La temporada passada va ser l’esclat, però la trajectòria de Pedro Martínez Sánchez (Barcelona, 1961) va més enllà d’aquest moment de joia. No ha estat una idil·li continuat amb el Congost, tant el Vell, com el Nou, però sí que ha estat present en moments molt importants de la història del Bàsquet Manresa, club que ell mateix considera el que se sent més seu, juntament amb el Gran Canària.

I té mèrit per a un entrenador que ha estat a tretze banquetes professionals, totes de l’Estat espanyol i en algunes més d’una i de dues vegades. De fet, Martínez, establert a Badalona, va iniciar de manera abrupta la seva carrera en els primers equips, assumint la direcció de la Penya després de la destitució de Herb Brown, el març del 1990, i portant l’equip verd-i-negre al títol de la Copa Korac pocs dies més tard.

Però el club badaloní no va comptar amb ell i se li va obrir la porta del Manresa, un club que flirtejava cada any amb el descens. En les seves quatre temporades, a cavall entre els dos pavellons, va anar millorant les classificacions anualment i va classificar l’equip per a dues fases finals de Copa. Va llançar l’equip cap als èxits que arribarien el 1996, amb el triomf en aquesta competició, i el 1998, amb la lliga.

Vint anys després de marxar, Martínez va tornar a Manresa el 2014 en un moment difícil per al club. En una temporada molt complicada, el va salvar del descens guanyant a la pista del Madrid, que feia una setmana havia estat campió d’Europa. Llavors el va fitxar el València, amb el qual va guanyar la seva única lliga ACB dues temporades més tard.

El 2019, novament quan ningú ho esperava, va tornar per rellevar Joan Peñarroya. Amb un estil molt reconegut, ràpid i espectacular, ha liderat la formació durant tres temporades i un tram d’aquesta que van esclatar amb un èxit, en el curs passat, que ha transcendit el bàsquet i que ha omplert el pavelló d’aficionats de noves generacions.