El bagenc Jordi Agut ha publicat dues encomiables novel·les a Pagès Editors, L’últim defensa i Línia de quatre, en les que combina molt bé l’interès de la trama amb l’ambientació en el món del futbol, en concret en l’Eurocopa de França 2016 i en el Mundial de Rússia del 2018. Són dos relats que es poden llegir sense ser gaire aficionat al futbol, però que, si ho ets, el gaudi és magne. Val a dir que en Jordi Agut és periodista especialitzat en l’esport. Això es nota en els coneixements que va demostrant, encara que no llastra la seva facultat per bastir bones intrigues d’abast internacional.

Ara, el seu protagonista, l’agent del MI6 anglès George Mitchell, que també ho era de les dues novel·les ja esmentades, es veu embolicat en una altra conspiració criminal, aquest cop als Jocs Olímpics de Tòquio del passat 2021, acompanyat pels seus familiars, els ajudants de sempre i alguns de nous, tot formant una teranyina per a la investigació d’un complot engegat per satisfer una venjança al voltant del poderòs terrorista rus Alexei Bikov i que comença quan un còmplice desperta d’un coma profund a l’hospital universitari parisenc de La Pitié- Salpêtrière, amb ganes de xerrar pels descosits. La trajectòria, a més de la capital nipona, s’estèn per Londres, Paris, Chicago, New York, així com per Louisville (Kentucky) i Aurora (Illinois). L’autor demostra, doncs, una sàvia utilització de les localitzacions, per fer més variada la intriga i donar-li un veritable caire internacional. Aquesta tercera novel·la es titula La filla del vent i ha sortit publicada també per l’editorial lleidatana. És enginyosa, molt divertida i proporciona un munt d’emocions en el transcurs de la seva amena lectura. Però el que a mi m’interessa més és destacar unes particulars qualitats, que se m’han fet paleses passant pàgines.

La primera és l’estructura de la narració, que es fracciona en cinc parts, cadascuna dividida en curts capítols en l’espai i el temps. Com que l’argument es basa en el dopatge en competicions esportives, de tant en tant hi ha una explicació de les diverses substàncies que es fan servir il·legalment per augmentar el rendiment físic, des de l’efredina a determinats diurètics o fàrmacs contra el asma. Aquesta planificació fa més entenedor el desenvolupament dels fets, que, donada la seva complexitat, podría crear dificultats. Es una estructura que es fa servir amb aprofitament per a les sèries televisives, que reclamen una continuada atenció. Els talls són ràpids, afavorint el ritme, mentre que la repetició d’informació fa de recordatori dels elements que mantenen la intensitat.

La segona és una referència que als cinèfils ens ha de complaure. A alguns films de Howard Hawks es posa en evidència el valor del sentiment de companyonia i la formació d’un sòlid equip per a enfrontar els problemes. Jordi Agut ho fa ben present, no tant en la connexió entre Interpol, MI6 i les policies dels països implicats, sinó en persones que actúen en perfecte simbiosi i demostren el valor de l’amistat.

La tercera és la agraïda barreja d’elements sentimentals i de comèdia, per assuaujar la tensió. George Mitchell té problemes en la relació conflictiva amb la seva dona, de la que s’ha separat, però encara no pot oblidar -sobretot quan ella es fica en maldecaps- i amb els cants de sirena de la bella espia rusa Bianca Panova. D’altra banda, el malgirbat Joshua Newton fa de mainadera d’un hacker (precisament d’en Josh, fill d’en Mitchell) i aguanta les escomeses de la seva xicota, que vol ser fecundada i portar vida de família, costi el que costi. També cal esmentar les sortides de la veina xafardera, la senyora Pittodrie-Rice.

I la quarta és la dosificació dels efectes de sorpresa al llarg de la història. Des dels temps dels guionistes de l’època daurada del cinema negre a Hollywood, de Ben Hecht a Ernest Lehman, la construcció d’un bon suspens s’aconsegueix pas a pas, amb detalls que poden semblar innocents, però que a la fi es mostren com les baules d’una cadena que t’ha d’arrossegar. Jordi Agut ho fa carregant bona part dels petits capítols i combinant-los de forma que avanci la proposta. Un joc intel·ligent, a la vegada que una bona definició del que són i com actuen les forces de seguretat al món.