El teatre Conservatori de Manresa va acollir ahir a la tarda dues funcions del musical Wicked, a càrrec dels alumnes d’MTM. Tant a la primera funció, a les cinc de la tarda, com a la segona, a quarts de nou del vespre, es van vendre més de la meitat de les entrades.
Wicked es va estrenar el 2003 al Gerhwin Theatre de Broadway, amb cançons de Stephen Schwartz i llibret de Winnie Holzman, basat en la novel·la Wicked: Memorias de una bruja mala, de Gregory Maguire, que va reinventar les històries i personatges creats per L. Frank Baum a El meravellós mag d’Oz. El musical és fruit d’un projecte anual que comença a assajar-se el desembre i surt a la llum a principis de juliol. Com cada any, l’escola repeteix el musical per aquestes dates per a tots aquells que no el van poder gaudir a l’estiu.
L’escola ha portat al Conservatori el grup més potent d’MTM, format per joves veterans de 16 a 20 anys que canten, ballen i interpreten en un equilibri idoni per atreure tots els públics. Wicked, com tots els muntatges creats en aquests deu anys, ha estat representat en català amb la direcció escènica i artística de Jordi Gener, la direcció musical de Borja Vall i les coreografies de Pablo Testa. Tal com ells mateixos explicaven el juliol passat, el musical d’enguany ha tingut una producció integral de llums, maquillatge, decorats i 150 canvis de vestuari.
Wicked explica els orígens de les bruixes del país d’Oz, Elphaba, la bruixa dolenta de l’oest i Glinda, la bruixa bona del nord. Tal com explicava Testa, és un musical que inclou diferents temes, com la comèdia, el drama i la fantasia. A més, destaca un dels temes universals tan present en els nostres dies com és l’exclusió social. Tant l’Elphaba com la seva germana Nessa no senten que formin part d’un grup, perquè l’Elphaba té la pell de color verd i la Nessa va en cadira de rodes.
A diferència d’altres musicals, Wicked té una composició moderna, que, en paraules de Testa, «ajuda que els alumnes s’identifiquin amb més facilitat; a més, el llenguatge coreogràfic s’allunya del teatre musical clàssic».
A la sala hi havia gent de totes les edats: àvies, mares amb els fills, com és el cas de Cinta Plans, que és alumna de l’escola i ha animat altres mares a anar a veure el musical amb els seus fills. Entre el públic també hi havia joves com l’Anna Ibáñez, de Lleida, que deia que no havia vist mai el musical perquè creia que no havia arribat encara a l’Estat. Va afegir que va aprofitar l’excursió per conèixer racons de la comarca.
En acabar la funció, els mateixos actors van animar el públic a comprar samarretes per ajudar-los a pagar el viatge a Londres per veure el musical original. D’altra banda, l’escola ja comença a maquinar el musical de l’any que ve, i aviat farà les audicions entre els mateixos alumnes per adjudicar-ne els papers.
