L’historiador Josep Noguera i Canal i el capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià, van ser protagonistes, dissabte passat al vespre, del darrer llibre escrit per aquest estudiós berguedà. Més de cent persones van omplir la sala d’actes del Casal Cívic de Berga per assistir a la presentació del volum, aparegut fa pocs dies, El capità de la Guàrdia Civil Miquel Ferrer Melià. Entre el deure i el poble, publicat per Rafael Dalmau, Editor.

L’acte va ser presentat i conduït per Jordi Puntas, membre del Consell de redacció de L’Erol i de l’Àmbit de Recerques del Berguedà. La seva intervenció es va centrar, bàsicament, en la persona de Josep Noguera, parlant d’alguns dels trets que el defineixen com a historiador i com a persona, i de qui va dir que “a part d’una estreta amistat, sento una profunda admiració per la ingent tasca de recerca i de divulgació històrica que de fa anys porta a terme”. Puntas va explicar també que el Capità (com familiarment anomena l’historiador a Miquel Ferrer,), d’uns cinc anys ençà, era moltes vegades el centre d’atenció de la tertúlia a la llibreria Quatre Cantons de Berga. Va acabar la seva intervenció agraint a Josep Noguera que faci conèixer “la vida d’un guàrdia civil exemplar, en un temps actual en què entre el deure i el poble, massa vegades hi ha la violència, per comptes del diàleg, la comprensió i la contenció, tres elements fonamentals en la vida del Capità Ferrer”.

Tot seguit va prendre la paraula Miquel Rayó Ferrer, net del Capità, escriptor i membre de diverses entitats culturals i ecologistes de Mallorca. Va començar agraint, en nom de la família, el treball i l’esforç portat a terme per Josep Noguera de manera tan exhaustiva, mercès a les seves investigacions en arxius i l’aprofundiment en els materials que la família li va deixar. Segons Rayó, Noguera “intueix que la personalitat del Capità és un potent mite familiar, prou interessant per intentar escatir en quins fets reals se sosté”. El treball, l’educació, la rectitud, l’humanisme, la formació cristiana, eren presents en el dia a dia del Capità. Rayó ho va recordar dient “la meva mare ens repetia un dels consells de son pare: ‘odia el delito y compadece al delincuente’ frase de Concepción Arenal, d’un catolicisme social.” El net va dir, també, que “sabrem, gràcies a la lectura del present volum, de l’austera humilitat i plena bonhomia del personatge”.

A continuació va parlar l’editor i historiador, company d’estudis de Josep Noguera, Rafael Català Dalmau, que va començar recordant que fa trenta anys la seva editorial va publicar el llibre de Noguera Visió històrica de la Patum de Berga. Català va lamentar que, per diversos motius, el llibre no hagués aparegut abans ja que “mentre l’edició avançava massa lentament ell [en Noguera] ens anava informant del traspàs d’algunes d’aquestes persones, majors d’edat [membres de la família Ferrer que havien facilitat informació a l’autor]. La visió de Rafael Català va ser més historiogràfica i editorial. Va dir: “hem editat la biografia del capità Ferrer perquè és una aportació de primer ordre a la història del Berguedà i del país, i perquè permet entendre molt bé alguns aspectes de la història que altrament queden amagats per tòpics de diversa mena, com ara el dels fets del 1932 a l’Alt Llobregat i a Berga...” Per acabar, Català va dir que el llibre és una biografia, no una hagiografia, parany en el que Noguera ha procurat no caure.

Va cloure l’acte un breu parlament de Josep Noguera i Canal que va agrair a la família del capità Ferrer les facilitats donades per poder dur a terme aquest llibre, i a Rafael Català, les gràcies per editar-lo. Finalment va dir: “he parlat amb moltes persones, algunes de les quals encara són vives, que recorden el Capità amb admiració i respecte. Crec, de veritat, que ens trobem davant d’un personatge important que mereix ser recordat”.

La presentació va acabar amb un calorós aplaudiment per Josep Noguera i el capità Ferrer, i una llarga cua d’assistents, amb el llibre a les mans, demanant la signatura de l’autor.