Lou Hevly (Seattle, 1949) és un manresà d’arrels nord-americanes conegut per molts conciutadans que l’han tingut com a professor i pels manuals que volen fer més fàcil la vida als qui volen endinsar-es en l’idioma anglès. El lingüista de la costa Oest, col·laborador de Regió7, ha publicat el seu desè llibre de llengua.
Deu volums per ajudar els catalans a aprendre anglès. Com va començar aquesta aventura?
Jo visc a Manresa des del 1981 i va ser el 1995 quan vaig publicar el meu primer llibre, sobre pronunciació i altre temes. Era el primer dels cinc volums de la Gramàtica anglesa, que va corregir i editar en Josep Ruaix i van anar sortint fins al 2003.
Podríem pensar que ja estava tot dit, aleshores.
El 2013 vaig publicar Anglès fàcil, amb Barcanova, i posteriorment vaig conèixer l’Antoni Daura, de la Parcir. Els quatre darrers títols els he tret amb ell: Pronunciació anglesa simplificada, Anglès difícil, An Idiom a Day i, ara el llibre sobre els phrasal verbs.
Què són els ‘phrasal verbs’?
Són com frases fetes, locucions formades per un verb i una partícula. En principi, els phrasal són combinacions d’aquests dos elements que no permeten predir el seu significat a partir de les paraules. Saps què vol dir hold up?
«Hold» és aguantar, oi?
Sí, però Hold up és atracar. Per exemple, They held up the bank: Ells van atracar el banc.
Complicat, certament. Si un verb no vol dir el que vol dir ...
Hi ha combinacions, però, que sí que permeten intuir el significat: clean up és el que és, netejar del tot. És a dir, a unes expressions se les anomena phrasal verb, segons A Comprehensive Grammar of the English Language, i a d’altres no. Però em sembla que aquesta distinció no és gaire útil.
Què proposa vostè?
Aparco el concepte phrasal verb i distingeixo les expressions entre verbs preposicionals i verbs adverbials. Els primers corresponen habitualment als verbs preposicionals en català. En canvi, d’adverbials en català no n’hi ha.
Per què diu en el títol que no n’hi ha per tant?
Quan la gent estudia anglès s’exclama que els phrasal són una de les coses més difícils d’aprendre. Però totes les llengües tenen les seves coses. En anglès, dream about és somiar en algú. En català, en canvi, somiar amb algú no vol dir pas somiar junts, és a dir, dormir junts.
Els «phrasals» són exclusius de l’anglès?
Sí, i és ben estrany. En el llibre n’hi ha 1.790, que sumen fins a 2.150 accepcions. Per a mi és important l’organització, per això primer hi ha l’explicació dels verbs preposicionals i, després, la dels adverbials. I, al final, estan tots ordenats per ordre alfabètic, hi ha totes les expressions amb la referència de la pàgina on es poden trobar. També he intentat unir les que tenen un sentit semblant i les que no, per tenir-ho més ordenat.
Per exemple?
El verb down té un munt d’accepcions, però moltes tenen a veure amb el fet de baixar o abaixar-se.
Com vostè diu, cada llengua té les seves coses.
Imagina’t per un anglès sentir la frase «Bufar i fer ampolles». Explica-li que això vol dir que una cosa és fàcil. Però ho has d’aprendre perquè els catalans ho dieu.
Té més manuals en preparació?
No, ara estic amb un llibre sobre la meva experiència amb el Parkinson, que pateixo des de fa set o vuit anys. La malaltia no m’impedeix gaudir de la vida. Espero treure el llibre per Sant Jordi.
