Sobre la data de publicació del llibre 'Quatre cents aforismes catalans' hi ha unes dates que ballen, però del que no hi ha cap dubte és que l’obra de Joan Carles i Amat (Monistrol de Montserrat, 1572-1642) va ser una referència durant almenys un parell de segles i fins a dia d’avui se’n comptabilitzen una seixantena d’edicions fetes en diverses ciutats catalanes, entre les quals Manresa. Aquestes dades i moltes altres es posaran sobre la taula avui (19 h, Casal Cultural de Can Gibert) a la localitat natal de l’autor del primer tractat de guitarra que es conserva a Europa en l’acte de presentació de la que és fins ara l’última edició i la primera des dels anys 50 del segle passat, publicada per Edicions Morera.

«És un llibre important per a la llengua catalana», afirma el filòleg Víctor Pàmies, corresponsable de l’edició juntament amb l’historiador Carles Pizarro i l’editor Norbert Tomàs. 'Quatre cents aforismes catalans' «és un dels primers reculls aforístics en català que coneixem, de fet és el primer des del 'Llibre dels bons amonestaments' de fra Anselm Turmeda, que data del 1398. Entre els dos volums hi ha «algunes similituds», ja que els refranys, les dites i els aforismes que contenen es formen amb dos versos rimats cadascun. «Però no podem dir que Joan Carles i Amat copiés Turmeda, perquè només n’he detectat quatre o cinc que són similars, i a més estan escrits de manera diferent», afegeix Pàmies, que ha realitzat l’estudi lingüístic de l’obra mentre que Pizarro s’ha encarregat de l’esbós biogràfic del monistrolenc.

Per trobar algunes dites i aforismes en obres prèvies a la del bagenc, al marge de Turmeda, cal anar a parar a autors com Francesc Eiximenis i Ramon Llull o bé al Tirant lo Blanc. «No són reculls específics», aclareix Pàmies.

La primera edició catalogada de l’obra és del 1636, però no se’n conserva cap original. Sis anys després, a Girona, Hieronym Palol va fer una edició de la qual se’n coneix un exemplar que custodia la biblioteca d’Aix-en-Provence (França), una peça bibliogràfica que, a diferència de les altres edicions conegudes, conté una presentació del mateix autor datada el 1623. «Amat hi explica que s’ha inspirat en els autors clàssics grecs alhora de fer el recull», apunta Pàmies, i valora que «la data fa que potser haguem de retrocedir tretze anys la data de l’edició original del llibre, però també podia haver passat que Amat tingués aquest pròleg fet però no es publiqués fins més tard».

El llibre que es presenta avui a Monistrol inclou una edició facsimil inspirada en la que va imprimir Narcís Oliva, de Girona, la segona meitat del segle XVIII. A més a més, però, el treball que ha realitzat Morera conté també la transcripció al català actual dels aforismes, a més dels estudis esmentats de Pizarro i Pàmies. «És important tornar a posar en circulació una obra que es feia servir a les escoles per aprendre a llegir i escriure», anota el filòleg, que porta molts anys dedicant-se a la paremiologia, l’estudi dels proverbis.

Joan Carles i Amat va recollir 394 aforismes (encara que el títol arrodonís la xifra a 400) escrits en parelles d’heptasíl·labs rimats. «Hem d’entendre que aquests aforismes van néixer en una societat que no sabia escriure ni llegir, i la seva forma facilitava la transmissió del coneixement a través de la memorització», indica l’expert: «l’autor no va tenir una voluntat de recopilar, la seva intenció era moralitzadora». Els versos tracten sobre «el rei, la moral, la religiositat, els oficis, la manera de comportar-se, com cal tractar els fills i les dones, ...». No hi ha referències sexuals i escatològiques que «segurament, no haurien passat la censura» i Pàmies hi troba a faltar «dites sobre els llocs, els pobles, els veïns, ...».

L’escriptura de nous manuals d’ensenyament per als infants van anar relegant els llibres més antics, com el d’Amat, tal i com és natural, però més enllà del seu ús a les escoles l’obra del bagenc va continuar vigent. Les últimes edicions conegudes són les que es van fer el 1918 a Barcelona i el 1953 a Lleida. Avui, al nucli montserratí, es podrà conèixer el treball d’Amat a través de la primera edició del segle XXI.