Quiosc Regió7

Regió7

Nou llibre, «Así es la puta vida»

Jordi Wild: «Em vaig obsessionar amb els números, sempre en volia més»

El youtuber manresà Jordi Carrillo relata al seu darrer llibre «Así es la puta vida» la cara B de l'èxit, les servituds de la fama i l'impacte de les crítiques descarnades a les xarxes socials | «No soc més feliç ara que quan no tenia res», afirma

Imatge d'arxiu del youtuber manresà Jordi Wild Oscar Bayona

Youtuber amb 14 milions de seguidors, autor del pòdcast més escoltat d'Espanya a Spotify per segon any consecutiu i, ara, també, autor de llibres d'autoajuda (o més bé anti-ajuda, com detalla ell). Jordi Wild (Jordi Carrillo, Manresa, 1984) acaba de publicar Así es la puta vida: el libro de anti-autoayuda, una obra on deixa per escrit la seva visió pragmàtica de la vida "sense edulcorants ni sucres afegits" i també parla del seu camí a l'èxit i del costat fosc d'aquest.

Tot i el títol del llibre -el tercer després de la novel·la gràfica Sueños de neón: el rincón de Giorgio i el còmic Jorgemyte, agente de la P.E.M.-, el bagenc assegura que no té "un punt de vista negatiu de la vida" i defensa que, aquesta, "va de rebre hòsties, aguantar-les i després seguir".

Carrillo va començar a penjar vídeos a Youtube als 28 anys i en la darrera dècada s'ha convertit en un dels creadors de continguts d'Espanya més influents. Tanmateix, "no soc més feliç ara que quan no tenia res", assegura en declaracions a Regió7. I és que el manresà diu que, a la societat, predomina una idea errònia sobre què implica tenir èxit: "No m'ha canviat la vida tant com em pensava, jo era tan extremadament feliç en el passat com ho soc ara", diu. I afegeix: "T'imagines què pot significar tenir èxit i diners, però quan ho aconsegueixes t'adones que és un dia més i això pot causar frustració i tristesa".

Idealitzem el concepte de triomfar, però quan ho aconsegueixes t'adones que és un dia més i això pot causar frustració i tristesa

decoration

A ell, considera, la fama i el reconeixement no li han arribat per atzar. "Soc un producte de treball, talent i d'estar en el moment adequat" defensa. Els seus inicis a YouTube "no van ser fàcils", ha reconegut en més d'una ocasió. Va provar sort a la plataforma de vídeos cansat de buscar-se sempre les garrofes i d'anar al darrere de tothom per trobar una oportunitat. El 2013 va obrir el seu primer canal, El Rincón de Giorgio, on va començar a penjar vídeos gravats de forma amateur; sense micròfon i amb la càmera del seu mòbil recolzada sobre llibres. Els primers clips no van tenir l'èxit esperat. El comunicador va admetre que no sabia com arribar a la gent i que pensava sovint a rendir-se, motivat pels comentaris del seu cercle proper que deien que de YouTube no en trauria res. Finalment, va decidir donar una segona oportunitat a la plataforma i va sortir-se'n. "Aquestes coses no acaben bé si no has treballat molt i no tens l'habilitat per poder dur-ho a terme", manifesta ara i assegura que "el fracàs és estadísticament molt més fàcil d'aconseguir que el triomf".

La cara B de l'èxit

Tot i que al principi no en treia beneficis, amb el pas dels anys ha entrat a formar part de la petita elit de youtubers que es guanyen la vida creant contingut per aquesta xarxa social. Així i tot, matisa que l'èxit també té una cara fosca i confessa que, durant una època, "em vaig obsessionar amb els números, sempre en volia més i si veia una petita caiguda, m'estava hores pensant que fer per millorar-ho".

El manresà afegeix que ara es troba en un punt on les xifres ja no li suposen un problema perquè "vaig veure que amb aquesta mentalitat no vivia bé" i en què "m'importa bastant poc quan m'alaben i m'importa encara menys quan em critiquen", en referència al pes que suposa la pressió social a les xarxes socials. Així i tot, lamenta que "la lupa social i les crítiques descarnades que circulen per les xarxes ho fan passar malament a molta gent".

Jordi Wild, youtuber manresà: «El negoci de l'autoajuda s'ha prostituït»

decoration

I això obre la porta a parlar de salut mental, un tema que el youtuber qualifica a Así es la puta vida de "la pandèmia del nostre segle" i que relaciona amb un dels punts més crítics del manuscrit: el negoci de l'autoajuda. "A mi no em desagrada que algú s'autoajudi, però el negoci que s'ha creat al voltant d'aquest concepte s'ha prostituït i s'ha convertit en una guia de passos per ser feliç que són pura mentida" finalitza.

Compartir l'article

stats