![El MNAC inaugura aquest dimecres l'exposició "Feliu Elias. La realitat com a obsessió](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/c1bf51ee-d53c-4c04-acf8-b9c6796f6bd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1984y1524.jpg "El MNAC inaugura aquest dimecres l'exposició "Feliu Elias. La realitat com a obsessió")
Feliu Elias. La realitat com a obsessió
Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc. Barcelona.
Del 30 de novembre al 10 d'abril del 2023.
Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 18 h; diumenge i festius, de 10 a 15 h.
Entrada: 6 euros (no inclou la visita al museu).
Consultar altres tarifes i descomptes a www.museunacional.cat.
Organització del Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu d'Art de Sabadell.
Comissariada per Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes.
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) redescobreix a partir de demà dimecres al controvertit artista Feliu Elias, pintor, dibuixant, implacable crític d'art i historiador, figura rellevant de l'escena artística catalana de la primera meitat del segle XX, cercador de la "pura realitat". La mostra, que es podrà veure fins el proper 10 d'abril, està comissariada per la berguedana Mariàngels Fondevila i Mariona Seguranyes, i posa llum sobre les diferents identitats d'aquest barceloní, nascut el1878 i mort el1948, que va ser un pintor realista, un dibuixant i humorista mordaç i un crític d'art polèmic, amb àcids articles contra Picasso (va titllar el cubisme com "òrfic"), Miró ("un detestable colorista"), i Dalí, a qui va qualificar de "dement".
Com a pintor, els seus llenços els rubricava amb el seu nom i primer cognom, però els seus dibuixos a les revistes Cu-Cut!, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia i Papitu els signava amb un dels seus heterònims, Apa, mentre que com a crític es convertia en el temut Joan Sacs.
El director del MNAC, Pepe Serra, ha recordat avui que en el seu haver hi compta amb "algunes imatges molt populars i ell mateix ho va ser en la seva època", i ha agregat que la seva última gran exposició data de 1986, amb el que ha considerat pertinent tornar a mostrar la seva polièdrica personalitat.
La mostra presenta gairebé dos centenars de quadres, dibuixos i altres materials, entre els quals n'hi ha procedents de la Fundació Francesc Pujols, de Martorell, i el Museu de Montserrat.
Dibuixant, pintor i crític
Amb un pressupost de 115.000 euros, Feliu Elias. La realitat com a obsessió mostra el seu itinerari vital i artístic, a partir de tres àmbits, el primer d'ells, com a dibuixant de caricatures burlesques i demolidores que no amagaven el seu tarannà republicà, esquerrà i anticlerical, amb un dibuix com a "Fanatisme" en el qual ja denunciava la violència de gènere o uns altres contra sacerdots i polítics de dretes.
En el segon àmbit, s'inclouen els seus llenços de "pintor de la vida detinguda", incidint les comissàries en què si bé amb la ploma era "un home d'arravatament, amb els pinzells era un home de seny, que buscava la perfecció i la contenció de l'emoció", encara que com advertia el crític Rafel Benet "la seva pintura cremava".
Un exemple d'això és l'oli sobre llenç, "Avantsala", de 1932, on plasma a la seva filla, no precisament d'una forma amable.
Així mateix, l'exposició permet conèixer les teles que decoraven la casa de l'advocat Francesc Masferrer, un repte per a Elias, ja que són de gran format i ell, a més, era de "cocció lenta".
En aquesta dissecció del personatge, segons Mariàngels Fondevila, es pot veure com "era el guardià de la tradició de l'ofici" i com "no va subvertir res", considerant-se un "pioner de l'hiperrealisme", a qui li encantaven Vermeer o Alfred Sisley.
No obstant això, encara que "es nodria del passat, la seva pintura sempre estava connectada amb el seu present, sent algú amb personalitat pròpia", apuntant Mariona Seguranyes que es tracta de "una figura única".
Home de tres exilis, els dos primers van ser després de les seves burles tant a la Lliga Regionalista i a l'estament militar com als anarquistes de la FAI, en els primers anys del segle XX, el tercer va ser el 1939, ja que amb l'entrada de les tropes franquistes va marxar a França amb la família i no va tornar a Barcelona fins al 1947, mesos abans de morir, amb una salut molt precària, després de passar fins i tot per un camp de concentració.
En el tercer àmbit s'incideix en la seva faceta de "crític bel·ligerant cap a artistes coetanis" i tant s'exhibeixen quadres de Picasso, Miró o el "Retrat del meu pare", de Salvador Dalí, com a objectes personals seus, des de ceràmiques, copes o gots, alguns orientals, a les seves eines de l'ofici o el seu barret, al costat d'una obra de 1942, "El barret sobre la taula".
Aquesta última composició, al final del recorregut, està al costat d'una inscripció amb una de les seves frases: "he bregat per traduir damunt de la tela la mateixa Realitat que ens meravella joiosament des que estem al món i des d'abans de tot".
"Els Cercles de Feliu Elias a Sabadell"
L'exposició del Museu Nacional coincidirà durant un parell de mesos amb la que acull el Museu d'Art de Sabadell amb el títol Els cercles de Feliu Elias a Sabadell, que recorda els orígens familiars del pintor. Oberta des del primer dia de setembre, la mostra es pot visitar de manera gratuïta fins al 29 de gener.
El projecte que s'exhibeix a la capital vallesana comissariat per Mariona Seguranyes, corresponsable també del que s'ha inaugurat a Montjuïc, fa una mirada extensa als cercles sabadellencs d'Elias i ressegueix la seva trajectòria. Així, a les sales de la Casa Fàbrica Turull, el visitant pot conèixer les carreres de Francesc i Lluís, germans de Feliu Elias, la seva filla Elvira, i altres figures del teixit cultural de Sabadell com el galerista Santiago Segura i el pintor Antoni Vila Arrufat.
