Una de les estrelles del festival de Venècia és indiscutiblement Penélope Cruz. L’any passat va endur-se la Copa Volpi a la millor actriu per Madres paralelas, d’Almodóvar, i enguany té dues pel·lícules, La immensitá, en secció oficial, i En los márgenes, dins de la secció Orizzonti. La primera suposa una raonable oportunitat de que torni a guanyar una nova Copa Volpi amb aquesta producció italiana d’Emanuele Crialese, un dels grans noms del cinema local, responsable de cintes premiades com Terraferma i Nuovomondo. El film ofereix un retrat íntim d’una família italiana durant els 70, amb diverses escenes on tots canten festivament cançons populars del moment, com el mític Rumore de Rafaella Carrá. Crialese ho aposta tot per Cruz i surt guanyador ja que el film es concentra en ella i li ofereix l’emoció i la poeticitat que ha caracteritzat el millor cinema del cineasta italià. El film ha agradat molt a la premsa i ha aconseguit també una visibilitat especial ja que el realitzador ha fet públic per primera vegada en roda de premsa que va néixer amb sexe femení i que va canviar de gènere en fer-se adult. Fora de la competició oficial, retrobem de nou a Cruz com a mare amb problemes a En los márgenes, debut en la direcció de l’actor Juan Diego Botto, també conegut a la Catalunya Central per les múltiples vegades que ha omplert teatres amb les seves brillants obres. Botto i Cruz interpreten una parella que veu com s’apropa el dia que els faran fora de casa per no poder pagar el lloguer. El film relata, des de diferents perspectives, com el fet es va apropant de manera inexorable, malgrat les accions dels que intenten ajudar-los, entre ells un advocat interpretat per Luis Tosar. Som davant d’un thriller social que aborda amb contundència i oportunitat un tema escandalosament urgent. Botto fa un pas ferm en el seu primer salt a la direcció de cine, aferrat a un realisme digne de Ken Loach, i ofereix a Cruz escenes esfereïdores, dignes dels films més recordats de l’actriu.
