Riquer retrata el Cambó polític, mecenes, home de negocis i ‘bon vivant’

L’historiador Borja de Riquer retrata el Francesc Cambó «polític, mecenes, l’home de negocis i el bon vivant» en l’extensa biografia Francesc Cambó. L’últim retrat (Edicions 62). L’autor s’endinsa en la vida, contradiccions i matisos del dirigent de la Lliga Regionalista i presenta un personatge «capaç de donar suport a Franco durant la Guerra Civil i defensar l’autonomia a fons i creure que això no és contradictori». Per aquest motiu, Borja de Riquer declara que al llibre apareix un personatge «molt real i contradictori».

L’historiador remarca que no ha volgut fer ni de fiscal, ni de defensor, ni jutge, ni d’acusador, ni emetre cap sentència. Assegura que presenta «un personatge amb tots els seus matisos i no amaga res, ni tampoc emet opinions».

Borja de Riquer assenyala que al final de l’obra es «mulla presentant les contradiccions» del polític. «Intenta fer una cosa tan difícil com aconseguir una autonomia catalana màxima dins una Espanya nova en un estat més eficient. Té un discurs com a nacionalista català i un altre discurs com a governant espanyol i intenta fer-ho compatible. Es presenta com reformista i extremadament conservador», explica.

Així mateix, el biògraf remarca que Cambó és «essencialment un polític i viu per la política i a la política ho sacrifica tot, fins i tot la vida privada». En aquest context, manifesta que l’aspecte polític de Cambó no podia faltar en el llibre, però volia mostrar també altres aspectes no tan coneguts com «el Cambó mecenes, home de negocis internacionals i el bon vivant».

Borja de Riquer destaca que Cambó era «molt superb, molt exigent i semblava d’entrada bastant antipàtic. En la intimitat era atractiu i un seductor de senyores». L’autor afegeix que el polític tenia «una vida de luxes» i posa l’exemple que es va permetre tenir un iot (el Catalònia) amb el qual va fer creuers per la mediterrània i «era l’enveja de tothom».

També hi ha un apartat en el llibre sobre la seva vida sentimental que ha estat difícil de recollir, reconeix Riquer. «Per aquí desfilen relacions de mena molt diferent», apunta.

Borja de Riquer indica que després de trenta anys ha consultat milers de cartes escrites per Cambó o dirigides a Cambó, a polítics de tota mena, importants i no importants, des d’Antoni Maura, Santiago Alba i catalans, sobretot de la Lliga i altres que no ho eren. En aquest sentit, l’autor diu que en aquests testimonis epistolars hi ha el dia a dia de les relacions polítiques amb uns matisos i informacions que fan entendre moltes coses, com per exemple la naturalesa humana dels personatges. «He volgut tenir una mirada diferent i contrastar què es deia en públic i la realitat», anota Riquer.

Les cartes provenen una part de l’arxiu de l’Institut Cambó, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’Arxiu de Salamanca, la Biblioteca de Catalunya, el Fons Borràs i Fons Narcís de Carreres de l’Arxiu Nacional de Catalunya i el Fons Prat de la Riba. A part d’arxius privats, l’autor també ha anat a arxius públics.

Borja de Riquer és catedràtic emèrit i professor honorari d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, institució de la qual ha estat professor des de l’any 1969. Especialista en història de catalanisme polític i del franquisme, és autor de més de 250 publicacions. En llibres previs ja havia començat a traçar un retrat de Cambó.

Subscriu-te per seguir llegint