Una obra homenatja l’anoienca que va ser la primera alcaldessa del país

L’actor igualadí Joan Valentí i l’autor manresà David Pintó estrenaran demà al Teatre de l’Aurora de la capital de l’Anoia el muntatge «La primera», que reivindica Nativitat Yarza, una pionera quan el 1934 va guanyar les eleccions a Bellprat

Joan Valentí (esquerre) i Isidre Surroca aguanten la biografia de Nativitat Yarza que va sortir publicada el mes de març | OSCAR BAYONA

Joan Valentí (esquerre) i Isidre Surroca aguanten la biografia de Nativitat Yarza que va sortir publicada el mes de març | OSCAR BAYONA / nombre apellido. lugarToni Mata i Riu. Manresa

Toni Mata i Riu

Les maletes de Nativitat Yarza van arribar a l’estació de França abandonades dins el vagó del tren que ella, a darrera hora, va decidir no agafar per por a ser detinguda a la frontera de Portbou. Deu anys abans, quan el gener del 1934 va guanyar les eleccions municipals, no només es va convertir en l’alcaldessa de Bellprat (Anoia), era la primera dona al país que assumia un càrrec fins aleshores exclusivament masculí. Una pionera que l’igualadí Joan Valentí i el manresà David Pintó reivindiquen en l’obra La primera, que s’estrena avui al Teatre de l’Aurora de la capital de l’Anoia.

«L’espectacle té la voluntat de ser molt feminista, tot i que soc jo qui surt a escena», explica Valentí. Aquell dia indeterminat de finals del 43 o inicis del 44, Yarza no va baixar del ferrocarril i els familiars que havien acudit a rebre-la mai més van saber res d’una parenta que va lluitar a la guerra espanyola i va acabar els seus dies com una exiliada empobrida. Una vida que, malgrat el final, traça el perfil d’una activista compromesa que va participar, com a mestra, dels aires de renovació de l’escola catalana durant la breu experiència republicana.

Creada amb el suport de l’Aurora en la producció tècnica, La primera, tal i com apunta l’intèrpret igualadí, no és un recorregut convencional per la vida i les vicissituds del personatge. «L’expliquem a ella a través de persones que la van conèixer», i per aquest motiu Valentí es fica a la pell de diversos personatges. La veu, de la que no se’n té cap constància documental, només referències d’alguns antics alumnes seus, s’escoltarà a l’escenari i la platea a través de l’enregistrament realitzat per l’actriu Pepa Arenós.

«Si això fossin els Estats Units, la Yarza ja tindria una pel·lícula», afirma, convençut, Isidre Surroca (la Pobla de Claramunt, 1959), que signa la biografia Nativitat Yarza, mestra, alcaldessa i miliciana (Fundació Irla), que va publicar al març escrita a quatre mans amb Antoni Dalmau (Igualada, 1951-2022). A la memòria de l’historiador i polític dediquen Valentí i Pintó La primera, talment com ho fan en record de Joana Just Montané, una mestra republicana nascuda l’any 1910 a Igualada i que va morir el 2005 a Mèxic.

Nativitat Yarza, que va néixer el 1872 a Valladolid, va ser escollida alcaldessa el 14 de gener del 1934 com a integrant de la llista Unió Pàtria, adherida a ERC. El 12 de febrer va visitar el Palau de la Generalitat per ser rebuda per Lluís Companys, qui la va qualificar de «ponderada i intel·ligent», explica Sarroca: «en un món en que els referents eren masculins, el capellà, l’alcalde, l’apotecari... Yarza va estar al costat del poble, escoltava la gent, parlava amb les dones s’hi interessava».

Després de fer de mestra a Bellprat, l’agost del 1934 es va traslladar a l’escola de la Pobla de Claramunt i unes setmanes més tard va perdre la vara. Ella i la resta d’alcaldes perquè el Fets d’Octubre (la proclamació de l’Estat Català de la República Federal Espanyola) van portar el govern a la presó i la destitució de tots els Ajuntaments governats per l’esquerra. Els consistoris van ser restituïts després de les eleccions generals del 1936, i Yarza va recuperar la condició de regidora, però ja no va tornar a l’alcaldia. Al juliol, va marxar a la guerra, preludi de l’inevitable exili.

L’anècdota de les maletes, la recreació d’una entrevista, el record de les mestres republicanes, un parell d’audiovisuals de Dan Ortínez i la cançó El meu col·legi, que interpreta Martí Marsal, són alguns dels elements escènics que transmetran al públic la vitalitat de Nativitat Yarza, una víctima del feixisme. Però, sobretot, una dona que va fer història.

[object Object]

Cipriano Martos era un home jove quan va morir a 1/4 d’11 de la nit del 17 de setembre del 1973. Feia 21 dies que aquest militant comunista i antifranquista, detingut per la Guàrdia Civil, estava ingressat a l’Hospital de Sant Joan de Reus amb el tub digestiu cremat per la ingestió d’àcid sulfúric. Torturat així fins a la mort pels seus captors és la sospita mai demostrada. El cos va ser enterrat en una fossa comuna i la seva memòria oblidada. Però la perseverança de la família pot tenir recompensa, ja que el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya ha iniciat els treballs d’exhumació del seu cos, al cementiri de Reus.

Joan Valentí i David Pintó van recuperar la figura del jove andalús que va emigrar a Catalunya, i que el periodista Roger Mateos va biografiar al llibre «Caso Cipriano Martos» (Anagrama, 2018), a l’espectacle «Molotov» (2020), el segon del que, amb «La primera», ja és una trilogia sobre la memòria històrica. El muntatge inaugural va ser «Mort a les cunetes» (2018), que va fer pujar a l’escenari el cas dels vuit homes de Súria i Valls de Torroella que van ser assassinats pels franquistes el 9 de febrer del 1939 a la carretera de Can Maçana. Tres exemples de violència feixista que el duet escènic que formen Pintó i Valentí volen recordar des dels teatres.

Subscriu-te per seguir llegint