Una inofensiva sàtira de l’alta cuina

E l cinema culinari ha esdevingut un veritable subgènere que en les últimes dècades ens ha regalat un bon grapat de títols magnífics: El festí de Babette (Axel, 1987 ), Comer, beber, amar (Lee, 1994) i Ratatouille (Bird, 2007), entre altres. La nova proposta de cinema gastronòmic que ara arriba a les nostres pantalles, El menú, enllaça directament amb un altre llargmetratge memorable: El cuiner, el lladre, la seva dona i el seu amant (Greenaway, 1989). Ambdós films indaguen en els misteris més tenebrosos que s’amaguen darrere dels plats més sofisticats.

Mark Mylod (autor de pel·lícules com Un cop de sort, però més conegut per la seva faceta televisiva) ens apropa a l’aventura insòlita i imprevisible que emprèn una parella pertanyent a l’elit més sofisticada. La Margot i el seu xicot han escollit una destinació culinària extremadament selectiva: el restaurant Hawthorne, ubicat en una illa i amb un menú que ultrapassa els mil euros. Esperen gaudir d’una experiència única… i ho serà, però per unes raons que no es podien imaginar ni en el pitjor dels seus malsons. El xef Slowik (un jocós Ralph Fiennes) ha cuinat un menú excepcional que obligarà els comensals a participar en un joc més que pertorbador.

El director britànic (un nom estretament associat a sèries com Succession i Shameless, entre altres) ha bastit una hàbil i entretinguda amalgama de thriller i gastronomia. El guió introdueix alguna idea vertaderament enginyosa (la narració està articulada al voltant de vuit plats), i ens planteja una sàtira social sobre els efectes més perniciosos de la influència creixent de l’alta cuina, en què els xefs han assolit el mateix estatus que les estrelles del rock. És una llàstima, però, que la premissa crítica inicial resti molt desdibuixada en un resultat final inofensiu i decebedor.