El pintor manresà Antoni Sala, integrant del Grup 13, ha mort als 91 anys. La vetlla es farà demà dimecres, de 5 a 9 del vespre, al Nou Tanatori Mèmora i el funeral, dijous, a la Basílica de la Seu, a les 12 del migdia. Nascut el 1931, Sala, que va traspassar dilluns, es va expressar majoritàriament a través de la pintura però va treballar també el dibuix i el cartellisme en unes obres en les quals destaca una mirada original sobre la realitat inspirada per la geometria i el color. Actiu fins aquest mateix estiu, quan ell mateix va recollir totes les pintures i pinzells del seu estudi, l'artista manresà amb sis integrants més del Grup 13 van ser homenatjats amb una mostra que recollia pintures dels 21 integrants del col·lectiu i que es va inaugurar a la Casa Lluvià de Manresa, el passat gener. Una exposició que, actualment, es pot veure a Sant Fruitós, sorgida del treball d’investigació d’un quartet d’estudiants universitaris dirigit pel professor Ovidi Cobacho i constituïts com a Grup de Recerca Humanística de Proximitat de Cal Gravat. El mateix Sala va poder participar de la inauguració manresana, el passat gener.
Alumne d'Evarist Basiana, Sala i va obtenir el títol de Dibuix i Pintura a l'Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Així, va ser professor, durant 19 anys, de l’Escola d’Arts i Oficis, i també a La Salle, els Infants i a l’institut Lluís de Peguera. Entre d’altres, va tenir d’alumnes, Josep Barés, Agustí Penadés, Ignasi Corrons i Josep Maria Massegú. Precisament, va ser Massegú, company del Grup 13, qui li va fer la presentació de la mostra antològica que va acollir l'Espai7 del Casino el maig del 2011, quan Sala tenia 80 anys. Massegú considerava Sala, com explicava a aquest diari llavors, «un cas molt personal i especial dins la pintura manresana: perquè no n’ha tingut mai prou de plantar el cavallet davant la realitat, per captar-ne tan sols la primera impressió. S’emporta aquella primera impressió aconseguida davant la realitat a casa, i se la fa seva, la treballa i la transforma en el silenci del seu petit taller. Gosaria dir que l’Antoni és un cezannià en els fets i en l’esperit, ja que com aquell gran mestre, en la realitat i en la natura ell també hi cerca i hi redescobreix l’estructura, aquella geometria interna que hi ha present en el fons de totes les coses». Per a Sala, poder fer una exposició individual a Manresa era complir una il·lusió. El mateix Sala admetia que la seva dèria havia estat «reconstruir la realitat segons els cànons de composició i la diversitat del color». I que, per a ell, molt perfeccionista, el més important era la composició.
Tot i la passió perla pintura fins al darrer moment, no en va viure mai. Dels 17 als 58 anys va treballar a la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat, on va establir amistat artística i personal amb Joan Vilanova i Josep Maria Vila Closes. Introduït en l’ambient de les arts plàstiques a Manresa, va participat en nombroses exposicions i certàmens, i va obtenir diversos guardons de dibuix, pintura i cartells. La seva obra es pot trobar en nombroses col·leccions particulars a Catalunya i a l'Estat però també a Equador, França o els Estats Units.
El Grup 13
El col·lectiu va dinamitzar la vida cultural de la ciutat durant vint anys, del 1988 al 2008. Els seus fundadors van ser Salvador Clotet, Josep Fornells, Antoni March, Maurici Pla, Lluís Sanz, Antoni Sivillà, Josep Vila Closes, Jaume Casacuberta, Andreu Descals, Mario Garcia, Josep Maria Massegú, Ramon Salisi i Francesc Serrano. Amb els pas dels anys, es van anar incorporant altres membres per cobrir les baixes que hi havia, fins a totalitzar 21 noms: Andreu Argelich, Joan Caballé, Oriol Olivé, Rodrigo Rodríguez, Antoni Sala, Joan Sallent, Josep Maria Sarrate i Isabel Vila, l’única dona de la llista.
