Miquel Gili: «La vida sempre m’ha anat portant i un dia ho va fer a la Selvatana»

Una de les veus de la centenària Orquestra Selvatana, radicada a Banyoles, és el sallentí Miquel Gili (1986), un baríton amb ànima de cantant i d’actor que també treballa de logopeda. El grup actua avui a la sala gran del Teatre Kursaal de Manresa amb pràcticament totes les entrades exhaurides. Ahir quedaven, literalment, quatre localitats per vendre.

Com hi va a parar a la Selvatana, una formació fundada la tardor del 1913 i que continua ben viva actuant arreu del país?

A tots els llocs on he anat a parar m’hi ha anat portant la vida. Quan era petit, amb 7 o 8 anys, els pares em van dur a l’Escola de Música de Sallent, i quan hi van posar una professora de cant m’hi vaig apuntar perquè m’agradava cantar. Vaig estar també a la Coral Nova Harmonia i, a través d’un company de l’escola de música, vaig anar a provar a la Polifònica de Puig-reig. La meva intenció mai va ser dedicar-me a la música, ara bé, de mica en mica m’hi vaig anar encaminant.

Encara no hem arribat a la Sel-vatana i ja porta un bon bagatge.

Sempre he estat implicat en petits projectes, i vaig formar part de la companyia de teatre musical In Boca al Luppo, de Santpedor, on vaig entrar després de participar en El misteri de la Llum. A la Selvatana hi havia un tenor manresà, l’Adrià Mas, que em va explicar que els havia plegat el baríton i em va comentar si m’interessaria. Jo, aleshores, no tenia feina, vaig anar a parlar amb el Josep Farràs i l’Eliseu Quintana, els vaig ensenyar un videobook i em van agafar. S’acostava la temporada d’estiu i necessitaven un baríton. Era el 2016... i encara hi soc.

L’experiència escènica era un punt al seu favor?

És que també vaig estar al Cor de Teatre, fent l’Operetta.

L’espectacle del director i dramaturg manresà Jordi Purtí?

Sí, m’hi vaig incorporar l’estiu del 2013 per fer temporada a París, i després vam anar de gira per França, Suïssa i Alemanya. Amb el Jordi vaig aprendre molt, el cant a cappella, el teatre de gest... El Cor de Teatre també vam fer l’Allegro amb el Paco Mir. Tot plegat va fer que ja estigués molt bregat quan vaig entrar a la Selvatana, ja tenia molt escenari fet.

Quin tipus d’orquestra és la Sel-vatana?

És una cobla-orquestra, i crec que a Catalunya només n’hi ha set en aquest format. La Selvatana és la degana, una orquestra centenària que sempre s’ha sabut adaptar als nous temps. Majoritàriament toca en festes majors, però també s’obre a nous espais, com és el cas del concert del Kursaal.

Amb quin repertori?

L’orquestra canvia cada any de repertori. Farem un homenatge a Pau Donés, un viatge al món dels musicals, amb un bloc dedicat al Moulin Rouge, músiques de circ, inclòs l’Alegria del Cirque du Soleil, i música catalana, sardana, Llach, temes reivindicatius, ...

Una proposta eclèctica?

El format concert intenta arribar al màxim de gent. I totes les peces, pràcticament, estan traduïdes al català, des de la Selvatana defensem la llengua catalana.

Tenen públic jove?

El públic és majoritàriament gran i per això intentem adaptar-nos, però també hi ha alguna cosa més moderna, com Lady Gaga en una de les peces del Moulin Rouge. I l’escenografia i el vestuari, també canvien.

Si el públic és gran, els queda poc a les orquestres?

No, que va, l’orquestres s’adapten als temps que viuen. La Selvatana dels 50 no tenia res a veure amb la dels 80 ni aquesta amb la d’ara. Potser d’aquí a uns anys, la Selvatana tocarà temes que em recordaran al Miquel d’ara. I llavors tens les festes majors, on ja hi ha més joves. No morirem, no s’entendrà una festa major sense una orquestra.

Com van viure la pandèmia, sobretot el confinament?

Va baixar molt la feina, moltes reserves van caure, i si no hi ha actuacions no cobres. El 2020 va ser un any molt dur, una situació que es va allargar durant un any i mig llarg... Al 2021 vam fer alguns concerts, reformulant la proposta en format big band per tocar amb les restriccions que hi havia.

Quin paper té sobre l’escenari?

Som quatre cantants i, fins a disset components, la resta són músics. Els vocalistes fem duets, algunes peces tots junts... i jo canto dues cançons com a solista. I a més, vaig una mica de xouman i faig algun discurset durant l’espectacle parlant amb el públic.

Té algun altre projecte a la vista?

De moment tinc exclusivitat amb la Selvatana. De tant en tant, faig alguna coseta, però ja tinc prou feina amb l’orquestra, la feina de logopeda. A més, soc el president dels gegants de Sallent.

Es veu, doncs, una temporada llarga a la Selvatana?

Hi estic bé, però mai se sap.

Subscriu-te per seguir llegint