Regió7

Regió7

Només onze dels 428 presos censats a Manresa el 1940 eren delinqüents comuns

El treball de Carme Botifoll i Jaume Esquius possibilita que familiars puguin conèixer que els avantpassats van ser retinguts a la capital del Bages

Fotografia de l’exterior de la presó, situada on ara hi ha el Casal de les Escodines | MARIÀ LLADÓ/ARXIU COMARCAL DEL BAGES

La historiadora Carme Botifoll Benasat i el geògraf Jaume Esquius Jofre, tots dos ja jubilats i antics professors de l’institut Lacetània de Manresa, han partit del padró de l’Ajuntament del 1940, que consta a l’Arxiu Municipal de Manresa, per fer una radiografia dels 428 presos censats a la presó en aquell moment. Tots ells consten empadronats al carrer Sant Bartomeu 54, l’emplaçament on ara hi ha el Casal de les Escodines i que va acollir el recinte penitenciari fins l’any 1990. La recerca, que es recull en un nou web de l’Associació Memòria i Història de Manresa (Memòria.cat) que es publica avui, constata la repressió franquista, ja que del total de presos censats només onze eren delinqüents comuns. La resta són represaliats polítics, als quals se’ls posa noms i cognoms, edat (la majoria entre 25 i 50 anys), lloc de naixement, lloc de residència, professió, procediment jurídic i pena. Després dels corresponents judicis sumaríssims, destaca que 16 van ser executats i 18 condemnats a reclusió perpètua.

Els autors del nou web de Memòria.cat han contrastat la relació de presos extreta del padró municipal per establir quins eren represaliats polítics. Després de relacionar el qui ja tenien controlats al web del Cens de manresans privats de llibertat (un total de 23), van buscar també a la Llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme, publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, i al fons de la presó Model de Barcelona. De fet, destaca que la majoria dels presos no eren manresans, ja que bona part dels manresans empresonats l’any 1940 eren a la presó Model, en batallons de treballadors i camps de concentració.

Entre els empresonats a Manresa hi havia 18 dones, a 14 de les quals se’ls va obrir un procés sumaríssim. De tres no se’n té prou informació i una va ser acusada d’un delicte comú. També destaca que sis presos feien treballs forçats en un batalló a Sant Joan de Vilatorrada.

«A banda de fer una radiografia de la presó, on sabem que segurament hi podien haver fins a 700 presos, segons el testimoni que Francisco Gros deixa a les seves memòries, el llistat permet que familiars que busquen la pista dels seus avantpassats puguin conèixer que va ser empresonat a Manresa», destaca Botifoll.

El periodista Joan Baptista Claret i Llobet, el més conegut

De la relació de persones empresonades el 1940 a Manresa destaca Joan Baptista Claret i Llobet (Cardona, 1903-Barcelona, 1984), destacat intel·lectual, catalanista i socialista. De ben jove es traslladà a Manresa, i va exercir de periodista com a redactor a El Pla de Bages i, més tard, dirigí L’Om i el diari El Dia. En el pla polític, va ser fundador i secretari general de la delegació a Manresa de la Unió Socialista de Catalunya. Va ser secretari de l’alcalde Lluís Prunés, i treballà en diversos departaments de la Generalitat i a les oficines dels Laboratoris Esteve. A més d’un escriptor distingit, fou un bon conferenciant, i es va preocupar de denunciar els perills del feixisme. En ser empresonat després de la Guerra Civil, va aconseguir els avals de persones ideologia dretana que havia protegit durant el conflicte armat. Però abans, l’1 d’octubre del 1939, la seva dona havia suplicat al jutge la seva llibertat. Després va renunciar a tenir cap paper en la vida política i social del país.

Compartir l'article

stats