Un inquietant amor després de l'holocaust al Cineclub

Cineclub ens ofereix aquest diumenge Els que es van quedar, un film inclòs en la programació de FilmoXarxa, que té l’objectiu de recuperar tot un seguit de títols que excel·liren en diferents festivals però que, no obstant això, encara romanen inèdits comercialment en el nostre país. L’opera prima de Barnabás Tóth està ambientada a l’Hongria de la postguerra, en els anys de la dictadura stalinista, i plasma la singular i ambivalent relació entre Klara, una adolescent òrfena de setze anys, i Aladár, un ginecòleg jueu i introvertit de quaranta-dos. Els protagonistes comparteixen el mateix trauma: ambdós patiren una experiència límit als camps d’extermini nazis, on van perdre les seves famílies. El seu vincle afectiu, inicialment paternofilial, va lliscant gradualment cap a un terreny sexual equívoc i inquietant. Hi ha una filmografia substancial, qualitativament i quantitativa, sobre l’Holocaust, però la llista es redueix ostensiblement quan cerquem pel·lícules que ens parlin dels sobrevivents de l’horror dels camps de concentració. El juicio de Nuremberg (Kramer, 1961) i La decisión de Sophie (Pakula, 1982) són algunes de les cintes més destacades que s’han apropat a aquesta realitat. Aquest mes s’estrena la biografia de la política Simone Veil, i aquesta setmana teniu l’oportunitat de descobrir Els que es van quedar, una adaptació de la novel·la de Zsuzsa F. Várkonyi. Dues propostes que ens recordaran oportunament els efectes psicològics de la barbàrie més inconmensurable. Barnabás Tóth ha debutat amb un drama social que s’aferma en una cal·ligrafia clàssica tan precisa com exquisida. La narració traça un estudi sensible i delicat de dues personalitats turmentades que malden per alliberar-se del dolor més esfereïdor, i que també hauran de lluitar contra un present dominat per la por més aclaparadora.