«En un mes i mig farem quatre repertoris diferents»

La Polifònica de Puig-reig, fundada el 1968 en el si de la Colla Joventut Sardanista, és una de les corals amb més prestigi en el panorama català. Sense anar gaire lluny, el passat cap de setmana va oferir tres concerts a l’Auditori de Girona amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya i solistes com Beth i Manu Guix. Estrenaven el nou projecte Emociona’t, basat en Himnes del món, que pren el relleu del de 25 anys de Música Global, que van portar a Puig-reig el juny passat. La presidenta de la Polifònica de Puig-reig és Maria Rosa Riera. Amb 74 anys (d’aquí a quinze dies en fa 75) és «la» cantant més gran de la coral. Puntualitza que «el» més gran és Jordi Genís, «que també és dels iniciadors». Ella va començar a cantar quatre veus als 12 anys, amb la Capella de Música de Cal Pons.

Com és que va començar a cantar?

El mossèn em va dir ‘tu ja podries venir a cantar’ i m’hi vaig incorporar. Llavors es cantava per les festes importants. Les capelles de música de les colònies i els Cors de Clavé han estat el fonament de les corals que existim ara als pobles. D’aquí ha vingut tot. De fet, a la colla sardanista ens vam trobar les noies de les colònies que cantàvem als cors de l’església i els nois que cantaven als Cors de Clavé. I als viatges sempre cantàvem i ens vam engrescar a cantar en públic...

I fins ara! Després de la pandèmia ja s’ha normalitzat tot plegat?

Malgrat la pandèmia, vam parar poc. Perquè estant confinats vam treure un parell de temes, que vam publicar a YouTube i compartir per les xarxes, per continuar cantant i mantenir el contacte. I el mateix estiu del 2020, amb PCR prèvies, vam fer una gravació pendent amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. I, tot i que vam haver d’aturar-nos, vam enregistrar pe emetre un projecte de la Federació Catalana de Corals d’El Pessebre de Pau Casals. I el 2021 vam fer els concerts dels projectes que hi havia ajornats. Alguns es van anular, però molts es van posposar, i encara n’hem fet d’aquests d’aquest anys. Però ara ja va sortint molta feina nova i tot es va normalitzant.

Bé, es pot ben dir que no paren. Venen de fer tres concerts seguits a Girona el passat cap de setmana i aquest diumenge oferiran un concert a benefici de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà, que organitza el Rotary, a Gironella...

Amb el Rotary fa molts anys que hi col·laborem, i la Fundació Pro Disminuïts Psíquics ha complert 50 anys, fa una feina molt necessària i crec que tots hem d’ajudar en tot el que puguem. Oferirem un repertori molt variat, per a tots els gustos. Començarem amb un parell d’obres religioses d’autors actuals, passarem pel català amb sardanes i havaneres, un medley de musicals de Disney i acabarem amb un bloc de caire nadalenc.

Però és que el ritme de la Polifònica continuarà: el 20 de desembre interpretaran El Messies a Santa Maria del Mar, a Barcelona. El 26 de desembre, al matí, faran la tradicional trobada nadalenca amb la Coral Sant Esteve de Balsareny i, a la tarda, el tradicional concert de Nadal a Llívia, on van des de fa 30 anys. També actuaran el 30 de desembre, a Terrassa, en el marc d’un festival que organitzen les corals locals. El 6 de gener pararan a casa, a Puig-reig, altre cop amb El Messies. I continuaran: el 14 de gener, amb un repertori de sardanes amb la Principal de la Bisbal, al Vendrell, pels 75 anys de la Colla Dansaires del Penedès; i el 21 de gener hi tornaran amb El Messies, aquest cop a Súria.

En un mes i mig farem quatre repertoris diferents: el de Girona amb Himnes del món, el de Gironella i Llívia, que tot i així tenen parts diferents, El Messies i les sardanes del Vendrell... Sinó portes una bona preparació i constància això no ho pots fer!

I de cantants, són els que haurien de ser?

Hauríem de ser com a mínim 40, i som entre 32 i 35. Perquè les assistències no són mai al 100%. El problema és que som amateurs, i fem feines gairebé de professionals, que reclamen un compromís de molt de temps. I si surten problemes laborals, la cosa es complica. Ho podem anar trampejant amb la bona disposició de tots els cantaires. I quan hi ha projectes grans, com el de la setmana passada, també vénen excantaires, que no es poden comprometre sempre. I vam fer un cor de 44.

La majoria són berguedans?

Sí, però hi ha una noia de Moià, berguedans establerts a Sant Cugat, algú de Navàs... Són originaris del Berguedà, alguns de Puig-reig, i la vida els ha portat a altres llocs, però continuen vinculats a la Polifònica.

I són més dones que homes?

Costa tenir veus masculines. Tot i que si són bons, és més potent la veu d’home. Deu tenors fan més volum que deu sopranos. Així, si hi ha uns quants homes menys no passa res, però cal buscar l’equilibri. És un problema de tots els cors. Fa anys, vam tenir una corda d’homes estupenda, però ja dèiem que era un miracle.

Arran de la mort el 2016 de Ramon Noguera, el seu marit, van inventar la fórmula de dos directors, amb Josep Maria Conangla, que és el pianista i el director musical, i Emmanuel Niubò, el director coral. És una bona fórmula?

Al Josep Maria, que està vinculat a l’entitat des dels 16 anys, se li va oferir la direcció, però ell se sent més còmode al piano, i va dir que, de tota manera, si es posava a dirigir, faria falta trobar algú per tocar. Per tant, ell s’ocupa dels repertori i de tirar-ho endavant tot plegat. I l’Emmanuel dirigeix el cor. Es consulten i tenen criteris semblants. Tots dos són intel·ligents i bones persones.

On van conèixer Emmanuel Niubò?

Ell va néixer i es va formar a París, però té casa a Casserres, on passava els estius. I ens vam conèixer a raó del Festival Internacional de Cant Coral. Ell va formar un cor de noies, i va venir. Llavors va decidir estudiar direcció coral a l’ESMUC i ja es va instal·lar a Catalunya. Viu a Gavà i porta altres activitats, i els caps de setmana ve a Casserres i pot assajar amb nosaltres.

Subscriu-te per seguir llegint