Dos bagencs i un manifest pacifista d'Arcadi Oliveres

Arcadi Oliveres (1945-2021) tenia cada any el costum d’enviar una carta al ministre d’Economia i Hisenda per reclamar que se’l considerés un «objector fiscal a les despeses militars». I demanava que es pogués manifestar tal voluntat en la declaració de renda per ingressar en institucions amb finalitat socials la part proporcional dels impostos destinada al pressupost de defensa. Així era el conegut economista i activista anticapitalista, un pacifista irreductible fins el darrer dels seus dies. Dos bagencs que el van conèixer i tractar, Mar Valldeoriola (Artés, 1974) i Jordi Algué (Súria, 1977), ho certifiquen en el llibre Papers de pau, amb una quarantena de textos del barceloní.

«Més enllà de la seva faceta pública, l’Arcadi era un home proper», recorda Algué, que hi va entrar en contacte fa més d’una dècada, «i en va quedar la relació». Fins el punt que el surienc, arxiver de formació i actualment documentalista a Televisió de Catalunya, va ser l’encarregat de preparar i ingressar a l’Arxiu Nacional de Catalunya 29 caixes amb documentació d’Oliveres. «Ens hi vem posar la tardor del 2019, quan encara no li havien detectat el càncer de pàncrees, ... tenia la casa, allà a Sant Cugat, plena de papers, ho guardava tot».

De més enrere data el moment en que Valldeoriola va iniciar una amistat amb l’economista que va durar fins que va morir el 6 d’abril del 2021. L’admiració perdura. «Era una persona que feia de tot, però no s’asseia a escriure», recorda l’artesenca, que treballa al departament de comunicació del Col·lectiu Ronda, una cooperativa d’advocats. «De l’Arcadi fins i tot hi havia tràfic de transcripcions de les seves xerrades», rememora: «jo estava a Angle Editorial, i els vaig proposar de fer un llibre sobre el seu pensament, ho vaig parlar amb ell i va acceptar. Vem xerrar, el vaig gravar, vaig ordenar el discurs i va sortir Contra la fam i la guerra».

Era el 2004 i, des d’aleshores, Valldeoriola ha estat la responsable dels set llibres que el segell d’origen manresà ha publicat sobre Oliveres, tots ells colze a colze amb el pensador tret d’aquest darrer. De l’anterior, Paraules d’Arcadi, se n’han fet set edicions. Qui millor que la periodista bagenca, per tant, per pensar en una futura biografia que ja té al cap. «Primer, però, hem de donar vida a aquests Papers de pau», adverteix, i deixar «reposar» el bagatge adquirit al costat d’Oliveres.

Guerres absurdes

Cada dia, l’estat espanyol destina 62 milions d’euros a una comesa que Oliveres trobava totalment innecessària. «Per què hi ha d’haver un pressupost de Defensa?», es preguntava, tal i com recorden els dos autors. Aquesta xifra descomunal «serveix a tot l’entramat d’indústries militars i a la investigació i la venda d’armes», un negoci colossal contra el que advertia l’economista català.

Era, doncs, un pessimista informat? «Tenia una esperança optimista», afirma l’artesenca: «creia que calia anar-se movent per provocar un canvi, mica a mica». I Algué afegeix que «no queia en el desànim ni en el ‘no es pot fer res’; per ell, tots hi podem fer alguna cosa per combatre la desigualtat i la injustícia».

Pacifista, com ho ratifiquen els textos del llibre, ho era. «S’indignava, i molt, denunciava el que s’havia de denunciar i proposava que no siguem còmplices de segons quines coses, perquè segons ell tots tenim un paper a jugar», explica Valldeoriola. Què no hauria dit davant la guerra de Putin contra Ucraïna? «És una guerra absurda que provoca mort, desolació, res més, i només interessa a la indústria militar», opinen els dos bagencs a l’uníson sobre la reacció que creuen que hauria tingut. Recollint les opinions d’Oliveres, apunta Algué que «tot el què es destina des del sector públic a la guerra es podria dedicar a temes socials, a l’educació, ... L’Arcadi explicava que el tema bel·licista ens arriba per tot arreu i, per això, és difícil de revertir, les polítiques hi estan condicionades, per tant, augmenten el pressupost militar. Però els problemes mai es resolen amb una guerra, deia ell, només has de preguntar-te a qui li interessa que n’hi hagi».

En cada pàgina del llibre apareix aquest Oliveres pacifista que va estar al llarg de la seva vida implicat en diverses entitats com Justícia i Pau, de la qual en va ser president. «En els textos que hem aplegat ens parla de les migracions, del comerç just, de la banca ètica, de la no violència, ...», anota Valldeoriola: «teníem més d’un miler de textos, però ens hem centrat en el tema del pacifisme, una qüestió que no està en el discurs públic, almenys a nivell de mitjans de comunicació».

Pocs dies abans de morir, Oliveres va poder complir el desig d’assistir a l’ingrés del seu fons a l’Arxiu Nacional. L’acte va tenir la potència simbòlica del tancament d’una vida dedicada a pensar i debatre, a escoltar fins i tot els arguments i l’ideari de l’enemic (i per això estava subscrit a revistes de Defensa), a esperonar i engrescar. Amb el permís de la Janine Künzi, la companya de vida de l’Arcadi Oliveres, fins i tot « vem buidar el seu ordinador i vem trobar textos inèdits».

Papers de pau mostra el llarg trajecte recorregut per Oliveres. Un dels seus lemes era «dissidència, resistència i insistència», i per això cal «esperança». Algué fa esment que «tots els temes que tractava estan relacionats, hi ha textos dels anys 80 en els que ja parla de la sostenibilitat. Aleshores ja deia que el planeta és finit i que no es pot créixer sense límit, ja parlava del poder de la tecnologia, tot i que encara no hi havia internet, però s’adonava on ens portaven els avenços militars. Les seves idees són molt vigents».

En el llibre hi ha, fins i tot, una carta del 1976 que Oliveres va enviar a Joan Carles I. L’informa de la celebració de la Marxa de la Llibertat que Fraga Iribarne, aleshores encara ministre de Governació, volia prohibir. I esmentava el dret dels catalans a l’autodeterminació. Així era ell. «Ningú se’l pot apropiar», asseguren els autors: «era una persona molt estimada, una persona que va deixar llavor».

Subscriu-te per seguir llegint