I, de sobte, l’inesperat. Una nova edició de Fira Tàrrega ja està en marxa, i enguany emfatitza i incideix la seva mirada al carrer. Dansa performance, paisatges sonors en moviment són el que el públic pot trobar inesperadament passejant per la capital urgellenca. Qualsevol racó, qualsevol instant esdevé escenari. Ni cues ni esperes. Superfrau, de la Companyia Baal, i Drift, de David Somló, són algunes propostes d’aquest programa Inesperat i en el qual, certament, van aconseguir el seu principal objectiu: sorprendre.

La Llotja Professional, centre neuràlgic d’artistes i programadors, segueix sent el punt de trobada, intercanvi i contractació. Enguany, amb una gran representació internacional, esdevé un pes pesant de l’àrea de programadors.

Teatro en Vilo, amb Hoy puede ser mi gran noche, portava a l’escenari de l’Ateneu targarí un viatge al passat, amb allò que es volia ser i no va poder ser però es va caure en l’intent. Un petit homenatge al somni, al batalló dels nascuts per perdre. L’actriu principal, Noemí Rodríguez, acompanyada de Darlene Rodríguez, va mostrar versatilitat i recursos en un muntatge correcte, sense massa sorpreses i ben conduït per la intèrpret. Assidus a la Fira, Escarlata Circus va presentar La Grutesca, des de la seva particular i especial concepció del llenguatge escènic i del circ. Una experiència particular i molt emocional de cada espectador que va acudir a la cita. La companyia Joseph Toonga, amb Born to protest, va posar ritme amb un rerefons reivindicatiu, en una peça de dansa i teatre a ritme de hip-hop volent desmuntar els estigmes i tòpics de la comunitat negra. El conjunt artístic va fer les delícies dels assistents. L’amalgama d’estils era molt encertada. Un programa versàtil i heterogeni que fins diumenge no abaixarà el teló. El batec i el pols de la fira tornen de ple als seus orígens: el carrer.