Folklore català: recuperant el cançoner popular de la Catalunya central

Fa 100 anys va néixer una organització encarregada de recopilar les cançons populars catalanes per evitar que es perdessin. El projecte, que va començar amb una recerca a la Catalunya central, ha acabat amb la publicació de 21 volums de reculls de cançons que avui encara es poden interpretar.

Arnau Valverde

Recuperant el cançoner popular de la Catalunya central

Enguany es compleixen 100 anys de la creació de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, una organització engegada pel científic i mecenes cultural Rafael Patxot, que tenia l’objectiu de recórrer Catalunya per tal d’escoltar, transcriure i protegir les cançons populars que coneixia la gent de cada territori i aprofitar també per reconèixer altres elements folklòrics com danses, festes i rondalles. Els encarregats de fer aquests viatges s’anomenaven missioners. Normalment eren grups de dos, un músic i un literat, que passaven dies en un territori concret per recollir-ne les cançons. Escrivien un diari del seu viatge, transcrivien les lletres i les melodies de les cançons, gravaven la veu dels cantants amb un fonògraf que funcionava amb cilindres de cera i també enregistraven fotografies. I els primers llocs on es va fer tot això va ser al Solsonès i al Berguedà.

Higini Anglès i Pere Bohigas van ser els protagonistes d’aquesta primera missió. Els que van obrir el camí a la resta de missioners que van dur a terme les desenes de recerques que es van fer entre el 1922 i l’esclat de la guerra civil, que va aturar el projecte. Ells van arribar a Solsona el juliol del 1922. La capital del Solsonès seria el punt des d’on es mourien arreu del territori i on recollirien també més cançons. De fet, el primer dia ja en van recollir gairebé una vintena. A la comarca del Solsonès hi van ser del 10 de juliol fins al 7 d’agost, gairebé un mes. Van haver d’aturar el viatge llavors perquè Anglès havia d’anar a Barcelona a cuidar el seu mestre, el musicòleg Felip Pedrell, que va acabar morint aquell any. Durant la seva travessia pel Solsonès van recollir 698 cançons, 160 de les quals eren de Solsona.

Així doncs, van reprendre el viatge el 20 de setembre, però, en aquesta ocasió, a Berga. Aquest recorregut va ser més curt, tant pels dies de durada com pels quilòmetres recorreguts. Això va fer que el nombre de cançons recollides també fos inferior, concretament 385, amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug com els pobles més productius pel que fa a cançons populars. Així, la primera missió de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya va acabar havent recollit un total de 1.083 cançons. De fet, tot i ser la primera, va ser una de les missions de l’Obra més productives.

Fent balanç de la seva missió, Anglès i Bohigas explicaven que la cançó no vivia més en els pobles arraconats de muntanya, sinó que eren més presents en els pobles rics i de vida fàcil. A més, indicaven que en aquella època ja s’estaven perdent cançons, ja que els joves, tot i que les sentien dels seus pares o avis, ja no se les aprenien i només en recordaven lleugerament algunes parts o melodies concretes. «És un fet que avui la gent no canta com abans; ha perdut l’humor, ha de treballar massa per viure», deia Anglès en el seu diari. Tot i això, és cert que, sense la tasca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, centenars de cançons haurien quedat avui en dia en l’oblit.

Un mossèn es va encarregar de recuperar i divulgar els reculls dels missioners

Les recerques arreu del territori es van realitzar fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Del 1922 al 1936 s’havien aplegat més de 40.000 documents, a més d’altres fons documentals de concursos i altres aportacions. També, fins llavors s’havien publicat tres volums del cançoner. Quan va arribar la guerra el 1936, Rafael Patxot va decidir dividir tots aquests documents. Una part se la va endur ell a Suïssa, on s’havia exiliat, i l’altra va romandre a Barcelona amagada. No va ser fins al 1991 quan els descendents de Patxot van cedir tots aquests fons documentals a l’Abadia de Montserrat, on encara es poden consultar. Va ser llavors quan va aparèixer la figura de mossèn Josep Massot, que era el director de les publicacions de l’abadia. Durant anys, el monjo va ordenar i classificar tots els documents i va continuar publicant els volums fins arribar als 21 que hi ha actualment. 21 volums d’història del folklore català que, si no fos pels missioners, ja hauria quedat completament en l’oblit.

