La història és plena de personatges fascinants que, sovint, han restat en l’oblit durant segles, com és el cas de l’humanista monistrolenc Joan Carles Amat (1572-1642), del qual enguany es commemora el 450è aniversari del naixement, amb diferents activitats com el concert del cap de setmana passat. El més rellevant de la figura és la seva capacitat per excel·lir en diferents àmbits del saber, com ara la medicina, la política, l’escriptura o la música, «la disciplina que el va projectar a escala internacional, malgrat ser-ne un diletant, per haver escrit el primer tractat de guitarra d’Europa», destaca el comissari de l’Any Carles Amat, Joan Puigdellívol, que el defineix com «un autèntic home del Renaixement».
Per a Puigdellívol, la commemoració «és una forma de reparar la desmemòria envers un dels prohoms que ha contribuït a engrandir el nostre país». La seva aportació en el camp de la música ha estat revisada majoritàriament per l’òrbita acadèmica anglosaxona, «mentre que a casa nostra ens n’hem ocupat molt menys, tot i que els musicòlegs Felip Pedrell i Emili Pujol el van estudiar més a fons». Malgrat això, afirma que encara hi ha un cert misteri sobre com era Carles Amat, «però sabem que era algú molt arrelat al seu poble, que va inventar un tractat sobre com tocar la guitarra, que va esdevenir una espècie de talismà».
«La inspiració que Carles Amat desperta en guitarristes i especialistes d’instruments de corda polsada encara és ben viva», apunta Puigdellívol, que alhora ressalta la vigència del seu tractat Guitarra espanyola de cinco órdenes. En aquesta obra que va donar la volta el món, «hi ha experts que hi anticipen principis d’harmonia que es van imposar més endavant, d’altres que en destaquen la invenció de l’alfabet en xifres propi de la península Ibèrica o inclús els qui veuen en aquell sistema de xifres un precedent del sistema d’acords de la música popular moderna», assenyala Puigdellívol. El més significatiu, continua, és que Carles Amat era sols un aficionat, «un diletant de la música, que tenia la voluntat de proveir als afeccionats del seu temps un manual d’instruccions per tocar la guitarra, que va tenir més transcendència del que mai s’hauria pogut imaginar».
En aquest sentit, considera que va ser «un visionari», principalment en el camp de la música, però també de la medicina, ja que amb el tractat Fructus Medicinae, que es va publicar per primera vegada a Lió, França, el 1623, «ja apunta a les noves tendències de la renovació mèdica que sorgirien amb el Barroc». La seva influència també es va estendre en el camp de les lletres amb la publicació dels Quatre-cents aforismes catalans l’any 1636, un recull de sentències i proverbis, que van ser llibre de lectura obligada a les escoles de tot Catalunya al llarg de dos segles, fins a principis del XIX. Finalment, a banda de la seva faceta com a músic, metge i paremiòleg, també va ser polític, exercint de batlle de la vila de Monistrol fins al final de la seva vida.
Amb tot, Puigdellívol resumeix que va ser «un home molt avançat en el seu temps, profundament connectat amb les seves arrels, amb una projecció internacional». En aquest sentit, considera que Monistrol ha d’homenatjar, «la persona que ha contribuït a projectar el seu nom al món», amb un Festival Internacional de Guitarra Joan Carles i Amat, que se celebri de forma anual i que en perpetuï la memòria . «Aquesta és una proposta incipient, però que hauríem de plantejar-nos seriosament, per tal que les accions que s’han dut a terme aquest any per commemorar el seu 450è aniversari tinguin una continuïtat» conclou.
Concerts, lectures i conferències sobre el llegat de Carles Amat
El programa d’activitats per commemorar el 450è aniversari del naixement de Joan Carles i Amat continuarà fins a finals d’any amb propostes destacades, com ara el concert Puntos primeros, el dissabte 22 d’octubre, a la Sala Moragues del Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, amb la soprano Anaïs Oliveras, Edwin Garcia, a la guitarra de cinc ordres, i Pere Olivé, a les percussions. El municipi de Monistrol de Montserrat també acollirà una lectura d’aforismes i concerts de guitarra, el 10 i 11 de desembre, a la plaça de la Font Gran, a càrrec de l’alumnat de les escoles de Monistrol, lectors de la vila i diversos intèrprets.
Un diàleg entre la guitarra, el llaüt i els aforismes per recordar la seva figura
La commemoració del 450è aniversari del naixement de Joan Carles Amat va tenir el seu punt àlgid el passat dissabte, durant el concert que va acollir l’església Sant Pere de Monistrol de Montserrat, a càrrec d’una llegenda de la música antiga, el nord-americà, Hopkinson Smith, vingut expressament per a l’ocasió, i l’actriu Sílvia Bel.
Els dos artistes van oferir un diàleg de música i veu que va commoure el públic, sota el títol Principis i iniciatives: Joan Carles Amat i la improvisació amb la guitarra i el llaüt. Mentre Smith interpretava músiques de l’època de Carles Amat amb la guitarra de cinc cordes i el llaüt renaixentista, Bel s’encarregava de recitar alguns dels cèlebres aforismes del monistrolenc, recollits en el llibre dels Quatre-cents aforismes catalans, de l’any 1636.
En el transcurs del concert, el públic també va poder conèixer més a fons el personatge a través del discurs que va protagonitzar el musicòleg Màrius Bernadó. En la seva intervenció, va destacar que la gran virtut de Carles Amat «va ser la seva intuïció que el va portar a escriure un tractat que ha fet de Monistrol una de les poblacions més citades en els estudis acadèmics especialitzats en la guitarra».
L’acte, que es va prolongar durant gairebé una hora i mitja, va rebre l’ovació final del públic. De fet, el mateix concert es va tornar a celebrar l’endemà al Museu de la Música de Barcelona.
