Sau trona al Kursaal on les noves cançons són l'excusa per rememorar els hits

Sau va tornar a fer vibrar un cop més Manresa amb el seu nou disc "Mil i una nits, i uns quants dies". Un concert on no hi va faltar moments de "revestrena" amb "El tren de Mitja nit, "Boig per tu" i "Envia'm un àngel". I és que dins del públic hi havia els que tenien ganes de tirar la cadira a fora i ballar com aquelles nits d'estiu i els que van voler gaudir del concert des de la cadira.

I és que Sau va tenir el públic que els va seguir ara fa més de 24 anys, alguns, amb la seva canalla que vivien les cançons de la mateixa manera, potser perquè els pares de tant en tant la tenen de fil musical. Si més no, la gent venia amb ganes de tornar a recordar. L'ambient, al principi, era poc distes fins al punt que el nou cantant, Jonathan Argüelles, va demanar disculpes afirmant que les cadires tenien cola.

Tot plegat però, va acabar com s'ha de fer el un concert de Sau. Cul fora de la cadira i deixar-te emportar pel moment.

Boig per tu, si

I és que cada concert té la seva anècdota, el seu moment còmic, aquell monòleg d'algun component del grup per donar pas a una cançó... I aquest moment va ser per presentar el hit dels hits. Pep Sala va explicar que a Manresa havia sigut l'únic concert que no s'havia pogut cantar la cançó perquè "amb el grup estàvem al congost i anàvem veient com s'acostaven uns núvols que no ens agradaven gaire, i clar, estàvem cantant la cançó de ningú ens mourà d'aquí. Total, 5 minuts més tard va caure el xàfec més impressionant que us pugueu arribar a imaginar". I amb els riures de la gent, va venir el "Ningú ens mourà d'aquí" i "El Boig per tu".

I és que la cançó, dedicada a la lluna, va ser el moment on la gent va treure els seus mòbils i el Kursaal va quedar enlluernat pels flash de tothom. Una imatge que fa 24 anys s'hagués fet amb el un encenedor.  

Pep Sala, els anys no passen tant

Amb Pep Sala al capdavant del grup, semblava la recreació d'un nen petit amb una joguina. Amb algú que té allò que sempre havia somiat i que només fa falta veure-li la cara. Amb un moviment potser més tímid, va tornar a conquistar al públic amb aquells solos de guitarra únics, característics del músic que el va caracteritzar.

Jonathan Argüelles, muntanya Russa

 De menys a més i de més a menys. Aquest podria ser una mica el titular de la seva l'actuació. Tot feia pensar que el Kursaal s'havia menjat la seva veu, fins que al cap de 30 minuts, va reivindicar el perquè havia sigut l'escollit en un grup que, per res, és poca cosa. Malgrat això, la poca força a la veu fa que, en alguns moments, no s'acabi d'apreciar el seu talent musical.