Qualsevol motiu és bo per brindar: per Mèxic, per la música, l’amor, les equivocacions Machín o la Chavela. I per l’èxit de tirar endavant un projecte que ahir es va mudar de festa amb la presència de trompetistes, cantants i ballarines sobre l’escenari per acompanyar Celeste Alías, Santi Careta (guitarra) i Oriol Roca (bateria). «Això només passarà avui», va avisar la cantant de Sant Joan de Vilatorrada, que va rematar el concert convidant la seva mare a pujar per interpretar, a duo, El último trago. Un brindis final en una vetllada que marca un punt d’inflexió en la trajectòria d’Alías, cada cop més segura no de les seves capacitats vocals, abastament demostrades, sinó també escèniques.

L’escenografia de Txema Rico, amb un gran tapís cobrint el fons de l’escenari i uns petits altars il·luminats i amb fotografies per recrear el dia dels difunts a Mèxic, va donar la benvinguda als espectadors. Després d’escoltar la veu enregistrada de la mítica Chavela Vargas (1919-2012) assegurant que «poca gent entén la meva vida», Alías va començar el concert cantant Volver, volver rera la cortina, exhibint la potència vocal marca de la casa i encadenant l’inici amb Tu me acostumbraste. La platea començava a treure fum, i a mesura que Alías reconeixia la il·lusió d’haver pogut aixecar l’espectacle des de zero i brindava xarrup a xarrup per tot el que fes falta, la vetllada embolcallava els qui eren dalt de l’escenari i els molts que s’ho miraven des de baix amb la tendresa i el desvergonyiment de la Chavela, un referent en la recerca de la llibertat i dels drets del col·lectiu LGTBI.

Amb Ella -«Me cansé de rogarle, me cansé de decirle que yo sin ella de pena muero»- van entrar en escena les cinc ballarines convidades, i ja era evident que el tema de la tardorenca tarda era l’amor. «Santi, tu t’has equivocat mai en l’amor?», va preguntar la Celeste. «No», va titubejar en Careta. «Et conec fa vint anys ... menteixes!», va replicar la cantant. Pura química. El públic, lliurat a la causa va aplaudir el grup de set trompetistes del Conservatori de Música de Manresa i el cor d’onze joves veus del mateix centre, alumnes de la santjoanenca, que van aparèixer puntualment per acaronar amb el seu precoç talent la protagonista del dia.

L’amor per la música, per l’amistat, pel desamor, fins i tot. I per Machín, amb una sentida i «antiracista» interpretació del llegendari bolero Angelitos negros, maraques en mà. I per la proximitat amb el públic i l’honestedat artística, cantant sense microfonia La enorme distancia passejant per la platea acompanyada de dues guitarres. Després de dedicar el concert a les seves àvies, l’Adela i la Isabel, i de culminar el concert, carregat d’experimentacions sonores, amb La Llorona, Alías va regalar un bis als espectadors convidant la seva mare a arrodonir la festa amb El último trago. Brindis final d'una festa perfecta.