La Mabel Nieto vivia fent amics i fugint contínuament de la zona de confort per anar sempre un pas més enllà com a artista. Les dues parts de la frase es van fer evidents divendres al vespre a la sala d’exposicions del Cercle Artístic de Manresa en l’acte inaugural de la mostra Tot recordant la Mabel Nieto, que es va quedar petita per la presència d’amics i familiars vinguts de les dues ciutats que la van acollir, la Manresa on va néixer i la Súria on hi va viure durant molts anys fins que va morir l’octubre passat. Repartides per l’espai hi trobem una vintena d’obres que, en el seu conjunt, ofereixen una visió panoràmica d’una trajectòria llarga i reeixida que va transitar per diversos territoris estilístics i inquietuds vitals. L’exposició es pot visitar fins al 25 de novembre (de dilluns a dissabte, de 18 a 20.30 h, amb entrada gratuïta) i la intenció dels organitzadors es que pugui veure’s a molts més llocs.
«La mare deia que no volia molestar, però també que si féiem una exposició, els diners que recaptéssim els donéssim a una oenegé», va explicar Iris Serrano Nieto mentre, juntament amb el seu germà Pau, recorrien l’espai apuntant els preus de les obres de la seva mare en una llibreta. «Volia que el cost fos assequible perquè tothom qui vulgués tenir una obra seva ho pogués fer», va afegir la filla. La recaptació que s’obtingui anirà a parar a l’Asociación Nueva Imagen, que treballa en el camp de la desintoxicació de les drogoaddiccions.
L’exposició fa un viatge representatiu per diferents etapes de la vida d’una artista que, com va afirmar la també creadora i amiga Roser Oduber, «era molt valenta i tenia molta empenta». Des d’un oli fruit d’un treball d’interpretació de les Meninas i una escultura en fusta de línees estilitzades fins als quadres matèrics de les sèries Tribals i Orígens, que «eren una reflexió sobre la creació de l’univers, els fòssils i l’ésser humà», va apuntar Barbé, passant per les inèdites banderoles que va elaborar en els darrers temps. Peces inèdites que va treure de l’estudi i les va traslladar a la natura en algunes de les intervencions que va realitzava a l’aire lliure. «Volia trencar la idea del bosc com un lloc tancat», van explicar Rosa Barbé i Anna Cayuela, responsables juntament amb els fills de la tria de les obres.
El contacte amb el medi sempre va ser present en l’ideari de l’artista, de qui també es va destacar la capacitat per posar per escrit les reflexions que emergien de la seva feina. En un moment donat de la seva carrera, «va sentir la necessitat del color», va anotar Barbé. Les peces de la sèrie Volaré, escultures en clau abstracta realitzades sobre una base sòlida de paper, en alguns casos, són fruit de la contemplació del vol de les orenetes que passaven per l’exterior del seu estudi.
De les aules a la natura
«La Mabel no deia mai que no», va comentar Oduber davant la nodrida concurrència que va omplir a vessar la sala. «Mai es va situar en una situació còmoda, sempre sortia de la zona de confort per provar amb nous materials, com el paper o el vidre, i el que més li agradava era sortir de l’estudi i practicar el land art. En un aparell de televisió, es projecten les imatges d’algunes intervencions que Nieto va dur a terme en espais oberts, com el Cap de Creus i Coll de Pal. Un recull de sortides a la natura carregades de vida i voluntat d'entendre aquest vincle ancestral entre la capacitat humana de crear i la convivència amb l'entorn.
Mabel Nieto va néixer el 1961 a Manresa i va estudiar a l’escola d’arts i oficis de la capital bagenca. Posteriorment, es va llicenciar a la Llotja de Barcelona. A partir del 1985, va realitzar nombroses exposicions i va participar en projectes col·lectius com els Jardins de Llum de Manresa, el cicle Vi_suals i la mostra d’art efímer del Cacis de Calders. El 2019, va posar en marxa el Fo5k On Tour, una iniciativa consistent en penjar unes banderoles de gran tamany en espais interiors (Cercle Artístic, Plana de l’Om) i exteriors (carretera de Vic de Manresa, Poble Vell de Súria, barri dels Comtals, Cabrianes, Gréixer, ...). Actualment, hi ha obra de Nieto al Museu de la Sal de Cardona i al museu de Kemijärvi, a Finlàndia. Pel que fa al vincle amb el Cercle, el seu president actual, Joan Carrió, va destacar que Nieto, que va formar part de la junta, "va col·laborar en moltes exposicions i activitats".
La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo, que també coneixia Nieto, va destacar que «l’obra ens connecta amb la seva persona» i va fer esment del «compromís cívic» d’una dona el record de la qual «ens ha d’esperonar a mantenir un esperit positiu i alegre».
«L’obra de la Mabel transmet força, la idea d’estar sempre a punt", va indicar, per la seva part, Alba Santamaria, actual regidora de Cultura de l’Ajuntament de Súria i companya de Nieto al partit politic Grup Independent de Súria, com també ho va ser Miquel Soliva, actualment titular de Via Pública, i així mateix present a la inauguració. L’artista es va implicar en aquesta formació i va ser regidora entre el 2007 i el 2011. Santamaria va assegurar que Nieto "era una persona que deixava alguna cosa en tothom qui passava per la seva vida. Tant de bo que aquestes obres es puguin veure a molts llocs».
En les últimes setmanes, tal i com recordava la seva filla Iris, «les amigues li anaven a fer costat i a acomiadar-se, i es va crear un cercle molt maco». Des de les obres primigènies dels anys 80 fins entrada la dècada dels 20 del segle XXI, la Mabel Nieto es va mostrar com una artista polifacètica i prolífica. «El seu taller en fa dos com aquesta sala», assenyalava Cayuela, «i està ple d’obres». Un llegat que fa perviure la seva memòria més enllà del seu pas pel món.
