Regió7

Regió7

L’artista Jordi Vallbona dibuixa en un llibre 71 cases de pagès del baix Berguedà

El volum que publica Edicions de l’Albí reuneix les panoràmiques d’edificis de les tretze poblacions del territori així com textos de tres arqueòlegs i els traços d’elements arquitectònics de l’entorn i retrats d’avantpassats que ja no hi són

Dibuix del mas Valldaura Nou, un mas que s’alça al terme municipal d’Olvan | JORDI VALLBONA Toni Mata i Riu. Manresa

Els arcs de la façana destaquen en el dibuix que Jordi Vallbona va realitzar amb mà destra de Valldaura Nou, un mas d’Olvan original del 1873 que va ser ampliat el 1906. En cadascuna de les 71 cases que l’artista berguedà inclou al llibre Un esbós del món pagès s’hi aprecien les formes, el gust, la funcionalitat, el pas del temps i la pervivència del llegat, la tradició, l’arrelament a la terra. Són 71 vistes exteriors amb la companyia de detalls arquitectònics de l’entorn i retrats de persones que van viure a l’indret i ja ens van deixar. Cada masia, cada capítol, està contextualitzat per textos dels arqueòlegs Jaume Bernades, Pep Sànchez i Alfons Casacuberta. Un treball de gran bellesa visual que publica el segell berguedà Edicions de l’Albí.

«Feia anys que tenia el projecte al cap», explica Vallbona, nascut el 1953 al nucli colonial de Viladomiu Vell. El 2018, va publicar un llibre, Roses que perfumen el paisatge, amb els dibuixos de 78 esglésies romàniques de la comarca. Una joia, una obra d’art que ara té continuïtat amb Un esbós del món de pagès que l’autor ha bastit al llarg de tres anys. Darrere d’aquest treball, però, hi ha una història que no comença bé.

«Pintar m’ocupava molt temps i no ho podia compaginar amb els dibuixos», explica Vallbona, artista de renom, un dels principals actius de la comarca en el camp de les arts plàstiques. «Treballava amb una galeria de Suïssa amb qui fèiem una exposició cada any, i això demanava molta dedicació», rememora. Va arribar un dia, però, que «vaig tenir una lesió a l’espatlla i l’operació no va anar bé, fins al punt que no puc aixecar el braç, ja que em tremola».

La pintura, per a Jordi Vallbona, es va acabar. Talment com una lesió l’havia apartat, ja feia molts anys, del futbol i l’havia empès a dedicar-se amb més intensitat a l’art del pinzell. El de Viladomiu va exposar arreu del país, a diferents ciutats de l’Estat espanyol com Madrid, Bilbao, Mallorca i Elx, també a França (París, Tolosa de Llenguadoc, Castres...), i va exhibir la seva polifacètica capacitat creativa escrivint l’espectacle L’Onze de Setembre i Gironella, que va dirigir i en el qual va actuar durant catorze anys.

De cop i volta, Vallbona va sentir que havia de reprendre el projecte tants anys aparcat. «Per dibuixar, puc descansar el colze sobre la taula», apunta, i d’aquesta manera va dedicar tres anys a fer-ho cada dia, fins i tot per Nadal. El desembre passat, en tan assenyalada data, «després de dinar vaig anar a l’estudi i m’hi vaig posar durant un parell d’hores».

L’empatia de la gent

Jordi Vallbona va visitar totes les cases que surten dibuixades en el volum de L’Albí i unes quantes més els propietaris de les quals van declinar la proposta. «De mica en mica vaig començar a fer les visites, sempre em vaig trobar gent molt maca, simpàtica, i a molts els va agradar la idea i em van donar permís per fer fotos que, després, a l’estudi, em servien per dibuixar», indica l’artista.

Hi surten cases i masos de pagès de les tretze poblacions del baix Berguedà –Avià, Puig-reig, Berga, l’Espunyola, Gironella, la Quar, Santa Maria de Merlès, Montclar, Montmajor, Olvan, Sagàs, Viver i Serrateix i Casserres–, dibuixades amb detall, cercant la idiosincràsia de les façanes, les escales, porxos, finestres, teulades... «És un dibuix realista, però no hiperrealista», explica Vallbona, que dedicava «dos o tres dies a fer cada casa».

El llibre, però, no es limita a ser un mostrari imponent de cases de pagès de la meitat de la comarca que queda per sota de la capital. Per enriquir el conjunt, Vallbona va passar de la panoràmica al detall i, al costat de les pàgines amb les vistes i els textos, també hi ha el dibuix d’un element arquitectònic de l’entorn i el retrat d’un antic habitant de la casa que ja està mort, bé sigui al segle XIX o només fa uns quants anys.

«Hi ha ermites, pous, llars de foc, coberts...», explica Vallbona, que va tenir el sentiment que a la pedra li faltaven les persones. De cada visita en va treure una coneixença que ha refermat lliurant a cada casa el dibuix original: «Qui millor que ells per tenir-los!».

L’autor va ficar el nas, va mirar, va fer safareig en el bon sentit de la paraula. «Cada mas té el seu cantó bo, la part que resulta més bonica per dibuixar», afegeix. Tres anys després de començar a posar fil a l’agulla, Jordi Vallbona té el sentiment d’haver fet una llibre «molt correcte». Una manera molt correcta, valgui la redundància, de dir que se sent orgullós i satisfet d’haver donat vida a una iniciativa que s’ha fet esperar.

El Senegal, proper objectiu

El febrer d’aquest 2022 que ja es va consumint, Vallbona va fer un viatge al Senegal i del munt de fotografies que va realitzar n’ha fet un centenar de dibuixos amb el qual vestirà el seu proper llibre, aquest cop amb poc text. «La recaptació que pugui obtenir de la venda dels exemplars la destinarem a un orfenat que vaig visitar», comenta l’artista. Els dibuixos, en aquest nou projecte, fan una mirada diversa a la vida quotidiana i al paisatge. «Hi ha retrats, imatges de carrer, cases... i molts pescadors», afegeix l’autor.

Compartir l'article

stats