37 dies de música: El viatge d’Anglès i Bohigas va tenir dues etapes i va recórrer 34 nuclis de població

Higini Anglès i Pere Bohigas, els primers missioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, van recórrer 34 nuclis del Solsonès i el Berguedà durant 37 dies per escoltar i enregistrar la música dels seus habitants. Solsona, la Pobla de Lillet, Castellar de n’Hug, la Vall d’Ora i Canalda van ser alguns dels llocs on van poder recollir més cançons populars. Van escollir fer la primera missió aquí perquè uns anys abans havien conegut a Barcelona unes dones velles que sabien moltes cançons i que deien haver-les après a terres solsonines i berguedanes. A més, durant una visita a Solsona per un altre tema, ja van detectar que hi havia molta cultura de cançó i era fàcil saber qui les cantava. Per això van decidir començar per allà. El seu diari no només recull algunes d’aquestes melodies sinó que també explica el seu dia a dia. Des de la primera experiència de Bohigas muntant a cavall fins al fet d’haver de dormir amb desconeguts durant el seu viatge. A més, expliquen que no van recollir totes les cançons que van descobrir ja que algunes van decidir no anotar-les perquè estaven passades de to, en el sentit que eren obscenes o «verdes». Higini Anglès era mossèn. Potser si les haguessin enregistrat encara hagués crescut més.

Pere Bohigas, filòleg

L’encarregat de la part literària de les cançons recollides en la missió

Pere Bohigas va néixer el 20 de febrer del 1901 a Vilafranca del Penedès. Des d’un inici va mostrar el seu interès per la filologia estudiant Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se després en la literatura catalana. Entre els anys 1922 i 1925 va ser quan va treballar conjuntament amb Higini Anglès, però també amb el músic Josep Barberà, i van protagonitzar les recerques de cançons populars a diferents punts de Catalunya en el marc de l’Obra del Cançoner Popular. A més del Solsonès i el Berguedà, amb Anglès també va recórrer els Pallars per tal de recollir les cançons i rondalles d’aquestes terres. Ell va ser l’encarregat d’elaborar una antologia en dos volums titulada Cançoner popular català, que, encara que amb dificultats per recuperar-lo, ara es pot consultar.

Pere Bohigas

A més de la seva tasca en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Bohigas va ser un dels promotors de la reconstitució de l’Institut d’Estudis Catalans, primer des de la clandestinitat, convocant reunions des de l’any 1942, i després de manera privada. També va ser membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i del Comitè Internacional de Paleografia.

Dins de la seva obra, destaca el treball d’inventari dels manuscrits catalans conservats a les biblioteques dels Països Catalans i europees, aplegat en el recull Repertori de manuscrits catalans. Bohigas també va estudiar la història del llibre i altres aspectes relacionats amb el món bibliòfil. També va ser important la seva aportació al món artúric i el seu coneixement de la literatura castellana medieval amb el pròleg i l’estudi del vocabulari de La Celestina, de Fernando de Rojas (1952).

L’any 1983 va rebre la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya i el 1990 la Creu de Sant Jordi per la seva tasca.

Higini Anglès, musicòleg

De buscar melodies a la muntanya a dirigir l’Institut de Musicologia

Anglès era el músic de la parella i, per tant, l’encarregat d’escriure les melodies que trobaven durant la seva recerca. A més, també va ser ell qui va escriure els resums de les seves dues primeres missions, les que va fer amb Bohigas al Solsonès i al Berguedà.

Nascut l’any 1888 a Maspujols, al Baix Camp, el primer interès d’Anglès va ser per la fe. Així, va ser ordenat sacerdot l’any 1912 a Tarragona. Però el seu gran interès era la música i, per tant, és al que va dedicar tota la seva vida. Va ser el musicòleg que va dur a terme les primeres missions de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya amb el convenciment de recuperar i conservar aquest patrimoni folklòric. Aquesta tasca, però, la va mantenir durant molts anys, fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, i durant aquesta època es creu que va recollir unes 3.300 cançons en total. La seva obra com a musicòleg no només abasta Catalunya, sinó gairebé tota la història de la música espanyola.

Higini Anglès

Del 1917 al 1957 va ser el cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya i també va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ja al 1943, després de la Guerra Civil Espanyola, va ser director de l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (SCIC) i, des del 1947, president del Pontificio Istituto di Musica Sacra a Roma, que de fet és on va morir, l’any 1969.

