L’Ajuntament de Manresa va aprovar en un Ple de la Corporació Municipal (23.09.2021) donar el nom de Palmira Jaquetti Isant a la plaça on està ubicat el Conservatori Municipal de Música. És un reconeixement que valora la important tasca que va realitzar dins la cultura catalana, en diversos àmbits: en el lingüístic: com a poeta, escriptora i traductora; en el docent: com a mestra i professora d’institut; en l’artístic: com a dibuixant, i principalment com a folklorista i compositora (Regió7, 29.06.2020).

El descobriment de la placa, amb el seu nom, va tenir lloc el 8 d’octubre de l’any passat, amb la presència de les autoritats, l’afillada Guillermina Jeggle i membres de la família Isant, Remei Sunyé, cosina-neboda; Miquel Gilbert i Maria Àngels Clotet, cosins-renebots, entre d’altres. Per cloure l’acte, el Cor Juvenil del Conservatori Municipal de Música de Manresa, dirigit per Francesc Vallés, va interpretar tres melodies recollides per Palmira Jaquetti, en la missió que va realitzar per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1925): «Si tu te’n fas la lluna, La camisa me’n venria, i Non, non canta la mar». Els arranjaments corals van anar a càrrec dels professors del Conservatori Francesc Vallés i Benjamí Santacana.

El mateix dia es va inaugurar l’exposició Llum a l’ànima. Palmira Jaquetti 1895-1963, en l’Espai 7 del Centre Cultural el Casino, organitzada dins l’Any Palmira Jaquetti (2020-2021), que fou presentada per la seva comissària, la doctora en filologia catalana Carme Oriol Carazo.

La Fira Mediterrània també se’n va fer ressò amb una conferència sobre la seva faceta de folklorista i compositora que vaig oferir, completada amb il·lustracions musicals al piano amb la delicada i sentida interpretació de Mireia Subirana Pintó (veu), que remarcà perfectament el significat de les obres escollides. Tot el públic que omplia la sala d’actes del Centre Cultural va gaudir de la seva faceta musical i, alhora, encara que molt sumàriament, va poder conèixer el seu esperit selecte i polifacètic, que va tenir un lloc destacat en la intel·lectualitat catalana de l’època.

Crec que els tres actes -l’exposició, posar el seu nom a una plaça i la conferència musical- varen mostrar la importància d’aquesta persona; i el Conservatori de Música va oferir, en varies sessions (abril-maig), l’espectacle per a escolars Cançons de muntanya, amb textos i música de la Palmira, interpretat per l’orquestra infantil i professors del Conservatori, que ho varen preparar amb entusiasme i il·lusió.

Els escolars varen gaudir d’una audició activa sobre la vida i la música de la Palmira Jaquetti, com ho mostra la participació dels alumnes de tercer de l’escola Joviat que varen penjar a youtube (https://www.youtube.com/watch?v=6r3CXcUPXjA).

En tota la poesia i la seva música -de creació o harmonitzacions-, Jacquetti expressa una fina tendresa, sensibilitat, enjogassada, delicada, fins i tot quan no escrivia poesies eren «poemes», com ho trobem també en la manera de descriure les missions de recerca que feia.

Agraeixo i celebro moltíssim el reconeixement que li ha fet l’ajuntament de Manresa i, alhora, demano que també es divulgui la seva obra, la musical i la literària, que podria encaixar perfectament en altres espectacles o en el repertori de corals, i en el cicle Tocats de Lletra. Cal divulgar tota la seva obra. La Palmira Jacquetti s’ho mereix.