Els assistents a l’espectacle El dia que va morir l’últim panda avançaran de cop i volta fins l’any 3000 per obra i gràcia de la darrera proposta de Projecte Ingenu, que viurà la seva primera Fira de Tàrrega amb un muntatge on el públic podrà passejar lliurement per l’escena amb uns auriculars i la curiositat de descobrir què hi ha al darrere d’una peça de títol tan singular. «Què significa ser humà?» es pregunta el calafí Xavier Torra, un dels actors de la companyia, i també es qüestionaran probablement els espectadors.

Fa vint anys, els arqueòlegs Robert Sala i Eudald Carbonell van publicar un llibre de títol provocador: Encara no som humans. «La seva tesi era que nosaltres no som humans, no ho serem fins que deixem de reproduir-nos en l’úter matern i ho fem a l’exterior, i aleshores, per tant, ja serem una altra cosa», explica Torra: «avui en dia, ells mateixos reconeixen que la hipòtesi ha quedat superada, però és un bon punt de partida per preguntar-nos què és això de ser humans avui en dia, en què vivim en una cruïlla».

Amb aquest pòsit intel·lectual d’una banda i les ganes d’especular de l’altra, Projecte Ingenu va elaborar «una al·legoria dels humans prenent l’exemple dels ossos panda, que és l’única espècie que està viva gràcies a l’acció humana, ja que al govern xinès se li va ficar entre cella i cella que no es podien extingir, i avui en dia ja han sortit d’aquesta categoria». Explicant la història d’aquests animals d’aspecte afable, el muntatge s’interroga sobre la condició humana. «Quins són els nostres límits, cap on podem anar», es pregunta l’intèrpret de Calaf. I afegeix: «en Carbonell diu que l’espècie humana és l’única que no depèn de la natura per evolucionar sinó de si mateixa. És un tema excitant i inquietant alhora, tenir tan poder representar també tenir una gran responsabilitat».

Totes aquestes reflexions se sumen al neguit de la companyia per evolucionar el seu llenguatge escènic, que aprofundeix en la dimensió visual i resta protagonisme a la paraula recitada. «El públic entra i es troba en un espai que recrea un museu, amb vitrines, cabines il·luminades, ... i a cadascun dels presents se’ls proporcionen uns auriculars sense fils que, com si fossin unes audioguies, van explicant la història dels pandes», apunta Torra.

El joc dramatúrgic concebeix l’espectador, en un espai que no disposa de platea, com un habitant de l’any 3000 i escaig que «ha llegit uns relats sobre la humanitat que nosaltres no arribarem a conèixer». De forma individual, els assistents descobreixen que hi va haver un moment en que «els pandes van fer un acord d’espècie pel qual van deixar de procrear. Ara bé, els humans, els voldran recuperar i ho aconseguiran a través d’uns embrions congelats. La pregunta, aleshores, és: són mamífers, quina és la seva identitat».

El muntatge convida el centenar d’espectadors que podran assistir a cadascuna de les sis funcions a fer paral·lelismes entre les reflexions dels pandes i les que ens podem fer com a humans. Dirigida per Marc Chornet, i amb Toni Guillemat, Georgina Avilés, Gerard Marsal, Anna Pérez, Neus Pàmies, Mireia Sala i Xavier Torra en la interpretació, la proposta de Projecte Ingenu, que s’estrena a la fira de Tàrrega després de passar per una estada de residència al Convent de les Arts d’Alcover, es podrà tornar a veure l’estiu de l’any que ve en el marc del Festival Grec de Barcelona.