El curt Night Breakers, de Guillem Lafoz (Manresa, 1987) i Gabriel Campoy (Sabadell, 1988), es va presentar ara fa un any al Festival de Sitges i des de llavors no ha parat de ser seleccionats en certàmens cinematogràfics internacionals de renom com SXSW d’Austin o Tribeca de Nova York. Però el periple també ha inclòs el Japó, el Brasil, el Canadà... i just acaba d’aconseguir el Mèlies d’Argent, cosa li permet optar al Mèlies d’Or, que s’atorgarà al proper Festival de Sitges, i coronar-se com el millor curt del cinema fantàstic europeu. «És un recorregut de festivals realment increïble. Ens ha portat a llocs que no haguéssim imaginat mai, i tant a SXSW com a Tribeca va ser l’únic curt espanyol seleccionat», assenyala el manresà Lafoz, que no amaga la «il·lusió» que el seu treball es projecti avui (23 h, Cines Bages Centre), en el marc de la sessió sorpresa del Festival Clam. «És un curt que ja té un recorregut d’un any i ha viatjat molt, per tot el món, i així es tanca el cercle de la millor manera, a casa i al Clam», apunta el cineasta, que té una estreta relació amb Esteve Soler, director del Clam, i Gerard Quinto, un altre puntal del certamen internacional de cinema social de Catalunya. «Quan van agafar les regnes del Clam fa un any, ja volien que hi fóssim presents i a tots ens feia il·lusió fer-hi la presentació», admet.
Però què és Night Breakers, que amb només 18 minuts hagi aconseguit tot aquest ressò? És un curt de terror / acció / aventures. Paraules textuals de Lafoz, que diu que «de la trama sempre és millor no dir-ne res. Que es vagi a veure’l sabent-ne el mínim, perquè és la millor manera de sorprendre». De tota manera, podem dir que presenta un grup de persones que avança per un laberint de túnels del subsòl urbà i que trenquen la foscor amb làmpades que porten per tot el cos. És una al·legoria de la societat actual? «Totalment. La pel·lícula està ambientada en un món postapocalíptic del qual intuïm més del que veiem. I per descomptat que parla de com som com a societat i posa el dit en certs problemes endèmics com les relacions de poder, la immigració... però ho fa de forma tangencial, d’una manera que hem intentat que sigui molt divertida». I per què agrada tant? «Penso que connecta molt bé amb el públic servint-se del llenguatge del cinema de gènere fantàstic, que s’entén aquí i arreu».
Steven Spielberg i Sam Raimi
Lafoz i Campoy treballen plegats des de fa 7 o 8 anys –«mai sabem del tot del cert quan fa, però és molt de temps»–, i no només fent ficció, sinó també fent publicitat, especialment de moda: Stradivarius, Tous, Mango... «amb estètica molt cuidada i un caire aspiracional». Ara bé, «el que ens apassiona realment és la ficció, i sempre que podem fem peces amb narrativa». I no amaguen que dos dels seus referents són dos monstres com Steven Spielberg i Sam Raimi: «no ens importaria seguir els seus passos, però sabem on som». Ells van començar amb Helena, un curt que parla de violència de gènere des d’un punt de vista fantàstic i «ens va sorprendre que fos seleccionat a Sitges, Màlaga, Brussel·les... i això ens va donar impuls per fer una història molt més gran. I Night Breakers ha estat un somni. Tot i que és un sector difícil, intentarem que el nostre proper pas sigui fer el llargmetratge. Una possibilitat és de Night Breakers, però n’hi ha d’altres. Però indubtablement, un llarg». Insistiran en el fantàstic? «En el fons ens agrada tot, però quan pensem històries entre nosaltres, el que ens surt sense ni buscar-ho és aquest tipus d’històries. Ens encanta el gènere».
Oriol Paulo i Guillem Clua presentaran el film sorpresa
La projecció de Night Breakers iniciarà avui la sessió sorpresa (23 h), que dimarts es va revelar que protagonitzarà Los renglones torcidos de Dios, l’esperada adaptació cinematogràfica de la novel·la de Torcuato Luca de Tena. I es comptarà amb tres noms destacats: el realitzador Oriol Paulo, responsable d’altres thrillers d’èxit com Contratiempo i Durante la tormenta; el guionista i dramaturg Guillem Clua, autor d’obres teatrals d’èxit com Smiley o L’oreneta; i l’actor Javier Beltrán, conegut per la sèrie Com si fos ahir i que encarna Lorca a Little Ashes.
