Quiosc Regió7

Regió7

El santuari de Coaner ja llueix les pintures ocultes durant més d’un segle

Tres tècniques en restauració i conservació de béns mobles han estat un mes traient la calç que amagava la policromia del sostre del sotacor

Núñez, Duran i Íñigo, d’esquerra a dreta, contemplen les pintures que han destapat | MIREIA ARSO

El sostre de l’espai que hi ha sota el cor del santuari de la Mare de Déu de Coaner, al terme municipal de Sant Mateu de Bages, llueix molt diferent gràcies al treball de Laia Duran, Olga Íñigo i Tina Núñez, tres conservadores-restauradores de béns culturals que durant un mes han posat al descobert el que ja es va intuir fa uns quants anys quan es van fer unes prospeccions indagatòries. Sota la capa de calç blanca hi havia unes pintures que, en destapar la substància que les cobria amb precisió quirúrgica –no és una metàfora: cal un bisturí per dur a terme la feina–, han revelat una bella policromia amb funcionalitat decorativa de finals del segle XIX o inicis del XX.

Una capa de calç tapava les pintures del sotacor | ARXIU PARTICULAR

«En la primera fase de la intervenció hem fet una retirada mecànica de l’encalcinat que tapava les pintures i hem tapat les esquerdes amb morter de calç», va explicar Duran a aquest diari matisant que les bretxes dels nervis no afecten l’estructura de l’edifici perquè «no són estructurals». Tal com encara es pot llegir a la llinda de la porta d’entrada, el recinte data de l’any 1654.

El bisturí és l’eina de les restauradores-conservadores | MIREIA ARSO

«La particularitat de les pintures que hem trobat aquí és la seva superfície, aproximadament 4x4 metres, i el bon estat de conservació», va apuntar Íñigo: «En aquests casos, l’habitual és trobar el 30 %, però en aquest sotacor s’ha conservat entre el 75 i el 80 % de l’original». Per tenir una idea de la feina realitzada es pot comprovar, en la fotografia de l’angle superior dret de la pàgina, quin era l’aspecte del sostre en el moment que les tres especialistes van pujar a les bastides i, amb el bisturí a la mà, van començar a ressuscitar la policromia soterrada sota la calç. «Hi hem trobat blau, vermell, negre, ocre, blanc i terra vermella», va afegir Núñez.

Retaule del santuari, obra de Segimon Pujol, del 1716 | MIREIA ARSO

La superfície pintada presenta sanefes i geometries que es va decidir incorporar al sotacor uns dos segles i mig després de la construcció de l’església dedicada a la devoció de la Mare de Déu de Coaner. «Per la manera com estan fetes, creiem que les sanefes dels nervis es van realitzar amb plantilles», va precisar Núñez.

La memòria que les tècniques realitzaran a partir d’ara intentarà aportar informació documental (datació precisa, comparació amb altres pintures similars) i analitzar els components usats en l’elaboració de les pintures. En la segona fase, que l’Associació Amics de Coaner intentarà que es pugui dur a terme aviat, es procedirà a la neteja i la fixació de la policromia i la reintegració cromàtica de les àrees que ja no tenen color. «Ara, l’obra està estable», van concloure les tres especialistes.

El fum de refugiats de la guerra podria haver obligat a tapar el color amb calç

Tal com explica Josep Peramiquel, secretari dels Amics de Coaner, «durant la guerra el santuari va ser refugi de persones que hi deurien cuinar i el fum segurament en va malmetre les parets i el sostre. Per això, després es va encalcinar tot».

El santuari de Coaner, la marededeu trobada del qual es guarda a Valls de Torroella i només se situa al centre del retaule per la festa major, va néixer per donar servei a les vuit parròquies de Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Valls de Torroella, Salo, Castelltallat i Coaner.

El treball del darrer mes s’ha realitzat amb una subvenció de la Generalitat i emparat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, de Valldoreix. Aquests dies també s’ha fet una prospecció a la barana del cor i s’ha vist que el color ocult és lleugerament diferent. Als Amics se’ls gira més feina.

Compartir l'article

stats