El Teatre-Museu Dalí de Figueres estrena una nova exposició temporal on mostra la vessant més "transgressora" del pintor a través del diàleg entre dues Venus de Milo –una en forma de creació hologràfica-. La mostra 'Transgredint la Venus. Dalí és clàssic, és surrealista i és Pop Art!' es podrà visitar fins la tardor de l'any vinent i se centra en aquestes dues figures que el geni va crear el 1936 i el 1964. La primera forma part de l'exposició permanent de l'Art Institut de Chicago i s'ha cedit com a préstec digital al museu. I ho fa amb l'objectiu d'endinsar-se en la "reinterpretació" que Dalí va fer dels clàssics per submergir-los en el món del surrealisme i del Pop Art.

La influència dels clàssics en l'obra de Salvador Dalí i la seva constant reinterpretació és universalment coneguda però la Fundació Gala-Salvador Dalí ha volgut fer un pas més i mostrar la seva versió més transgressora amb una nova mostra temporal: 'Transgredint la Venus. Dalí és clàssic és surrealista i és Pop Art!'.

L'exposició pivota al voltant de la Venus de Milo amb calaixos que el geni va crear en dues versions: una l'any 1936 i l'altra el 1964. La primera forma part de la col·lecció permanent del museu de Chicago, que ara l'ha cedit al Museu Dalí en préstec digital.

Per això, s'ha creat un holograma que es presenta en una pantalla OLED transparent d'última generació, que vol alhora ser un homenatge als hologrames que Dalí va fer durant els anys 70. Amb aquest préstec la Fundació Dalí aposta per la introducció de la tecnologia a l’espai expositiu, per a la preservació i conservació de les obres d'art originals i per la "sostenibilitat" dels préstecs d'obra internacionals.

Aquesta escultura, que gira sobre s'hi mateixa es mostra just al costat de la peça que el pintor va crear als 60 i que forma part de la col·lecció permanent del Museu Dalí. Concretament, l'any 1964 Dalí va realitzar una edició limitada de la Venus de Milo amb calaixos, però en aquesta ocasió amb bronze enlloc de guix com va fer amb la primera, possiblement en resposta a la creixent demanda d'obra per a exposicions internacionals.

Una reinterpretació recurrent

Coincidint amb aquesta edició de bronzes Dalí afegeix pompons a cadascun dels calaixos de l'escultura en guix del 1936 i a tots els exemplars de bronze. Només l'exemplar que reserva per al seu Teatre-Museu, identificat amb la marca "Exemplaire Gala Dalí" n’és una excepció. Amb aquest gest, és molt probable que volgués distingir aquest exemplar de la resta de bronzes, i convertir-lo així en un determinat tipus d’obra única.

I és que en paraules de la comissària de l'exposició Laura Bartolomé, es tracta d'una obra "polisèmica" que Dalí va anar reinterpretant al llarg de la seva trajectòria artística i que mostra, a la perfecció aquest interès del geni "d'introduir" el surrealisme a la tradició "a través d'aquesta figura àmpliament coneguda".

"I no només introduir-la al classicisme sinó també transgredir, d'aquí el títol de l'exposició", remarca Bartolomé. "Dalí és capaç de reinterpretar-a amb elements molt característics del psicoanàlisi i donar-li noves lectures", afegeix la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.

Tant és així que el novembre del 1964, Dalí anuncia davant les càmeres de TVE la instal·lació de sis Venus de Milo amb els seus respectius calaixos a la balconada del seu futur museu. Imagina aquest projecte com exemple "d’allò més truculent del que avui s’anomena Pop Art".

Tot i que no ho va acabar fent, el pintor va fer amb aquest gest una clara declaració d'intencions que va mantenir dos anys després al film 'Autorportrait mou de Salvador Dalí', on va afirmar que la seva Venus de Milo amb calaixos era una "lliçó per als artistes Pop".

A banda de les dues escultures, també s'hi exposa un oli, tres dibuixos, una peça de material preparatori, 15 fotografies, tres fullets, dues revistes, dos llibres i un fragment del film 'Autoportrait mou'. Tot plegat, amb l'objectiu d'explicar millor i contextualitzar el procés creatiu de l'obra.

L'exposició es podrà visitar fins la tardor de l'any que ve a la Sala de les Lògies del museu.