Cops de peu a la porta

John Huston havia abandonat la seva plàcida residència al comtat irlandès de Galway per anar a Roma, havent acceptat la proposta de Dino de Laurentiis per rodar la primera part de La Bíblia. Ja era un director de cine famós, inici de llegenda, perquè la seva filmografia abastava obres mestres com El tresor de Sierra Madre (per la qual li havien atorgat un Oscar), La jungla d’asfalt i La reina d’Àfrica. Però no es podia dir que la seva carrera restés ancorada en el passat, doncs acabava de tornar de Puerto Vallarta, a Mèxic, on havia posat imatges al drama de Tennessee Williams La nit de la iguana, en la qual havia tret el màxim rendiment de Richard Burton, Deborah Kerr i Ava Gardner. Recordava el tequila i el mescal que havien traguinyat amb la Gardner, esplèndida ella a la quarantena, tots dos asseguts al porxo de l’hotel, enfront del Pacífic. Però en Huston sempre anava curt de panís, massa despeses, i quan el productor italià li va telefonar no s’ho va pensar ni un moment. Aniria a Itàlia, deixaria de banda el seu ateisme, i explicaria la història dels primers anys del món, segons el llibre sagrat.

El rodatge a Roma i a llocs tan diferents com les muntanyes dels Abruzzi, Egipte, el Marroc i Israel va anar com Déu va voler, no per res ell era el principal guionista del film. Huston pretenia que en Charles Chaplin fos el patriarca Noè, però el mític Charlot s’ho va repensar, i no li venia de gust ser dirigit per un altre. Llavors, Huston, animat per la bona relació que tenia amb els animals que s’acomodaven en un gran solar a prop dels estudis de la Dino de Laurentiis Cinematografica, en particular amb l’elefanta Candy, amb l’hipopòtam Beppo i amb un corb que feia de guardià, decidí fer ell mateix el paper de l’home de l’Arca. Fou un encert, perquè la seva figura destil·lava bonhomia, les bestioles es trobaven bé al seu costat i li feien cas.

El principal problema de la pel·lícula –a part de manllevar diners de l’avançament de distribució de la Fox– el va comportar l’actitud de l’actor George C. Scott, que omplia el paper d’Abraham. Scott tenia un caràcter violent, augmentat per la seva afició al mam, ambdues xacres conseqüència que a la Segona Guerra havia sigut enterramorts al cementiri militar d’Arlington. El rol de Sara, la seva esposa a la narració bíblica, el portava a terme l’Ava Gardner, una altra entusiasta del xarel·lo. Resulta que l’Scott es va embadalir de l’Ava i tots dos feien xerinola al Harry’s Bar de la Via Veneto, trascolant martinis a tenti-potenti. L’afer no hauria anat més enllà de cridòria i rialles si no fos perquè ell es va encaterinar de la bella més del que calia, va deixar aflorar el seu tarannà abrivat i la relació se’n va anar en orris.

Quan l’Ava li va dir que ja n’hi havia prou, ell es va enfurismar fins al punt de fer saltar la porta de la cambra d’ella a l’hotel Savoy a cops de peu. En Huston, que havia estat boxejador de jove, feia respecte, però, per si de cas, va telefonar al Frank Sinatra a Los Angeles, demanant-li ajut seriosament. Al cap de poques hores, es van presentar a l’hotel dos manaies de la Màfia, el Malombra i el Coragre, que van acompanyar sempre la venerada actriu al plató. I així va acabar la cosa.