Regió7

Regió7

Ramon Solsona parla del pas dels anys a la novel·la «Temps enrere»

L’escriptor reconstrueix la història d’una família que ha d’emigrar per guanyar-se la vida

Ramon Solsona | GUILLEM ROSET/ACN

L’autor barceloní Ramon Solsona (1950) publica en l’arrencada de la temporada la novel·la Temps enrere (Proa), on tracta novament una qüestió que li interessa com és el pas del temps i com evolucionen uns personatges. L’obra és la reconstrucció de la història d’una família que transcorre entre Barcelona, Alemanya i les vinyes del Priorat que s’ha de traslladar per guanyar-se la vida. A partir de les figures d’en Tomàs i l’Elvira es parla de qüestions com la família, les amistats, l’oci, l’amor i la feina. El llibre arrenca quan els personatges són grans, i a mesura que avança la lectura es va descobrint com els han anat les coses.

La novel·la presenta un «repte literari» que és el joc amb el temps i manté un «domini enorme del llenguatge». Amb aquest joc, el lector té consciència de la transformació dels personatges i sap coses que els han passat però no com els han passat. Entre d’altres, es tracta la situació del Priorat abans i després de la revolució del món del vi, la transformació de Barcelona dels anys 60 i 70 i l’emigració catalana a Alemanya.

Solsona explica que la novel·la «l’ha madurada durant molts anys» i que és fruit de «records, situacions i vivències». N’ha trigat tres a escriure-la tot i que en va estar més plantejant-la. «Hi ha un salt en els personatges que permet fer mesurar com eren abans i com són ara i què ha passat perquè hagin evolucionat en unes determinades circumstàncies», indica.

«Tots som fruit d’unes decisions preses i de circumstàncies que no depenen de nosaltres. Hi ha un conjunt d’atzars que fan que la vida pugui anar d’una manera o una altra», reflexiona. Solsona també explica que, per a la creació dels mons que planteja la novel·la, s’ha documentat «en molts espais i èpoques» per crear la història.

Pel que fa als personatges, l’Elvira treballa en una fàbrica de galetes alemanya on tot són dones. En Tomàs és una persona extremadament tímida i intel·ligent. Segons paraules de l’autor, la novel·la no és «sobre el Priorat», sinó que una part d’aquesta hi succeeix. «Priorateja una mica però no és sobre el Priorat», assegura.

Els protagonistes de la novel·la, en Tomàs i l’Elvira, «són dues persones corrents» i en el transcurs del llibre els acompanyen un centenar de personatges. «No assistim al pas del temps a través de dos personatges sinó de tot un entorn que es mou», concreta.

Solsona apunta que el llibre té sis capítols i un epíleg i que cadascun alterna narracions des de la perspectiva dels dos personatges. «Comença quan són grans i tirem enrere. Aquesta estructura accentua el protagonisme del pas del temps. A mesura que tires enrere en la vida dels personatges cada cop saps més coses que ells encara no saben perquè no els han passat», comenta. «El lector ve del futur», afegeix, i revela que el text és «reversible», es pot llegir tant en l’ordre convencional o del revés.

Compartir l'article

stats