T ot a punt per una de les ineludibles cites de les arts escèniques. Fira Tàrrega arriba a una nova edició després de dos anys on les restriccions i la normativa de seguretat van marcar el desenvolupament normal i habitual de la Fira atesa la situació pandèmica. Però torna la normalitat i la Fira pren el pols al carrer amb un leitmotiv adient: L’inesperat, allò que succeeix en el moment més impensat, la sorpresa, recollir l’esperit de les arts de carrer. I és per això que bona part de la programació s’aglutina de nou al carrer, compartint amb els indrets habituals com l’Espai Reguer, el parc de Sant Eloi, l’Ateneu i el col·legi Sant Josep, entre molts d’altres. El més interessant o si més no, un aspecte curiós, serà veure espais teatrals convencionals que acolliran propostes que trenquen la convencionalitat.

L’espectador descobrirà nous llenguatges escènics, prendrà part de l’acció i el desenvolupament del que transcorre durant l’espectacle, serà proper a experiències estètiques i personals amb el desconegut fent trontollar paradigmes i conceptes establerts. Expandir el fet teatral cap a nous indrets i camins. Música, dansa i circ són un destacat de la Fira, prenen protagonisme reivindicant el seu espai en les arts escèniques.

Hablar con las plantas para llegar a un paisaje de Artistas Salchichas serà una proposta que posa de relleu l’espai del seu desenvolupament, en el que una peça immersiva cerca que els espectadors interactuïn amb el paisatge per establir-hi relació. El primer treball discogràfic de Marcel Fabregat Opia promet no deixar indiferent a ningú, amb una proposta de so, llum, de nou immersiva que convida a parar, respirar i escoltar el silenci. Johannes Belinkx amb Reverse desvetlla la curiositat, durant 50 minuts caminarà enrera, un repte físic i mental que implica prendre consciència del propi cos i experimentar l’espai públic de manera diferent.

Certament aquest Inesperat mana l’esperit de la Fira. Ulls i ment oberts que això comença.