Félix Viscarret tingué un debut certament suggeridor fa quinze anys amb Bajo las estrelles, una aventura deliciosa i màgica disfressada de comèdia nostàlgica. L’autor navarrès torna a seduir-nos i a convèncer-nos amb el seu nou llargmetratge, una de les propostes més atrevides, inventives i rodones del darrer cinema espanyol. El film s’inspira en la novel·la Desde la sombra, escrita per Juan José Millás i publicada el 2016.
El seu particularíssim antiheroi, Damián, apareix a la primera seqüència en un plató televisiu, víctima d’un reality show, disposat a relatar la seva increïble història. Tot va començar quan fou acomiadat inexplicablement de la seva feina i fugí corrents d’ella... i s’amagà en un armari que portava una furgoneta. Però quan aquest arriba als seus destinataris (una família benestant), el protagonista pren la misteriosa decisió de restar en el seu amagatall. I es desenvolupa una connexió intangible (i suggestiva) entre la propietària de la casa, una dona marcada per un episodi traumàtic del passat (una excelsa Leonor Watling), i el seu insospitat hoste. Res és el que aparenta, en aquesta singular, insòlita i fascinant amalgama de comèdia surreal, thriller claustrofòbic, drama social i epopeia interior. El primer i desconcertant enigma és la identitat de Damián: un home teòricament simple i primari que va desvelant paulatinament un univers personal tan ric com inaprehensible. I, a més a més, està encarnat modèlicament per un actor força conegut (el polièdric Paco León) que es lliura a una interpretació summament continguda, als antípodes dels seus treballs més difosos. Viscarret s’ha arriscat extremadament perquè el seu juganer i imaginatiu guió va saltant d’un registre a un altre, d’un gènere a un altre, en un magnètic, estrany i hipnòtic exercici de funambulisme cinematogràfic.
