Antoni March Salas, metge i pintor, ha mort avui a l’edat de 99 anys. Artista de llarga trajectòria, vinculat al llarg de la seva vida al Cercle Artístic de Manresa, i figura destacada del catalanisme cívic a la capital bagenca durant els anys de la dictadura, l’obra de March es va poder veure durant la darrera Festa Major de la seva ciutat en una exposició de paisatges que va acollir l’entitat que va presidir entre el 1967 i el 1972. La cerimònia de comiat tindrà lloc diumenge, 13 de novembre, a les 10 del matí a la Sala Montserrat del Tanatori Manresa de Fontanova.

March va conrear durant dècades el gust per la pintura, essent un paisatgista notable, i un artista que va emprar majoritàriament la pintura a l’oli, si bé també va fer servir en ocasions l’aqüarel·la i el dibuix, així com el gravat. Josep Maria Massegú, artista i amic, que en l’esmentada exposició que es va inaugurar el passat mes d’agost al Cercle va dedicar unes elogioses paraules a l’obra de March, ha destacat a Regió7 que el finat havia estudiat amb Basiana, i que va cultivar «un estil de pintura molt neta, molt clara».

March es va dedicar professionalment a la medicina, i va ser molt conegut a la ciutat com a otorrinolaringoleg. A més a més, però, va dedicar moltes hores a pintar i a l’activisme cultural, essent un dels més insignes representants d’una tradició de facultatius que també van agafar els pinzells, com Alfons Peidro, que va antecedir March en la presidència del Cercle, i Pere Blasco Echagüe, tal i com rememorava Massegú. El 1972, l’entitat li va lliurar la medalla d’or, reconeixent així un treball que va incloure la posada en marxa del Saló de Tardor (1967) i del Saló de Maig de dibuix (1968), que el 1972 es va transformar en el Saló Internacional. Aquell mateix any, des del Cercle es va organitzar l’exposició Cent anys d’art a Manresa.

Format amb Evarist Basiana i Joan Pueyo, i company d’aprenentatge de Josep Mestres Cabanes, Joan Sallent i Pere Porquet, entre altres, va integrar el nucli fundacional del Gremi de Sant Lluch, «amb gent formada a la República a qui la guerra va trencar la carrera pel mig» i que es va significar pel catalanisme i la defensa de la llengua catalana. En la segona meitat del segle XX, Antoni March va exposar en espais com la Sala Xipell de Manresa, la Galeria Syra de Barcelona i la Galeria Àgora de Sitges, entre altres.

Més enllà del moment de felicitat que li proporcionava posar-se davant del llenç, March es va significar pel treball en favor de la cultura manresana, i va ser fundador del Grup 13. Precisament, l’exposició itinerant sobre aquest grup de pintors, el darrer que com a tal hi va haver a la ciutat, fa estada fins demà dissabte a la biblioteca de Sant Fruitós de Bages. March va participar en totes les exposicions del col·lectiu.

En el recordatori de la vida i l’obra de March, Massegú destaca també la dimensió «cívica» del metge i artista. «Va ser un ciutadà modèl·lic, una persona que va treballar molt sense fer soroll». Fa tres mesos, March no va poder assistir a la inauguració de l'exposició que li va dedicar el Cercle, a causa del seu delicat estat de salut, però els assistents van poder constatar el talent i la passió per la pintura que va mostrar al llarg de la seva vida.