La geografia catalana és plena de festivals i jornades dedicades a analitzar del dret i del revés el fenomen de la novel·la negra i a presentar els autors del país i les novetats editorials, però en aquest mapa hi faltava la Catalunya central. La celebració de la Berga Negra, aquest dissabte a la llibreria Sense paraules, omplirà el buit amb sis taules rodones i una vintena d’autors, entre els quals Violeida Sánchez, Maria Sardans (alias de Montse Cabanas), Jordi Agut i Jordi Santasusagna. L’assistència és lliure i gratuïta, amb un aforament aproximat de setanta espectadors, i els autors firmaran exemplars dels seus llibres, que estaran a la venda.
«El gènere negre crea molts lectors», explica Carles Turat, responsable de la Sense Paraules, que va obrir portes el desembre del 2020 al número 22 de la plaça Viladomat de Berga. Conscient que hi ha públic suficient a la comarca i a la Catalunya central per muntar una jornada adreçada a la novel·la negra, el llibreter va cercar la complicitat d’Irene Solanich, autora, estudiosa i activista del gènere i que col·labora amb l’editorial Llibres del delicte, per fer viable el projecte.
La Berga Negra arrencarà a les 11 del matí i fins al vespre programarà sis taules rodones amb dinou autors, inclòs un Dinar Negre entremig. El públic juvenil, l’entorn rural, la Catalunya central, el paper de la dona i les virtuts del gènere negre seran els temes que tractaran les xerrades, moderades també per figures relacionades amb el món literari.
«La novel·la negra és la novel·la social d’avui en dia», apunta Turat, conscient que moltes de les qüestions que ens afecten com a col·lectivitat troben ressò en les pàgines d’una porció del pastís literari que ha rebut noms diversos, com ara policíac, negre i criminal, entre altres. Solanich rebla la qüestió preguntat-se «si el gènere, el racisme i la perspectiva LGTBI són temes que ens apel·len com a societat, també els podem trobar a la novel·la negra?».
Més de la meitat de les ponents són dones, un factor que la Berga Negra potencia des de la primera edició perquè «tradicionalment, ha estat un gènere masculí, però mica a mica això va canviant». Solanich, osonenca de naixement i veïna de Manresa, és traductora especialitzada en literatura i forma part d’un grup d’estudi de la Universitat de Vic sobre la novel·la negra amb perspectiva de gènere. De manera clara i incisiva, una de les taules rodones portarà per títol Sexismes.
Un altre dels aspectes que remarca Solanich és la importància del públic juvenil, tema que tractarà la primera de les converses programades. «És un lector a qui pot interessar la novel·la negra», opina. Així mateix, la Berga Negra abordarà la qüestió dels límits del gènere: «la hibridació és un tema molt actual», apunta l’escriptora de Manlleu. I afegeix que «el negre pur, podríem dir que ja no existeix, el gènere té ara subgèneres i barreges amb altres gèneres com el fantàstic, la ciència ficció, les ucronies, el terror i el romàntic».
Entre els participants hi haurà quatre autors de les comarques del Bages i el Berguedà. Montse Cabanas, que en el terreny literari és Maria Sardans (Puig-reig, 1967), ha publicat en els darrers temps les dues primeres novel·les -L’àngel negre i Lluna vella- d’una pentalogia protagonitzada per la multimilionària i agent dels Mossos d’Esquadra Valentina Palau. La berguedana participarà en una taula rodona sobre escriptors de la Catalunya central en que també hi serà el periodista de Regió7 Jordi Agut (Valls de Torroella, 1975), que ha culminat la trilogia basada en la cara fosca de l’esport formada per L’últim defensa, Línia de quatre i La filla del vent.
Jordi Santasusagna (Cardona, 1971), per la seva part, va guanyar el premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana amb Porcs i conversarà en la taula rodona sobre l’escriptura de novel·la negra en entorns rurals. Violeida Sánchez, manresana nascuda a Cuba, ha publicat Añoranzas i Flagelos, i serà una de les participants en la xerrada sobre les fronteres del gènere.
La intenció de Turat i Solanich és donar continuïtat a la iniciativa cada mes de novembre, i amb la voluntat de fer créixer la Berga Negra tan pel que fa al format com a la presència d’autors. Així mateix, també hi ha la intenció de crear un concurs literari. De moment, però, la iniciativa neix amb la virtut de subsanar un greuge.
