Regió7

Regió7

ENTREVISTA Josep M. Rossinyol Excursionista i escriptor

«Hem d’inculcar als nens l’amor per la natura i el patrimoni»

L’autor berguedà proposa descobrir la seva comarca a través de 42 racons «amb encant» en un llibre de Farell Editors que vol anar un pas més enllà dels escenaris més coneguts

Josep Maria Rossinyol convida a visitar el Berguedà | ARXIU PARTICULAR

Profund coneixedor de la comarca del Berguedà, Josep Maria Rossinyol (Berga, 1958) proposa anar fins a la comarca i conèixer amb calma i curiositat una quarantena de llocs, molts d’ells poc coneguts i transitats.

Ha volgut fer un cànon o ajudar a descobrir llocs poc coneguts?

He volgut donar a conèixer, sobretot, llocs no tan coneguts de la comarca, que tenen el seu encant, alguns només en una estació concreta de l’any o quan es donen certes circumstàncies climàtiques. De vegades són petits racons que solen passar desapercebuts, com el gorg del Roure de Sant Joan, el salt d’aigua de la Frau, la bauma Negra (al Berguedà, a les balmes les anomenem baumes), la font Calenta, Nou Fonts, o el salt de Sallent, amb una caiguda lliure de més de 40 metres. Així i tot, he dedicat algun capítol a llocs tan tradicionals i coneguts com les fonts del Llobregat, que, per la seva bellesa, no podia deixar d’esmentar.

Hi ha equilibri entre natura, paisatge, patrimoni...?

He mirat de fer-ho. La intenció és que la gent vegi que el Berguedà és una comarca amb una gran diversitat i molt rica en molts aspectes, amb indrets amb unes panoràmiques impressionants, llocs amagats on la natura ha forjat racons de gran bellesa, i que té un gran patrimoni romànic. Llocs com el bosc de Gresolet, que l’any 1920, Cèsar August Torràs, ja el va definir com «una de les principals belleses de Catalunya», el Pla de l’Estany, on hi havia l’únic estany natural de muntanya de la comarca, però que malauradament el 1810 va ser dessecat per poder-hi plantar patates, i la vall de Peguera, on encara es poden contemplar les restes del poble de Peguera, avui abandonat.

La diversitat, doncs, és un dels valors de la tria?

Geològicament, també és una comarca molt rica, per exemple les riolites de Gréixer, que és l’únic aflorament volcànic d’aquest tipus que hi ha al Pirineu, estudiat per vulcanòlegs d’arreu del món, el Bolet de Pedra a prop de cal Sobiraneta, resultat de l’abrasió soferta durant centenars o milers d’anys, i les Roques Encantades de cal Bassacs, fruit de l’erosió, on la imaginació ens pot fer veure animals petrificats. Pel que fa al patrimoni, el romànic ens ha deixat un gran llegat, esglésies com la de Sant Sadurní de Rotgers, la de Sant Llorenç dels Porxos, edificada sobre un impressionant penya-segat que l’envolta, i la rotonda de Sant Miquel de Lillet, una de les escasses esglésies circulars de Catalunya, i una de les més petites, i monestirs com el de Santa Maria de Lillet i el de la Portella. Per acabar, també podreu trobar llocs amb llegendes, com la del castell de Lillet, en la qual és protagonista un rei musulmà i unes bruixes.

Quins són els trets que marquen el baix Berguedà i els que identifiquen l’alt Berguedà?

