El periodista musical, presentador i humorista Àngel Casas ha mort aquest dissabte als 76 anys. Icona televisiva i pioner del 'talk show' a Catalunya, feia anys que arrossegava problemes de salut, que va recollir en la publicació del llibre de relats llargs 'L'Agonia de Bakunin' (Univers). Els seus programes 'Àngel Casas Show' i 'Un día es un día' es van convertir en cita obligada durant anys de mítiques estrelles de Hollywood. Recentment, TV3 i l'Ateneu Barcelonès van fer-li un homenatge a la seva trajectòria.

Històric del periodisme i de la crítica musical, va rebre diversos reconeixements, com dos Premis Ondas, tres TP i un Antena de Oro. El 2017 el Festival Zoom d'Igualada li va atorgar el Premi d'Honor. La seva darrera aventura professional va ser la direcció de Betevé, del 2008 al 2014.

Abans de donar-se a conèixer a la televisió, Casas havia debutat a Radio Joventut i havia fet carrera en aquest mitjà, amb una etapa llarga vinculat primer a Ràdio Barcelona (on va obtenir un Premi Ondas el 1972 pel programa musical 'Trotadiscos') i després a Ràdio 4, on va dirigir un dels primers programes locutats en català, 'La clau i el duro'.

El debut a la televisió va arribar el 1977 de la mà de Televisió Espanyola, on va participar al programa també musical 'Popgrama', al costat de Carlos Tena i Diego A. Manrique. Tres anys després dirigia i presentava el seu propi espai en aquesta cadena, el 'Musical Express' (1980-1983).

Casas va començar a treballar a Televisió de Catalunya poc després del naixement de la cadena pública, i es va fer popular amb el programa 'Àngel Casas Show' en la segona meitat dels vuitanta. El programa va guanyar els premis Antena de Oro (1984) i el Premi Ondas de televisió del 1986. A partir d'aleshores va anar alternant la televisió amb la ràdio (va conduir el magazine 'El sermón' a la Cadena Ser, va tornar a TV1 amb l'espai 'Un día es un día' i, ja als anys noranta, 'Tal cual', 'Los unos y los otros' i 'Esto es lo que hay').

En el llistat de programes encara havien d'arribar experiències com 'Temps era temps' (2001) i 'Totes aquelles cançons' (2004), a TV3, 'Catalunya, parada i fonda' i l'espai d'entrevistes Senyores i senyors (2004-2007), aquests dos novament a Televisió Espanyola (La 2).

La seva darrera etapa com a professional de la comunicació la va passar a Betevé, en aquest cas com a director del canal, després de guanyar un concurs públic. Casas va ser-ne el director des del 2008 i fins el 2014, una etapa durant la qual es va estrenar la ràdio municipal centrada en la informació local Barcelona FM, amb seu i sinergies compartides amb la televisió.

Àngel Casas també va col·laborar en la realització dels documentals musicals 'La Nova Cançó' (1976) i 'Canet Rock' (1976), de Francesc Bellmunt. A més, a partir del tombant de segle es va endinsar en l'escriptura, i va debutar en la narrativa amb 'Fred als peus' (Quaderns Crema, 2002). Després vindrien 'L'home a qui se li precipitaven els esdeveniments' (Empúries, 2005), entre altres, i el seu darrer títol va ser 'Carta d'una desassossegada (i altres relats)', editat per Quaderns Crema l'any passat.

El món cultural, polític i de la comunicació plora la mort del comunicador

El món cultural, polític i de la comunicació plora la mort del periodista Àngel Casas. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, el Col·legi de Periodistes, l'Acadèmia Catalana de la Música, la CCMA o RTVE, són alguns dels que aquest dissabte han omplert les xarxes socials amb missatges de record al mític periodista. Aragonès ha recordat Casas com un "comunicador mordaç i innovador, mestre de periodistes". Segons el president, "deixa una empremta inesborrable dins i fora de la pantalla petita. Garriga ha destacat que ens ha "regalat" "grans moments" i ha assegurat que forma part de la "història de la televisió" i que sempre "ha treballat per dignificar la cultura amb passió i intel·ligència".

També ha lamentat la mort pioner del talk show a Catalunya l’Acadèmia Catalana de la Música, que ha recordat que va ser “un referent indispensable per entendre la història de la música i el periodisme a Catalunya” i que va rebre l Premi Alícia 2021 al Periodisme Musical. En el mateix sentit s’ha expressat el Col·legi de Periodistes de Catalunya, que han aprofitat les xarxes per donar el condol als seus familiars, amics i companys.

Per la seva banda, la Coorporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha piulat que el programa ‘Angel Casas Show’ formarà “part per sempre de la història de TV3”. RTVE ha recordat que “durant la seva llarga trajectòria” va treballar per Televisió Espanyola i Ràdio 4 i que va ser guardonat amb dos premis Ondas i la Creu de Sant Jordi. A més, la cadena ha fet un canvi de programació per emetre aquest dissabte l’entrevista que li va fer Anna Cler al programa ‘Noms Propis’.

El PSC també ha lamentat la mort de Casas tot recordant que “va implicar-se molt en popularitzar la música” i que va ser l’impulsor de dos programes que passaran a la història de la televisió ‘Musical express’ i ‘Àngel Casas Show’.

L’editora del Grup Enciclopedia Catalana, Ester Pujol, ha recordat la seva “mirada trapella” i ha relatat que just fa un any es va reunir amb ell per enllestir la publicació del seu darrer llibre ‘L'agonia de Bakunin’ (Univers).

També li ha dedicat una piulada el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, que l’ha definit com un “gegant de la televisió”. Antich ha destacat la seva “passió per la música i el periodisme” i que va ser “imprescindible en la divulgació de la força de la música i la cultura”.

L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias ha considerat que va ser “un periodista brillant, innovador, arriscat, crític i apassiona: un mestre”. “Els seus Musical Express i l’Àngel Casas Show van ser revolucionaris”, ha afirmat tot afegint que també va fer “bona feina” a BTV. En el mateix sentit s’ha expressat el primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, que l’ha recordat com “una de les icones televisives dels anys 80".

El periodista Xavier Grasset ha difós una entrevista que va fer a Cassa en motiu del seu darrer llibre de relats: ‘L’Agonia de Bakunin. I Sílvia Cóppulo ha assegurat que “el seu mestratge com a professional i la capacitat per reinventar-se amb lideratge i alegria són un tresor”. “Per poc que es despistin allà dalt, els faràs un show”, ha bromejat.