La Setmana del Llibre en Català, que comença avui a Barcelona i es perllongarà fins al dia 18 de setembre, dispara el tret de sortida de la temporada en el món editorial i literari. Una de les novetats que presenta el sector a Catalunya és l’aparició de L’Agulla Daurada, un nou segell de ficció que agafa el relleu de la col·lecció de literatura de Tigre de Paper i camina sol dins del mateix grup, la cooperativa Kult amb seu a Manresa. La responsable del projecte és Anna Roca (1983).
Llibretera a la Papasseit i presidenta de la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya central. Ara obre un altre capítol de la seva vida. Li ve de nou fer d’editora?
El vincle amb Tigre de paper a través de la llibreria ve de lluny, sempre hem estat en contacte, vam néixer a la mateixa època, i a la Papasseit hi hem fet actes conjunts. Vaig saber que buscaven editora per un nou projecte i em vaig presentar a la convocatòria. A mi sempre m’ha agradat llegir, però no tenia experiència prèvia com a editora.
Per què separen l’assaig, que queda per a Tigre de paper, de la literatura de ficció?
Des de Tigre de Paper, aprofitant el desè aniversari, es va fer una reflexió sobre el projecte i es va veure que en el camp de l’assaig en català l’editorial està ben posicionada, però la narrativa passava més desapercebuda. Tigre de Paper publica uns 25 títols l’any.
No hi ha gaire assaig en català.
En el seu moment, Tigre de Paper, que promou el pensament crític, va omplir un buit.
En la narrativa és més difícil?
Hi havia dues opcions, potenciar la col·lecció de narrativa o bé fer una escissió per diversificar el públic i treballar de manera diferent. Finalment es va decidir aquesta segona opció i s’ha creat L’Agulla Daurada.
Quin espai pot ocupar el nou segell en un panorama editorial que en la darrera dècada ha viscut una eclosió de segells petits i que han revolucionat l’edició de literatura com Periscopi, Raig Verd, Adesiara, Les Hores, L’Altra, ...?
El nostre espai és el que ocupava la narrativa de Tigre de Paper, però li hem fet una sacsejada gràfica perquè volem que el llibre sigui un objecte de desig. A escala de contingut, la narrativa de L’Agulla Daurada tractarà els mateixos temes que els assaigs de Tigre, qüestions de classe, gènere, colonialisme, ecologia, pensament d’esquerres, ... Pensem que una bona literatura pot portar gent a l’assaig, lectors que en principi no s’aproparien a aquest gènere ho faran a través de la narrativa.
No hi ha molts petits segells competint per un mateix lector?
No, no crec que per comprar-nos a nosaltres un lector deixi de comprar a algú altre. L’Agulla Daurada tampoc parteix de zero, hi ha tota una base de lectors de Tigre.
Amb quins títols comencen?
Ara a la Setmana del Llibre en Català surten Travessa del manglar, de Maryse Condé, i Una vida violenta, de Passolini. Arribaran a llibreries el dilluns, però aquest cap de setmana ja els tindrem a l’estand i també es poden comprar a la web. A l’octubre sortirà La fi de la nostra petita ciutat, de Dimitris Hatzis, i al novembre La mare, de Maksim Gorki. De gener a Sant Jordi en publicarem de quatre a cinc més. La idea és editar de 8 a 10 títols l’any.
Tenen molt on triar vist els condicionants temàtics que s’imposen?
Sí, i tant, tenim la sort que hi ha molts títols que podríem arribar a publicar. En aquesta feina has de llegir molt, t’arriben propostes de les agències literàries i també hi ha els textos que estan lliures de drets perquè els autors ja fa molts anys que van morir.
Publicaran autors catalans?
No ens tanquem a res, i de fet tinc ganes de treballar un text amb l’autor, però l’arrencada l’hem fet amb autors estrangers.
Es veu el món del llibre de manera diferent ara que fa d’editora i tenint com té l’experiència de fer de llibretera?
El que he descobert ara és que en la creació d’un llibre hi intervenen molts professionals. Però també és veritat que ara veig millor molts processos que hi ha entre editorials i llibreters. Una part de la feina també són els esmorzars i dinars que un parell de cops l’any fem amb llibreters per explicar-los les nostres novetats.
Quines llengües domina vostè?
Francès, anglès i italià, a més del català i el castellà.
Si vol publicar un llibre en una altra llengua, com el grec o el rus, com s’ho fa?
O demanes un informe de lectura o busques una traducció a una llengua que coneguis.
De Condé ja van publicar una novel·la i ara en surt una altra. Com és que els grans grups no detecten autores com la guadalupenya, escollida Nobel alternatiu el 2018?
Hi ha editorials a qui aquests autors no agraden, són bons però passen desapercebuts i són rentables en un model com el nostre, amb tirades de 1.300 exemplars, però no pel d’una editorial gran. També hi ha titulars de drets que se t’adrecen a tu per afinitat ideològica, ...
Amb autores com Condé amplien el mapa de les literatures que es poden llegir en català.
Hi ha moltes literatures i està bé que les descobrim. Nosaltres continuarem amb Condé, però també treiem un segon llibre de Hatzis, que era grec. És bo habituar-se a sortir dels registres habituals.