Precisament aquest fet és el que fa que aquesta comarca mereixi ser visitada, ja que en un relatiu poc espai geogràfic es pot gaudir d’una gran varietat de contrastos. La principal diferència és l’orografia, i precisament és la que condiciona tots els aspectes de la vida, el clima, la natura, i fins i tot la idiosincràsia de la gent. Per fer-nos una idea, entre el punt més baix i el més alt de la comarca hi ha un desnivell de més de 2.250 m, en un espai relativament reduït. Mentre el punt més baix és a 317 metres sobre el nivell del mar, el més alt és a 2.604 metres, a l’alta muntanya, amb tot el que això comporta. El baix Berguedà és ondulat i planer, amb grans camps de conreu i un clima suau, mentre que l’alt Berguedà és esquerp i muntanyós, on predominen les pastures, i el clima és molt rigorós a l’hivern. Són com dos mons a part, amb una fauna i una flora completament diferent, i que ha condicionat al llarg dels segles l’arquitectura, els costums i les tradicions de la gent.

Quina és la filosofia dels itineraris que proposa?

Clarament familiar. Per una part el llibre està dedicat a tots els nens i nenes, que són les persones a qui hem d’inculcar l’amor per la natura i el patrimoni, i, per altra banda, està dedicat als pares i les mares, per tal que vegin què podem perdre si no ens posem les piles i prenem consciència del llegat que volem deixar als fills i filles.

Creu que un llibre com aquest pot ajudar a anar més enllà del turisme de bolets, el túnel del Cadí i les cues de la carretera?

El tema de les cues és un problema d’infraestructura, per a mi el gran problema és la gent que va als cotxes, ja que molts no són turisme responsable. Els que venen a buscar bolets, i dic buscar, no caçar bolets, els caçadors porten escopetes, tan sols miren a terra amb fal·lera, sense adonar-se dels llocs meravellosos per on passen. A més a més, molts no estimen la natura, no solament s’enduen els bolets, sinó també el fong que hi ha sota terra, que és el que fa créixer els bolets, d’aquesta manera algun dia deixarem de tenir-ne, i deixarem de tenir cues. Pel que fa al túnel del Cadí, el canvi climàtic acabarà amb la neu, i aleshores sí que les cues s’hauran acabat del tot. No estic en contra que vingui gent, si no no escriuria llibres de rutes per la muntanya, però m’agradaria veure cues de cotxes plens per gaudir de la natura, respectar-la i conservar-la. Podrien no llençar les seves deixalles arreu. Paradoxalment, ells seran els primers perjudicats, ja que al final no tindran on anar. La gent que fa les cues són gent que vol escapar almenys un dia la setmana del lloc on viuen, ciutats plenes de contaminació, gens sostenibles, ni saludables.

El Berguedà ha sabut protegir, rehabilitar... el seu patrimoni arquitectònic?

Malauradament, no ha estat així. Tenim més d’un centenar d’esglésies romàniques, a més de restes de castells d’època medieval i poblats ibers, per no parlar del gran jaciment d’icnites. Al llarg de la meva vida caminant per la comarca he vist quantitat d’edificacions caure lentament sense que ningú hi fes res. Però el que més ràbia em fa és que els polítics s’han omplert la boca dient que calia conservar el gran patrimoni arquitectònic i natural que té la comarca, que això donaria feina i evitaria que es despoblés, fent-la rica turísticament, amb els beneficis econòmics que això comportaria després de la desfeta del tèxtil i la mineria. Tan sols paraules que s’endú el vent. Solament alguns grups de voluntaris, desinteressadament, n’ha salvat algunes, i encara els ha comportat en alguns casos problemes, i haver de treure cèntims de la seva pròpia butxaca.

Els senders estan ben cuidats?

Als polítics tan sols els agrada presumir que la comarca té 2.000 km de senders senyalitzats, però molts són intransitables, ja sigui perquè han crescut les bardisses, per manca de manteniment, o perquè hi ha alguna esllavissada que fa que hagis de tornar per on has vingut, o senzillament les marques s’han esborrat, també per manca de manteniment. Sé de gent que s’ha perdut i ha hagut de ser rescatada. Venen fum tan sols, aconsegueixes que la gent no torni, i que aconselli els amics de no venir, el que és un perjudici clarament econòmic per al desenvolupament de la comarca.

Compartir l'article

stats