«Tot està funcionant?». Amb aquesta pregunta formulada amb un mig somriure i dirigida al seu equip, el director del Clam, Esteve Soler, resumia ahir els nervis de darrera hora. En qualsevol inauguració es creuen els dits i es prega perquè les sorpreses inesperades no facin acte de presència. I sí, La nuit du 12 ja era en pantalla i sí, tot rodava. Eren 2/4 de 10 de la nit i la sala 1 del Multicinemes Bages Centre, amb capacitat per a 300 persones, ja estava plena mitja hora abans de començar la inauguració del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. A la taquilla del multisales adequada per al festival hi havia cua. No tothom va poder tenir entrada però es va intentar recol·locar el públic fins i tot, si així ho volien, a la poc agraïda primera fila.
L’èxit de públic de la inauguració sorprenia els mateixos organitzadors tot i que el boca-orella d’un festival renovat amb una gran programació augurava bons pressentiments. Ara, però, apuntava el mateix director, es tracta que l’excel·lent resposta inaugural d’ahir es traslladi als deu dies de festival. De matèria primera, n’hi ha.
Ahir a la Sala 1 del Bages Centre no hi faltava ningú del teixit cultural i cinèfil de la comarca, al costat de representants polítics i patrocinadors d’un certamen que s’allargarà fins al 2 d’octubre. La inauguració, sense floritures i posant el focus en el que podrà veure/fer el públic, va tenir com a mestre de cerimònies el cineasta i sotsdirector del festival, Gerard Quinto, que va fer un repàs de les claus del certamen –amb els nervis i les bromes a punt quan els vídeos no entraven– per acabar amb la frase que resumia el seu discurs: «Benvinguts al Clam». Era el moment de seure bé –amb crispetes o sense– i gaudir de l’estrena estatal del festival bagenc: La nuit de 12 (2022), de Dominik Moll, cinema social amb costures de thriller del director de Harry, un amic que us estima. Un film de ple.
Abans, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i les alcaldesses de Navarcles, Alba Pérez; i de Sant Fruitós, Àdria Mazcuñan, van oferir uns breus parlaments per celebrar la majoria d’edat d’un festival que creix a tres bandes; que va néixer a Navarcles, com va recordar Pérez; que ja té a Sant Fruitós una seu permanent i un poble de tradició cinèfila (la Cooperativa) i social (Lluís Espinal), com va apuntar Mazcuñan; i brindant, com va remarcar Aloy, per una sala plena després de dos anys de pandèmia en una ciutat que agraeix tenir un multicinemes, la tradició d’un cineclub i una oficina per gestionar rodatges. Concís i sobri per deixar pas al film.
