Després de recuperar-se dels efectes de la pandèmia, Espanya pateix una tempesta solar que anul·la els subministraments energètics a tot l'Estat. Aquest és el supòsit apocalíptic de la nova sèrie de Movistar+, 'Apagón', una adaptació de l'exitós podcast 'El gran apagón', que s'ha preestrenat aquest divendres al Festival de Sant Sebastià. En la nova realitat, s'hi desenvolupen cinc històries amb protagonistes que, seguint els instints més bàsics, malden per sobreviure en un món sense electricitat, comunicacions, aigua corrent ni medicines. Dos dels seus directors, Isa Campo i Isaki Lacuesta, recorden a l'ACN que al principi van concebre el projecte com "una mena d’història de ciència ficció" i de seguida van veure que era "molt realista".

'Apagón' reuneix alguns dels directors i guionistes més rellevants de la ficció espanyola, amb noms com Rafael Cobos, Alberto Rodríguez, Rodrigo Sorogoyen, Isaki Lacuesta, Isa Campo, Isabel Peña, Alberto Marini, Raúl Arévalo i Fran Araújo, que és el coordinador creatiu del projecte. La sèrie arribarà a la plataforma el 29 de setembre.

Els cinc capítols aborden a partir de diverses mirades un nexe comú: com s'enfronten els personatges a una crisi que és temporal, com s'hi adapten i com es transformen amb l'objectiu d'aprendre a viure en una nova realitat. 

Malgrat que l’argument de la sèrie sembla inspirat en la pandèmia, el projecte va sorgir prèviament. Quan va esclatar la crisi, ‘Apagón’ es trobava ja en la fase de redacció del guió i va ser la situació que es vivia al carrer la que es va anar “amarant” a la ficció. “Hi tenia moltes ressonàncies de manera natural”, recorda Campo a l’ACN. Sentien, segons detalla Lacuesta, que la realitat els portava allò que estava passant a la sèrie. 

Quan els van plantejar el projecte, Isa Campo i Isaki Lacuesta recorden que van concebre’l com “una mena d’història apocalíptica, de ciència ficció”. “De seguida ens vam adonar que era un argument molt realista”, recorda a l’Agència Lacuesta. 

Una sèrie “realista” que reivindica la col·lectivitat

L’argument d’’Apagón’ sotmet els protagonistes “al límit de les seves certeses morals i ètiques” i els obliga a plantejar-se extrems com qui ha de rebre tractament mèdic i qui no, com va acabar passant en els hospitals durant la crisi sanitària. “En situacions límit, un s’acaba comportant d’una manera que no es podria arribar a imaginar. Cada capítol juga a preguntar-se a què estem disposats a renunciar”, afegeix Campo.

Segons els guionistes i directors, els capítols -que tenen títols assignats a les diverses fases del dol- havien de funcionar de manera independent, però se’ls va donar “molta llibertat” a l’hora d’escriure. El resultat final és una unitat “molt curiosa”, segons Lacuesta, amb capítols que “creen vincles però que funcionen de manera autoconclusiva”.

Una de les idees transversals a la sèrie és la reivindicació de la col·lectivitat, sota la convicció, per Campo, que “junts ens en sortirem millor” i que entre tots cal evitar reproduir el món “tal i com era”. “Això també es va dir durant la covid i ja hem vist que no n’hem sortit millor”, conclou.