«I per Corpus, cada any,/ al pic del migdia,/ el batec del tabal/ ens retorna a l’amniòtic/ batec inicial/ del cor de la mare». Així diu el poema El batec del Tabal, que el berguedà Xavier Gonzàlez-Costa va publicar al programa de les festes del Corpus del 2011 i que dóna títol a l’espectacle musical, pensat per a tota la família, que s’estrenarà dissabte, al Convent de Sant Francesc, enmig de l’exposició de les comparses de la Patum, i en el marc dels actes del 17è aniversari de la proclamació de la festa berguedana com a obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. De la rondalla musical El batec del Tabal se n’oferiran tres funcions dissabte (a les 17, 19 i 21.30 h), al Convent de Sant Francesc, cadascuna amb capacitat per a 126 espectadors. Les entrades (10 euros i 5 euros per als menors de 12 anys) són a la venda a ticketara.com.
L’espectacle de nova creació sobre la festa més rellevant de Berga és una idea de La Melanzana Ensemble, formació nascuda el 2016 amb l’objectiu de mostrar a casa el treball de vuit joves músic professionals formats a diferents punts d’Europa, i de Gonzàlez-Costa, autor teatral, poeta i actor que, a més, ostenta el títol de Patumaire d’Honor. La Melanzana Ensemble, que ha presentat diversos repertoris, entre els que destaca Les veus d’Ibèria, tenia ganes de sortir del format concert habitual, i per això es planteja de fer un espectacle «més contextualitzat, amb guió i adreçat al públic familiar. Com que es plantegen tractar la Patum, d’aquí neix la nostra connexió», apunta el dramaturg.
El fil conductor d’El batec del Tabal és la rondalla que un avi enyorat de Berga, la seva terra, on va néixer i créixer, i on no torna des de fa anys, explica a la seva néta, que no ha vist mai la Patum. «És així com li explica la més gran de totes les festes i el que representa», diu Gonzàlez-Costa. El passeig per la Patum es fa a través de les seves músiques, que han estat adaptades a la instrumentació i l’estil barroc de La Melanzana Ensemble. També hi ha algunes músiques de la Patum a les quals el dramaturg ha posat lletra. I la narració acaba amb una composició final, de Roger Belmonte Viladomat –de Cercs i actualment resident a França–, que posa música al poema de Gonzàlez-Costa que dóna títol al conjunt de l’obra. Així, tant pel que fa al text com a la música, aquesta proposta «es recrea en el sentiment que desperta la festa».
A banda de la dramatúrgia, Gonzàlez-Costa també s’ha encarregat de la direcció artística de l’espectacle i, en aquestes funcions, assumeix el paper de narrador i avi. La interpretació musical anirà a càrrec de Marta Atcher Soler (violí, Manresa i resident a Holanda), Mònica Roca Lladó (violí, Gironella), Adrià Trulls Freixa (viola, Puig-reig, intèrpret de l’OBC), Arnau Rovira Bascompte (violoncel, Sagàs i resident a Alemanya), Carles Blanch Guzman (guitarra barroca i guitarró, de Flix) i Queralt Aymerich Torner (soprano, Berga), que també assumeix els papers de besàvia i néta.
Entre les comparses
La intenció és que l’espectacle El batec del Tabal sigui una proposta «familiar, perquè s’adreça tant a la gent gran com a la canalla», subratlla el dramaturg. Però el que realment destaca de les funcions d’estrena de demà és «haver pogut aprofitar que les comparses que surten a la festa facin d’escenografia. És un marc preciós per a l’espectacle que no hagués imaginat mai. Poder-ho fer al Convent de Sant Francesc on estan exposades, és un luxe».
Ara bé, per a l’escenificació, les comparses s’han recol·locat, «de forma sorprenent i innovadora», per tal que tots els espectadors –un màxim de 126 en cada funció– puguin tenir línia de visió tant de l’espectacle com de les comparses a les quals es fa referència: l’Àliga, la Guita, els quatre gegants...
La posada en escena és mínima, perquè el nucli de l’escena reprodueix la saleta del domicili de l’avi que narra la rondalla, creant una simetria que permet tenir, al mateix temps, el present i el passat del personatge.
Orgull i molt de respecte
Per al dramaturg berguedà, estrenar un espectacle patumaire és «un orgull i alhora fa molt de respecte, perquè tocar la Patum és tocar l’ànima dels berguedans. És una festa molt sentimental, i cal ser molt curós amb el que dius i com ho dius, perquè tothom se la sent igual, però de maneres diferents. Per això pateixo per si hi ha alguna cosa que no agradi, però per sort hi ha la creativitat i aquest és un espectacle que no altera la Patum». De fet, ja ho diu l’avi protagonista de la història d’El batec del Tabal: «la Patum és un sentiment que viu, com una espurna sempre encesa, a l’ànima dels berguedans».
