«Els poemes que sentireu aquest vespre, parlen de la carn i de l’esperit, sobretot de la carn». Només començar, els intèrprets de la Companyia Els Carlins ja deixaran ben clar al públic de què anirà la lectura dramatitzada que oferiran. Però en aquesta setzena edició del festival Tocats de Lletra, el públic no els trobarà a la Sala Els Carlins, sinó que els haurà d’anar a buscar al lapidari del Museu de Manresa, situat en un espai sota la plaça de la Reforma, on prèviament també es faran altres activitats: una acció poètica al voltant de l’exposició El que diuen els arbres, callen les pedres (19 h) i una conversa amb l’escriptor gallec Juan Tallón, que en la seva novel·la Obra maestra explora els límits de l’art contemporani (20.30 h). Més tard (a les 22 i a les 23 h), es faran les dues sessions previstes d’Exercicis poc espirituals i una excepció, cadascuna per només 50 persones.
Acollits, el tema del Tocats de Lletra d’enguany, xocava amb el muntatge que la Companyia Els Carlins va presentar l’any passat: Veus d’exili. Així que, «per fer alguna cosa diferent, hem fet un plantejament rocambolesc», admet la directora del muntatge, Fina Tapias Caus. Amb la idea de l’acolliment, van fixar-se en com Ignasi de Loiola va ser rebut a Manresa fa 500 anys, una efemèride que se celebra just enguany. «Però fins i tot això és una excusa, perquè no hem agafat textos de Sant Ignasi, sinó que el nostre incondicional Jordi Estrada ha fet una tria de poemes d’autors que li són coetanis, entre el 1500 i el 1600, i tots són supermundans, des de balades trobadoresques a sonets de Shkespeare», relata Tapias. I l’excepció? No és altra que el «famós» Vivo sin vivir en mí de Santa Teresa d’Àvila, que exposa «el seu amor a Déu, fins al punt de voler morir per estar amb ell».
La majoria dels poemes són amorosos, «alguns de caire més picant i d’altres més d’emoció amorosa profunda, o de desamor». Un de contundent i breu és de Gaspara Stampa, nascuda a Pàdua, que es va suïcidar amb 31 anys. «Amb la selecció d’en Jordi Estrada hem descobert que hi havia poetesses al 1500, i és interessant perquè la reivindicació de la dona es pot fer present a qualsevol època», remarca Tapias, que afegeix que «als muntatges del Tocats sempre hi aprenem coses. Teatralment no els faríem, però és riquíssim poder entrar en un altre terreny, i per això hi estem enganxats».
Un muntatge proper
La directora de la Companyia Els Carlins ha creat un espectacle «de caire proper i entranyable», en el qual els cinc intèrprets reciten poemes, i n’hi ha alguns de corals. I, sense ser un musical, també hi haurà alguna peça amb la guitarra de fons, aprofitant que dos dels poemes han estat versionats per Raimon. Es tracta de Bella, de vós só enamorós, de Joan Timoneda; i Cançó de les dones, de Valeri Fuster. Aquesta va directament al gra: «Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit». I tot plegat acabarà amb un sonet de Shakespeare sobre la mort, perquè «al capdavall estarem en un lapidari».
De fet, l’espai del Museu de Manresa sota la plaça de la Reforma serà protagonista del muntatge. Allà hi ha restes de les esglésies enderrocades durant la Guerra Civil col·locades damunt de palets i la Companyia Els Carlins s’ha reservat un racó, on se situaran les cadires dels espectadors en semicercle i els intèrprets seran a peu pla i a tocar. I el text del muntatge, que els actors oferiran entre fragments de memòria i de lectura, ja comença situant-se «en les pedres de l’època». També hi haurà elements teatrals, com els focus, que ajudaran a «donar caliu i focalitzar la mirada».
L’equip ja s’ha fet seu l’espai perquè, després de les primeres lectures als Carlins, ja es va traslladar al lapidari (oficialment Espai eMM2-Espai Memòries) «per crear l’obra des de zero en un indret que no és un teatre, perquè arribi bé, per jugar entre les pedres en algun moment... Ha estat interessant».
