Memoria.cat recull 240 fotografies que recorden la gran nevada del 62

L’Associació Memòria i Història de Manresa obre avui un web dedicat al dia en què es van acumular gruixos d’1 metre

La neu va deixar la seva petjada en espais tan emblemàtics com el teatre Kursaal | JORDI SANTAMARIA FERRER

La neu va deixar la seva petjada en espais tan emblemàtics com el teatre Kursaal | JORDI SANTAMARIA FERRER / Toni Mata i Riu. Manresa

Toni Mata i Riu

Toni Mata i Riu

La més impactant del segle XX i el que portem de XXI, afirma Jaume Esquius de la nevada que va caure a Manresa la nit del 24 al 25 de desembre del 1962. «Hi va haver gruixos de 60 cm a un metre», afegeix. Conscients que l’episodi viscut ara fa seixanta anys a la ciutat mereixia un apartat propi en el gran portal web de l’Associació Memòria i Història de Manresa, es va fer una crida per reunir tantes fotografies d’aquell dia com fos possible i el resultat final, que es pot veure a partir d’avui a l’espai d’internet www.memoria.cat/nevada-1962-Manresa, ha estat una recol·lecta de 240 imatges aportades per una trentena de persones, a més de les obtingudes en arxius i a través d’internet.

L’església de Crist Rei i l’antiga Fàbrica Lluvià | IGNASI RUBINART

L’església de Crist Rei i l’antiga Fàbrica Lluvià | IGNASI RUBINART / Toni Mata i Riu. Manresa

«Se sap que el 1928 hi va haver una nevada important, però de totes les que coneixem no n’hi cap com la del 1962», apunta Esquius. «Alçades d’un metre no s’havien vist mai. Va començar a nevar cap a les 12 de la nit del dia de Nadal i no va parar durant hores», afegeix. El fenomen metereològic va propiciar estampes de postal, tres de les quals es poden veure al costat d’aquestes línees, i un recorregut visual pel conjunt de fotografies permet fer un viatge enrere en el temps cap a una ciutat que, en part, ja no existeix.

Un home mira un pessebre a la carretera de Vic | JUANJO BUSQUETS

Un home mira un pessebre a la carretera de Vic | JUANJO BUSQUETS / Toni Mata i Riu. Manresa

La plaça de toros que hi havia a l’actual Onze de Setembre és un dels escenaris que revisiten per a l’espectador actual un moment de la història de Manresa que va tenir un epíleg gens bucòlic. «Després de la nevada van arribar quatre o cinc dies de glaçades, amb temperatures de 18 i 19 graus sota zero», rememora Esquius. La ciutat, superat el primer moment d’enjogassament, es va enfrontar a uns carrers i places impracticables que van provocar, fins i tot queixes del cap de bombers sobre l’actuació de l’Ajuntament. «I ja se sap que queixar-se del poder a l’època no era fàcil», afegeix.

La Baixada del Drets convertida en una pista blanca, cotxes coberts de neu a la plaça Sant Domènec, la carretera de Vic talment com l’estepa russa i l’estació de Manresa Alta irreconeixible són alguns dels paisatges capturats per a la posteritat. «La resposta a la crida que vem fer ha estat molt bona», valora Esquius: «en aquell moment, no hi havia moltes càmeres de fotografiar a la ciutat». Tot i això, «hi ha hagut una trentena de persones que ens han deixat les seves imatges, alguns una, d’altres cinc o sis, també n’hem trobat en arxius i a internet, i alguna publicada en altres llocs però que no tenim permís per usar».

Les prop de dos centenars i mig de fotografies reproduïdes al web, una xifra que pot augmentar perquè hi ha un espai on es continua demanant la col·laboració ciutadana, reflecteixen el dia de la nevada, però la situació de les jornades següents va ser de «caos total». La nevada va afectar sobretot el Bages i l’Osona, però també el Barcelonès, el Maresme i els dos Vallesos, només uns mesos després de les tràgiques riuades que van provocar centenars de morts en poblacions com Terrassa, Rubí i Sabadell, entre altres.

Explica Esquius que «la sèquia es va rebentar a l’alçada de Balsareny, no es podia fer arribar animals a l’escorxador, tot i que no es va arribar al desabastiment i hi va haver algun taüt que va haver fer camí cap al cementiri en una carreta perquè els cotxes no podien circular». Són alguns exemples de l’endemà d’un dia que els coetanis van viure amb la sobtada alegria d’allò inesperat i que ara es pot reviure a memoria.cat.

Subscriu-te per seguir llegint