L’escriptora noruega Linn Ullmann és la filla de l’actriu Liv Ullmann i del famós director de cine i teatre suec Ingmar Bergman. Liv i Bergman es van relacionar sentimentalment durant sis anys, a partir del rodatge de Persona. Linn fou el resultat vivent d’aquesta relació, la darrera dels nou cadells que l’Ingmar va tenir de diverses dones. Liv va seguir sent molt amiga del mestre, fins al punt de rodar nou pel·lícules més amb ell. Ara he acabat de llegir els records novel·lats per la Linn de la seva vida amb la mare i, sobretot, amb el pare. El llibre es titula Inquiets i, amb acurada traducció de Meritxell Salvany, ha estat publicat per l’editorial Les Hores.
Linn parla de la seva mare amb moments de complicitat de quan era petita, de la seva estada als EUA, de com l’admirava i, a la vegada, la gelosia evident davant la seva bellesa i el poder que tenia sobre els homes. L’anècdota de la vida sentimental de la Liv que fa més patxoca és la passió instantània que va desfermar en Bogdan, un periodista de la televisió iugoslava, que la va anar a entrevistar a Londres. L’home es va presentar a Oslo al cap de poc temps, declarant que havia deixat família i pàtria per amor, i va obtenir el premi de ser l’amant de la Liv, fins que ella se’n va afartar de tenir-lo sempre omplint la casa de fum de pipa.
Quant a la seva estada a Amèrica, el que més sorprèn és que protagonitzés un musical a Broadway. El maig del 1979 va estrenar al Majestic Theatre una versió de l’obra de Richard Rodgers I remember mama, que presentava una família d’emigrants noruecs al San Francisco de començaments del XX. La Liv Ullmann no va tenir bones crítiques, donat que l’obra era passada de moda als temps de Chicago o Cabaret. Ara, veient i sentint-ne alguna cançó per YouTube, em sembla que ella cantava bé, sense escarafalls, i es movia amb gràcia en una història massa ensucrada.
La relació de la Linn amb el seu pare fou molt especial. Ell no es va ocupar mai dels fills, per no tenir entrebancs per escriure i dirigir. Ella, però, ja de gran i casada, el visitava l’estiu a la casa de Hammars, a l’illa de Färo. Quan en Bergman ja era molt vell i no es movia d’allí, la Linn li va proposar enregistrar converses destinades a un llibre. Les gravacions mai van tenir contingut, perquè a en Bergman se li anava el cap a can pistraus i mandrejava. Amb tot, Inquiets és una crònica dels darrers mesos de la vida de Bergman, la seva dependència de sis minyones, la rutina diària en cadira de rodes i els records que sovint li venien a la ment barrejats amb somnis.
El que resulta ben clar de tot això és que el gran amor de la vida d’en Bergman fou la seva cinquena esposa, Ingrid Von Rosen, amb qui havia tingut una filla quan ella encara estava casada amb el comte Jan Carl Von Rosen. Ingrid va morir de càncer als 65 anys i en Bergman la va enyorar la resta de la seva vida. Estan enterrats tots dos a la mateixa tomba en un lloc especialment escollit a Färo. Bergman va morir el 30 de juliol del 2007, el mateix dia que a Roma expirava Michaelangelo Antonioni.
