia. La primera explica la seva procedència en el títol. Argentina, 1985 està inspirada en la història real dels fiscals Julio Strassera i Luis Moreno Ocampo. Tot i patir la fragilitat de la recent democràcia del país, tots dos van decidir enfrontar-se a les bases del poder i defensar les víctimes de la junta militar. Pocs realitzadors argentins han destacat més en els darrers anys que Santiago Mitre, responsable, entre altres de Paulina i La cordillera. Ell dirigeix, escriu i produeix aquest film que malgrat la seva carrega política i històrica, aconsegueix també imposar un to humorístic i còmplice completament inèdit en els seus films precedents. Lidera el film un actor fora de sèrie, Ricardo Darín, un nom conegut per tothom, però potser perquè no acapara portades de revistes no se li dona la importància que té. Només cal veure el llistat de films importantíssims que ha protagonitzat en la filmografia del seu país. S’ho mereix tot. I Argentina, 1985 formarà també part d’aquesta impecable llista. Res a veure té el compromís reivindicatiu d’aquesta proposta amb les virtuts de la següent, i no són poques. Pearl és la preqüela de X, un film relativament recent de la nostra cartellera que va sorprendre a tothom per saber reivindicar la moral i l’estètica dels 70 en un film de terror feminista i eficaç. Ti West torna a signar aquest slasher implacable, però encara més creatiu i ambiciós que l’anterior i, per moments, sembla pervertir sense pietat l’esperit de tot uns Walt Disney o Douglas Sirk. Ubicada durant la primera guerra mundial, l’any 1918, busca en els orígens del personatge protagonista explorant totes les pors que la porten a actuar d’una manera cruenta. Darrera hi trobem el segell de la impecable productora A24, potser el nom més prestigiós i segur de la producció de cinema nord-americà, responsables de cintes també en competició a Venècia com The eternal daughter i The whale.
