Quiosc Regió7

Regió7

Golejador, mestre i escriptor novell

El davanter del Club Esportiu Berga Miki López inicia la seva carrera literària amb «La veu del pare», una novel·la amb missatge

Miki López compagina la passió pel futbol i per l’escriptura LLUÍS CUBERES I MARTÍ

L’esport és cultura i salut. Ho sabem des de l’Antiguitat. Mens sana in corpore sano. I des del segle passat, un fenomen sociològic que el capitalisme ha transformat en una indústria tan rendible com hipòcrita. Però l’esport continua sent, en essència, una manifestació cultural i el berguedà Miki López, sense proposar-s’ho, exemplifica el nexe inqüestionable entre esport i cultura.

L’últim curs en actiu de l’ara interior del Club Esportiu Berga, un dels millor davanters que han sorgit del Berguedà durant les dues darreres dècades, Miki López (Berga, 1989) irromp en el món de les lletres i publica la seva primera novel·la, La veu del pare (La Patumaire Edicions). L’obra del novell escriptor es presentarà demà, divendres, a la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la capital del Berguedà, a partir de les 19 hores.

Un present únic per a la mare

La gènesi de la primera novel·la de Miki López es va produir la tardor del 2017. «S’acostaven les festes nadalenques, una època de regals, i cada vegada em costava més trobar un present adient per a la mare». La progenitora del davanter és una lectora consumada. «Si visualitzo la mare a casa, quan era petit, ella estava llegint, sempre, a l’hora que fos». «Diria que ha llegit tot el que està escrit», explicita Miki López. El berguedà va lligar caps. «Si a la mare el que més li agrada és llegir i a mi m’agrada escriure, vaig pensar: ‘I si escric un llibre per regalar-li a la mare?’ Lògicament, ja l’havia obsequiat amb llibres altres vegades, però eren obres que ella podia adquirir a qualsevol llibreria. Així, vaig concloure que un llibre meu podia ser un futur present nadalenc per a la mare, un present únic». Un hipotètic regal familiar que s’ha transmutat en una obra de 172 pàgines la primera edició de la qual consta de 250 exemplars.

La passió per l’escriptura

Miki López, professor d’educació física a l’IES Pere Fontdevila de Gironella, sempre ha tingut la mà trencada per expressar-se mitjançant la llengua escrita. «Des que vaig acabar el grau de Cienciès de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), el 2016, vaig començar a escriure amb assiduïtat». La seva passió per l’escriptura, però, ja s’havia expressat amb anterioritat. «Quan cursava l’ESO, a principis del nou segle, els adolescents encara no teníem mòbils. En aquesta època, un dels recursos que teníem a l’abast per comunicar-nos era escriure cartes, cartes escrites a mà. M’escrivia amb moltíssimes persones. I em vaig adonar que tenia certa facilitat per expressar-me a través de la llengua escrita». «Avui dia, encara guardo unes dues-centes cartes fruit d’aquestes relacions epistolars», revela. Una altra carta del berguedà, aquella en què manifestava el seu agraïment als màxims responsables de l’empresa Adiquímica SA per totes les facilitats que li havien donat per poder cursar el màster que li ha permès dedicar-se a la seva vocació, educar, el propietari d’Adiquímica SA la va traslladar a tots els caps de departament de l’empresa. Aquesta va ser una altra vivència que va engrescar el berguedà a gosar escriure.

Retrat de l’aprenent d’escriptor

La decisió estava presa. Així doncs, «una tarda d’octubre o novembre del 2017, me’n vaig anar a la terrassa, vaig treure una llibreta i em vaig posar a escriure a mà. Vaig començar a escriure sense saber què volia escriure. Res, no havia ideat mínimament la trama de la novel·la. Improvisava, però no parava d’escriure».

Lògicament, ben aviat, Miki López es va adonar que aquest inici compulsiu no tenia futur. Va aturar la seva frenètica activitat i es va abocar a documentar-se, adientment, sobre la forja d’una obra de ficció.

La conversa que va mantenir amb un amic de la família, Daniel Sánchez Calle, un berguedà que el 2011 va publicar la novel·la La desesperación del mono (La Patumaire Edicions) va servir a Miki López de desllorigador. «Aquell dia, quan vaig quedar per fer un cafè amb Dani Sánchez, ja tenia una idea de l’argument, de quina era la història que volia explicar. El meu interlocutor, una persona molt humil, em va dir que no em podia ajudar, però em va animar a escriure, em va aconsellar que no tingués pressa, que escriguis quan em vingués de gust. Així, l’obra ja aniria agafant forma. Les seves paraules em van treure de l’atzucac». «Dani Sánchez ha estat una persona fonamental en el procés de gestació del llibre, tot i que ell no ho sàpiga o no s’ho pensi», sentencia Miki López.

El confinament domiciliari decretat arran de l’esclat de la crisi sanitària va permetre Miki López redactar el primer esborrany de La veu del pare. Després d’idear la trama, el berguedà, va crear la majoria de personatges que figuren a l’obra i els va dotar d’unes característiques físiques i d’un perfil psicològic concrets, «tot i que després va aparèixer algun personatge nou, com l’Elisa, algú molt important a la novel·la».

Quan Miki López va confiar aquest primer esborrany a cinc persones de la seva confiança, el text era en llengua castellana i Torredembarra era l’escenari de les ventures i desventures del Roger, el protagonista de La veu del pare. «Aleshores, ja havia decidit que la història s’havia de desenvolupar a Berga, enlloc de a la població tarragonina. El feed back dels meus interlocutors em va determinar a escriure la novel·la en llengua catalana, tal com havia fet inicialment, i em va fer prendre consciència que havia redactat un final precipitat». El maig passat, Miki López va completar el text definitiu, després de modificar alguns detalls per enriquir-lo amb les aportacions d’un segon grup de tres lectors. «La correctora de La Patumaire em va comentar que va haver de parar, després de llegir-ne dos capítols, i tornar enrere. La trama l’absorbia i no corregia, llegia, quelcom que no li passa sovint, segons va reconèixer».

Obres de ficció amb missatge

Miki López va descobrir el plaer de llegir entre els 18 i els 20 anys. «Inicialment, no volia llegir novel·les. Volia llegir llibres per aprendre. Ignorant, pensava que no es podia aprendre de les obres de ficció», admet. «Després, vaig fer un gir de 180 graus i ara, llegeixo essencialment novel·les. M’agraden les obres literàries amb missatge, aquells llibres que, quan els acabes, els has de digerir». Un dels seus autors de referència és el valencià Eloy Moreno. «Utilitza un llenguatge molt senzill, però tots els seus llibres et deixen empremta».

L’adversitat com a oportunitat

Transmetre al lector «la meva manera d’entendre i afrontar la vida a través d’una novel·la», aquesta és la principal intenció de Miki López en la seva primera incursió en el món de la literatura. Una visió que es podria resumir en dues frases: «hem de valorar tot allò que tenim i gaudir-ne» i «hem de saber trobar l’oportunitat en l’adversitat». El protagonista de La veu del pare, el Roger, «és un berguedà que va perdre el pare quan era petit», un fet del qual se’n deriva el títol de l’obra. El Roger «es retrobarà amb els amics de l’adolescència arran d’una mala nova. Junts, descobriran que tot allò que els va passar en aquella etapa de la vida, influeix en els esdeveniments del present».

Compartir l'article

stats