Un Serrat colossal arrenca el compte enrere

El cantautor diu adéu als escenaris després de sis dècades en tres recitals multitudinaris al Palau Sant Jordi

Joan Manuel Serrat somrient durant el primer concert de comiat al Palau Sant Jordi de Barcelona

Joan Manuel Serrat somrient durant el primer concert de comiat al Palau Sant Jordi de Barcelona / ACN/Violeta Gumà

Violeta Gumà / Guillem Roset

Serrat ha celebrat aquest dimarts el primer dels tres concerts programats al Palau Sant Jordi que tancaran la gira de comiat. El cantautor posa així el punt i final a una trajectòria de sis dècades dalt de l'escenari que l'han consolidat com el referent de la música popular. Entonant alguns dels seus grans èxits, en un repertori que ha equilibrat els temes en català i castellà, ha emplaçat el públic a no sentir "melangia" i a convertir l'adéu en una "festa". 'La tieta', 'El meu carrer', 'Cançó de matinada', al costat de les celebrades 'Mediterráneo' o 'Hoy puede ser un gran día', han ressonat en recinte ple de gom a gom regnat per l'emoció. Dijous i divendres el 'Noi del Poble Sec' tornarà a retrobar-se amb els seu públic més fidel.

Llegenda de la Nova Cançó i membre d'Els Setze Jutges, Serrat ha aparegut a l'escenari acompanyat d'una banda amb un piano i dues pantalles verticals a banda i banda. La vetllada ha començat amb el 'Temps era temps', seguida per 'Cançó de bressol'. 'El carrusel del furo' ha sostingut un inici de repertori, que ha deambulat per 'hits' com 'Me'n vaig a peu', 'No hago otra cosa que pensar en ti' i 'Algo personal'.

Com ja és habitual en les actuacions del 'Nanu', Serrat ha farcit el concert de breus parlaments, en què ha reivindicat l'ecologisme –just abans d'entonar 'El pare'- i ha recordat Miguel Hernández quan sonaven les primeres notes de 'Cançó de matinada'.

A més de traslladar als presents l’agraïment per haver-lo seguit al llarg de la seva carrera, els ha fet un advertiment: "deixin de costat qualsevol temptació de nostàlgia i de melangia que pugui amenaçar el concert". “Això és una festa, així que mantingueu les bones formes”, ha subratllat. “Si us plau, no us eixugueu les llàgrimes amb les mànigues del veí”, ha bromejat.

“He vingut a acomiadar-me de vostès en persona, com correspon. La meva vida en la música ha estat una alegria i no podria acomiadar-me d’una altra manera que amb alegria i felicitat”, ha destacat. “Roda al món i torna al Born. Com deia Josep Tarradellas, ja soc aquí”, ha assegurat.

'La tieta' i 'Mediterráneo' imprimeixen emoció

'El meu carrer', 'Barcelona i jo', 'Es caprichoso el azar' -acompanyat d'Úrsula Amargós-, 'Hoy puede ser un gran día', 'La tieta', 'Mediterráneo' i 'Cantares' han encarat el tram més emotiu de l'actuació, abans de desembocar al bis. A les projeccions hi ha aparegut grafitis de Banksy, quadres com el de 'La Gioconda' o fotos de la guerra a Ucraïna.

Amb 'Cremant núvols' o 'Paraules d'amor', i un punt i final per 'Fiesta', Serrat ha escrit un fins aviat a un públic amb el qual es retrobarà encara en dues ocasions més aquesta setmana.

Una gira de comiat per compassos

Amb una trajectòria musical que beu de la seva infantesa en una família obrera, moltes de les seves cançons ressegueixen la geografia de la Catalunya de la postguerra, com 'El drapaire', 'Mi niñez' o 'La Carmeta', personatges inspirats en l'espai que el va veure créixer, al carrer Poeta Cabanyes de Barcelona.

L'adéu musical del 'Noi del Poble Sec' s'ha articulat a través de la gira 'El vicio de cantar. 1965-2022', que va començar a finals d'abril a Nova York i ha passat per l'Amèrica Llatina –des de Mèxic fins a Argentina- i ha recorregut tot Espanya.

A Catalunya, ha va fer diverses actuacions als festivals d'estiu i hi torna ara per tancar la seva històrica carrera. Al concert d'aquest dimarts ha congregat 15.100 persones, xifra que es repetirà demà i dijous, atès que totes les entrades estan venudes.