A l’Institut de Musicologia fou l’autor més representat a la secció «Monumentos de la Música Española», donat el seu ampli coneixement de la història musical de l’Estat, sobretot amb obres centrades en la cort dels Reis Catòlics i la de Carles V, així com estudis sobre organistes del país. Durant la seva trajectòria va col·laborar en publicacions periòdiques de diversos països i va intervenir en nombrosos congressos de musicologia.

Una associació berguedana manté viu el patrimoni cultural i el folklore de la terra

L’any 2013 un grup d’amants de la cultura popular i el folkore van decidir crear una entitat precisament amb l’objectiu de protegir-lo i divulgar-lo tant al Berguedà com en altres punts de la Catalunya central. Aquesta entitat, que té actualment una setantena de socis simpatitzants, no només fa aquesta tasca de conservació, sinó que ells mateixos, tot i no ser músics professionals, fan actuacions en què interpreten algunes d’aquestes músiques recuperades del Cançoner Popular, així com danses tradicionals del territori.

Joan Tomàs, musicòleg. Joan Tomàs i Parés (1896-1967) va ser un important músic i folklorista català que també va deixar petjada a la Catalunya central a través de la recuperació de cançons populars, primer entrevistant l’Hereu Mill i després visitant el territori juntament amb Joan Amades, l’autor del Costumari català. També va ser un dels grans impulsors del moviment coral català i de la renovació pedagògica musical i rítmica. Totes aquestes idees immerses en la seva personalitat queden manifestes, també, en les seves composicions.

L’any passat aquesta entitat ja va organitzar un acte d’homenatge a Joan Tomàs amb motiu del 125è aniversari del seu naixement, així com a Josep Casals, conegut com l’Hereu Mill, dues persones cabdals per poder recuperar el cançoner popular del Berguedà juntament amb les figures esmentades abans com Higini Anglès i Pere Bohigas. En aquest acte els participants van fer un recorregut per alguns dels indrets de la comarca que tenen relació amb les cançons recuperades. Allà, acompanyats d’instruments i de forma totalment amateur, els membres de l’entitat i qui ho volgués van tocar les cançons i van ballar les danses que es van poder preservar gràcies a la tasca de Tomàs i Casals. A més, en la visita a la Pobla de Lillet i a Sant Julià de Cerdanyola, poble d’origen de l’Hereu Mill, es va col·locar una placa d’homenatge on apareix un article de Joan Tomàs parlant del pagès berguedà.

Aquest mes de novembre la Berguedana de Folklore Total va organitzar un acte similar, en aquest cas centrat a la comarca del Solsonès. Com a homenatge als 100 anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, es van visitar alguns dels indrets que van recórrer Higini Anglès i Pere Bohigas en les primeres missions de l’Obra. Així, els assistents van seguir alguns dels indrets de la vall d’Ora que Anglès i Bohigas van recórrer, i van fer algunes parades, on es van llegir fragments del diari que van escriure i cantar algunes de les melodies recollides.

L’Hereu Mill, pagès del Berguedà. Josep Casals i Cirera (1870-1930) era conegut popularment com l’Hereu Mill. Aquest pagès del Berguedà va ser clau per recuperar desenes de cançons populars de la Catalunya central. Per motius de salut va haver d’ingressar a la Casa de la Caritat de Barcelona cap al 1924. Allà va conèixer Joan Tomàs, qui ja estava fent recerca per trobar cançons populars, i l’Hereu Mill li va poder transmetre unes 200 cançons només amb la seva memòria. Finalment, va morir a Barcelona per motius de salut.

Amb l’objectiu de continuar preservant i, sobretot, divulgant la cultura popular del Berguedà, l’associació ja treballa per fer un recull de les melodies recuperades per Joan Tomàs i l’Hereu Mill i reunir-les en una nova publicació centrada en el cançoner popular de la comarca. En aquest sentit es preveu que la publicació tindrà més de 200 cançons, que són les que va cantar l’Hereu Mill a Joan Tomàs.

Paral·lelament, Berguedana de Folklore Total també té la intenció d’organitzar una sortida l’any vinent per fer una part del recorregut que Higini Anglès i Pere Bohigas van fer als municipis de la comarcal del Berguedà, ja que la que han fet aquest any, tot i tractar els mateixos protagonistes, se centra en la ruta que van fer pel Solsonès, mesos abans de la ruta del Berguedà.