Quiosc

Regió7

Manresa i Sallent ofereixen les postals de Pep Garcia en el Dia de l’Alzheimer

L’espectacle «Postals presents per a una mare absent» retrata la malaltia amb cruesa poètica conjugant la música, el dibuix amb sorra i les paraules

Elisenda Duocastella, Antònia Calsina, Pep Garcia, Ruth Matamala, Joan Morros i Toni Ortiz ALEX GUERRERO MAESTRE

El teatre Kursaal de Manresa i l’Espai Fàbrica Vella de Sallent ja van coincidir l’any passat en programar una obra adient a la commemoració del Dia Mundial de l’Alzheimer, que se celebra el 21 de setembre. Si l’any passat va ser Bruna, el musical, muntatge del surienc Mateu Peramiquel i Mar Puig, aquest cop es tracta de Postals presents per a una mare absent, que trasllada a l’escenari el llibre que el manresà Pep Garcia Orri va publicar el 2018 (L’Albí) i que va escriure del 2011 al 2015, des que la família va detectar els primers símptomes d’Alzheimer a la seva mare, Maria Orri, fins a la seva mort.

Com va dir ahir el mateix Garcia en la presentació, «és una mirada crua i alhora poètica a l’Alzheimer», a partir de tres elements: la sorra sobre la que dibuixa l’osonenc Toni Ortiz, la música creada i interpretada per la sallentina Elisenda Duocastella i la paraula que narra el mateix autor manresà. L’espectacle es podrà veure dimecres (19 h) a la Sala Petita del teatre Kursaal de Manresa i divendres (20.30 h) a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent.

En plantejar-se com representar escènicament els petits flaixos en forma de dietari que havia escrit, el promotor cultural manresà va pensar en un bon amic, l’artista plàstic Toni Ortiz. «Ell no sabia res d’aquesta malaltia lletja, que pren al malalt la consciència i la capacitat de comunicació, i va fer uns dibuixos molt creatius», va apuntar. I van tenir clar que faltava la música en viu per acabar de fer fluir l’espectacle. Garcia va anar buscar intencionadament una dona pianista, Elisenda Duocastella, que és professora a l’Escola de Música d’Artés, que els va allotjar durant el procés creatiu.

La Fundació Pasqual Maragall

«I ens vam adonar que els tres elements: música, sorra i paraules, fan fàcil entrar en un món sensible com ho és el de l’Alzheimer. Ens serveixen per visualizar diversos estats d’ànim, de desànim, d’amor, de força, de pèrdua... L’espectacle fa plorar, però fa plorar bé. És al servei de la causa», remarca el manresà, que va exposar que el 10% del caixet de cada representació de l’espectacle serà donat a la Fundació Pasqual Margall, que treballa en «trobar un antídot o vacuna per trobar una cura a l’avançada a una malaltia que, ara mateix, no té tractament».

L’entorn familiar

L’espectacle Postals presents per a una mare absent es va preestrenar el març a l’auditori del Conservatori de Música de Manresa, i en aquestes dues funcions amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer s’espera la presència de programadors. «No és un espectacle de castanyoles, de manera que s’han de buscar les condicions adients per programar-lo», admet Garcia, que incideix també en què aquest muntatge no té només una funció cultural, sinó també social.

En aquest sentit, Antònia Calsina, secretària de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer del Bages, Berguedà, Moianès i Solsonès, va valorar que la commemoració permet fer més visible una malaltia que, a banda del malalt, també implica l’entorn familiar, i va agrair que els dos teatres bagencs (representats per Joan Morros i Ruth Matalama) «tinguin la sensibilitat de programar un muntatge que té un to perfecte, perquè ve d’algú que ha viscut l’Alzheimer en la pròpia pell».

De les 27 postals del llibre, els artistes en van triar 16, amb un fil que segueix el ritme vital en forma d’una pel·lícula en la qual les imatges de sorra es transformen i s’esborren, alhora que la música introdueix en l’estat d’ànim i la paraula dóna la informació: «és un continu d’emocions», va descriure Ortiz, i Doucastella va subratllar que l’espectacle «s’ha creat des del respecte, i amb amor».

Compartir l'article

stats