Pep Sala és pianista, guitarrista, compositor, productor i fundador de Sau, juntament amb Carles Sabater. Un grup que va donar a conèixer el seu primer treball l’any 1988 i, poc després, el 1991 s’havia convertit en la banda de referència al territori català. Sau va arribar a vendre més de 150.000 còpies d’alguns discs amb èxits com El tren de mitjanit, Envia’m un àngel i Boig per tu. Va ser l’any 1999, després de la inesperada mort de Sabater quan Sala va anunciar als mitjans que el grup deixaria d’existir. El 2017, trenta anys després del primer concert, el grup es va tornar a reunir per commemorar la data i des de llavors han fet una actuació rere l’altra amb el nom de Sau30. Tot i que Sala és el compositor del grup, durant els anys que van estar inactius, va crear Pep Sala & La Banda del Bar i també va fer concerts en solitari.

Aquest vespre, Sau30 presenta el nou disc, Mil i una nit i uns quants dies al Kursaal. Un nom, que segons explica Sala, surt de la cançó Trossets de mi. El grup sempre ha tingut tendència a titular els discs amb alguna frase de la cançó més representativa. Quan es van retrobar per celebrar els 30 anys de Sau, no tenien cap intenció de tornar als escenaris, només volien fer un concert en petit comitè, amics, familiars i uns quants fans. Després de tants anys, es va tornar a crear la màgia i van decidir fer només un concert al Liceu. El grup no hi havia tocat mai, però tampoc hi havia dates disponibles fins al cap d’un any. El secret que volien tornar a l’escenari va començar a córrer i van arribar propostes d’arreu per fer concerts.

A principi del 2020, quan va esclatar la pandèmia, van haver d’aturar els concerts. Sala explica que ell és un home que escriu cançons i que, si el tanques tres mesos a casa, et farà cançons. Així que sense tenir cap pla concret, perquè sempre que fan un pla els surt al revés, van acabar fent un disc: Mil i una nit i uns quants dies. Sala comenta que, tot i ser un disc nou, al concert intenten trobar un equilibri entre les cançons del disc i les més clàssiques, tot i que el gruix seran les de tota la vida. «No podem tocar tot el nou disc perquè la gent vol sentir les cançons del principi. Si vas a veure Sau, vols que et toquin Boig per tu o El tren de mitjanit».

Sala apunta que el grup va tenir la sort de néixer en una època especial. «El secret de les nostres cançons és que són atemporals. Vivim en un món on la música és com un fast food i nosaltres encara vam poder prescindir de les modes». Tothom que fa cançons intenta transmetre el que sent, és un reflex de per on passes, és la projecció d’un mateix i de què t’afecta en aquell moment. «Per exemple, l’any 1996, el PP va guanyar les eleccions i vaig fer un cop de cap. Com a resposta va sortir-ne L’onze de setembre». No saps mai d’on sortirà una cançó, afegeix Sala, afortunadament ningú ho sap. «Com sempre dic, si existís una màquina per veure quines cançons tindran èxit, totes les cançons serien de La Caixa».

El disc conté cançons significatives, com Trossets de mi o Color de sang que parla del Priorat, del vi i del món de la gastronomia. També ho és Deixa el teu cos ballar, «una peça més vuitantera, més electrònica. És una cançó que parla d’allò que sempre has volgut fer i que no has fet, però que has de fer-ho encara que siguis gran». Al videoclip va col·laborar-hi la vedet Lita Claver, La Maña, que interpreta una dona de fer feines i, just quan sent una cançó que li agrada, es treu la bata d’uniforme i es posa a ballar.

El disc s’ha esgotat tot i que només s’ha venut als supermercats Condis perquè no tenen botiga física ni en línia per vendre’ls. La portada és obra del ripollès Domènech Batalla que també ha fet un treball per a cada cançó i es projecten com a escenografia en directe. De moment, el grup no preveu un últim concert, però sí que l’any que ve se’l prendran amb més calma. Enguany han fet més de 15 concerts i necessiten temps per a altres projectes.

Sala explica que tenen moltes ganes de tocar a Manresa, «un lloc especial, la connexió que hi ha entre la banda i el públic és meravellós». I afegeix que Manresa és una ciutat que no pot faltar a la gira. «Tot i que sempre ho intentem fer bé, la màgia no es crea a tot arreu», diu.